Campanula uniflora

De Wikipedia
Campanula uniflora
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Campanulales
Familia: Campanulaceae
Xéneru: Campanula
Especie: C. uniflora
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Campanula uniflora ye una planta de la familia de les campanulacees.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Fácilmente estremable poles sos flores inclinaes solitaries, que broten de tarmos erectos non ramosos y glabros d'hasta 15 cm. Fueyes inferiores oblanceolaes romes, glabres, fueyes centrales llanceolaes, les cimeres más estreches. Flores azules embudaes, d'hasta 9 mm; dientes calicinos apuntiaos, erectos. Cápsula claviforme, azul escuro que se vuelve negra. Floria pel branu.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Llugares cascayosos, brezal árticos.

Distribución[editar | editar la fonte]

Finlandia, Islandia, Noruega, Suecia, Rusia y Groenlandia.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Campanula uniflora describióse por Carolus Linnaeus y espublizóse en Species Plantarum 1: 163. 1753.[2]

Etimoloxía

Campanula: nome xenéricu diminutivu del términu llatín campana, que significa "pequeña campana", aludiendo a la forma de les flores.[3]

uniflora: epítetu llatín que significa "con una flor".[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Polunin, O (1989). Guía fotografica de les flores monteses d'España y d'Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. Campanula uniflora en Trópicos
  3. Campanula en Flora de Canaries
  4. N'Epítetos Botánicos

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Böcher, T. W., K. Holmen & K. Jacobsen. 1968. Fl. Greenland (ed. 2) 312 pp.
  2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  5. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  6. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Porsild, A. E. & W. Cody. 1980. Vasc. Pl. Continental Northw. Terr. Canada i–viii, 1–607. National Museum of Natural Sciences, Ottawa.
  10. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]