Cástaras

Coordenaes: 36°55′53″N 3°15′13″W / 36.931388888889°N 3.2536111111111°O / 36.931388888889; -3.2536111111111
De Wikipedia
Cástaras
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia provincia de Granada
Tipu d'entidá conceyu d'Andalucía
Alcaldesa de Cástaras Maria Yolanda Cervilla Sanchez
Nome oficial Cástaras (es)[1]
Códigu postal 18439
Xeografía
Coordenaes 36°55′53″N 3°15′13″W / 36.931388888889°N 3.2536111111111°O / 36.931388888889; -3.2536111111111
Cástaras alcuéntrase n'España
Cástaras
Cástaras
Cástaras (España)
Superficie 28 km²
Altitú 1,011 m
Llenda con Almegíjar, Albondón, Torvizcón, Busquístar, Juviles y Lobras
Demografía
Población 224 hab. (2023)
- 145 homes (2019)

- 104 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Granada
0% de Andalucía
0% de España
Densidá 8 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
castaras.es
Cambiar los datos en Wikidata
Términu municipal de Cástaras al respective de la provincia de Granada.

Cástaras ye una llocalidá y conceyu español perteneciente a la provincia de Granada, na comunidá autónoma d'Andalucía. Ta asitiáu na parte centro-meridional de l'Alpujarra Granadina. Llenda colos conceyos d'Almegíjar al oeste, Busquístar al noroeste, Juviles y Lobras al este y Albondón y Torvizcón al sur. El conceyu entiende los nucleos de población de Cástaras y Nieles.

Topónimu[editar | editar la fonte]

El topónimu Cástaras procedería, al traviés del árabe Qāšturiš (قَاشْتُرِش), del llatín castrum por epéntesis del so plural capes, que'l so significáu sería'l de cases altes’ según atribúyen-y les Etimoloxíes a esta voz llatina. L'adopción de la forma plural ye niciu de que, dende antiguu, tuvieron d'esistir dellos asentamientos arrexuntaos sol mesmu nome, como asocede agora.[2]

Suxurióse la posible rellación del topónimu coles voces ibériques prerromanes Castulo o casar.[3]

Historia[editar | editar la fonte]

La noticia más antigua que se tien de Cástaras, provién d'un testu del almeriense al-Udri (1003-1085), que cita'l yûz' Qāšturiš ente una serie de topónimos de La Alpujarra,[4] que formaben parte de la cora d'Elvira cuando esta pertenecía al califatu de Córdoba.

En dómina nazarí, dientro del Reinu de Granada, Cástaras perteneció a la taha de Juviles, y asina siguió, tres la Reconquista, hasta la Rebelión de los moriscos.

Mientres el procesu de repoblación empecipiáu en 1571,[5] constituyóse'l conceyu de Cástaras y Nieles dientro del Reinu de Granada y del partíu de les Alpuxarras, xuniendo los dos poblaciones y los sos territorios acomuñaos so la xurisdicción d'alcaldes ordinarios pedáneos dependientes del alcalde mayor d'Ugíjar, capital del partíu.[6]

Tres les reformes de 1833 y 1834, siguió como conceyu coles mesmes llendes territoriales, quedando integráu na provincia de Granada, y nel partíu xudicial d'Albuñol, del que dependió hasta'l cambéu de la demarcación xudicial de 1965, pola que quedó adscritu al partíu xudicial de Órgiva, al que sigue perteneciendo.

Ente los años 1863 y 1869 tramitáronse, a instancies de numberosos vecinos de Nieles, dos espedientes socesivos para segregase del conceyu de Cástaras. En dambos casos la pretensión foi tornada pol Gobierno siguiendo encamientos del Conseyu d'Estáu.[7]

El personaxe más relevante orixinariu d'esta llocalidá, ye la poeta Muhya bint Ibn Abd ar-Razzaq, que vivió nel sieglu XI o XII, y que foi citada por diversu historiadores andalusíes, como Ibn al-Abbar.[8]

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asítiase sobre les estribaciones meridionales de Sierra Nevada estendiéndose por un conxuntu de ribayos, tajos y ramblas de fuertes pendientes que miren escontra'l gran valle estructural, percorríu pol ríu Guadalfeo. Una parte importante de la superficie del conceyu ta asitiada na sierra Contraviesa.

