Juviles
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
| Mayor of Juviles (en) | María Lourdes Molina Henares | ||||
| Nome oficial | Juviles (es)[1] | ||||
| Códigu postal |
18452 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 36°56′53″N 3°13′30″W / 36.9481°N 3.2251°O | ||||
|
| |||||
| Superficie | 15 km² | ||||
| Altitú | 1255 m | ||||
| Llenda con | Trevélez, Bérchules, Lobras, Cástaras y Busquístar | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
140 hab. (2025) - 76 homes (2019) - 77 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.01% de provincia de Granada | ||||
| Densidá | 9,33 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||||
| juviles.net | |||||

Juviles ye una llocalidá y conceyu español perteneciente a la provincia de Granada, na comunidá autónoma d'Andalucía. Ta asitiáu na parte central de l'Alpujarra Granadina. Llenda colos conceyos de Trevélez, Bérchules, Lobras, Cástaras y Busquístar. Gran parte del so términu municipal, asitiáu sobre una pequeña pandu arrodiada de castaños, atopar nel Parque nacional de Sierra Nevada. Igualmente, el mesmu nucleu y los terrenes asitiaos per debaxo del mesmu, formen parte del Sitiu Históricu de la Alpujarra
Esti pueblu ye'l más pequeñu en población de tola contorna alpujarreña y de la provincia de Granada.
La so principal riqueza ye la ellaboración y sanamientu del xamón y el turismu rural.
Historia
[editar | editar la fonte]Los primeros datos conocíos sobre Juviles remontar al sieglu VIII, al empiezu de la dómina hispanomusulmana, a tenor del alcázar datáu nesi sieglu (El Fuerte de Juviles). La so llocalización respuende a intereses estratéxicos y en dómines de dificultá, sirvía de proteición a los pueblos vecinos.
Mientres reconquistar, presentó firme resistencia a les tropes cristianes. Esto motivó qu'una vegada prindada la plaza, el rei Fernando'l Católicu ordenara la so destrucción pa evitar que volviera sirvir d'abellugu a los rebeldes.
Foi la cabeza de la Taha de Xubiles, que apiguraba hasta 12 llugares.
El sieglu XVI supón un seriu revés pa la llocalidá: el sofitu ufiertáu a la rebelión morisca repórtalu una dura represalia. La población foi espulsada tres la victoria cristiana y la villa repoblada con castellanos
Fiestes
[editar | editar la fonte]Nel primer o segundu fin de selmana del mes d'agostu celebren les fiestes patronales y populares d'esti pequeñu conceyu, n'honor de la Santísima Virxe del Rosariu. Tamién en xineru, por cuenta de la festividá de San Sebastián, celébrense fiestes