La zona asitiada percima de la carretera A-4130, nel estremu norte del conceyu, forma parte del Parque Natural de Sierra Nevada.

Nucleos[editar | editar la fonte]

El conceyu tien dos nucleos urbanos y delles cortijaes:

  • El nucleu de Cástaras, que ta estremáu en trés barrios: el Barriu Altu, asitiáu a unos 1.110 m.s.m., declaráu espresamente Bien d'Interés Cultural; el Barriu Mediu, colos sos dos seiciones: la de riba, a 1.065 m d'altitú, y la baxa, a 1.060 m.; y los barrios baxos que formen el nucleu principal, con altores ente los 1.005 metros de El Churre y los 1.035 de La Higuerilla.
  • Nieles, asitiada a 2,2 km. Estender na fastera sur del cuetu El Cerrajón, ente los 982 metros del llavaderu y los 1.025 m. de les Escueles.
  • Los cortixos y cortijaes, pequeños nucleos formaos por una o delles viviendes, qu'abonden tremaos pol conceyu, principalmente na Contraviesa: Don Juan, La Hoya de Arzao (o El Zao), La Plantonada, La Rambla, La Solana, La Toba, La Viña del Castillo, Les Covezuelas, Los Archillas, Les Baquetes, Los Blancos, Los Clérigos, Los Garcías de Verdevique, La Almazarilla, El Pumares, Los Mateos, Los Mecías, Los Morenos, Les Plumes, Los Retamales, Los Ruices, Los Santos, Los Torres, Lobrazán, Venta Barceló, etc. Aproximao un terciu de la población del conceyu, vive nellos.

Demografía[editar | editar la fonte]

Según l'Institutu Nacional d'Estadística d'España, nel añu 2017 Cástaras cuntaba con 244 habitantes censaos.[9]

Evolución de la población[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de Cástaras ente 1877 y 2016
Datos según el nomenclátor publicáu pol INE.

Política[editar | editar la fonte]

Los resultaos en Cástaras de les postreres eleiciones municipales, celebraes en mayu de 2015, son:

Eleiciones Municipales - Cástaras (2015)
Partíu políticu Votos %Válidos Conceyales
Partíu Socialista Obreru Español d'Andalucía (PSOE-A)
116
54,98%
4
Partíu Popular (PP)
32
15,17%
1

Cultura[editar | editar la fonte]

La mayor parte del so territoriu pertenez al Sitiu Históricu de la Alpujarra, y pola so barriu alto, pasa la Ruta Medieval de la Alpujarra. Nel conceyu hai, amás, otros elementos declaraos BIC, como la ilesia parroquial de San Miguel, el Barriu Altu y la zona de cultivos aterrazados que lo arrodia, el cortixu de los Arcos, o los Baños del Pioyu, estos postreros en fase de rehabilitación pa la so conversión nun centru termal.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. García García, Jorge. «Consideración avera del topónimu Cástaras». Alcordances de Cástaras. Consultáu'l 23 d'avientu de 2009.
  3. «Orixe del topónimu Cástaras - Archivu de Conocencies». Celtiberia.net. Archiváu dende l'orixinal, el 29 d'agostu de 2007. Consultáu'l 19 de xunu de 2009.
  4. Citáu en: García García, Jorge. «Dos pallabres namás: ŷuz' Qāšturiš». Alcordances de Cástaras. Consultáu'l 23 d'avientu de 2009.
  5. Rodríguez Monteoliva, Faustino (2001). Lobras y Tímar. Estudios sobre la repoblación de La Alpujarra. Granada: Conceyu de Lobras, páx. 60-64.:
  6. Cfr. (1995) Marina Barba, Jesús: Justicia y gobiernu n'España nel sieglu XVIII. Granada: Serviciu de Publicaciones de la Universidá de Granada, páx. 67. ISBN 84-338-2073-7.
  7. García García, Jorge. «La fallida segregación de Nieles». Alcordances de Cástaras. Consultáu'l 17 de febreru de 2009.
  8. Garulo, Teresa (1986). Dīwān de les poetes d'al-Andalus. Madrid: Hiperión, páx. 104.
  9. ine.es (1 de xineru de 2017). «Población de Cástaras».

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]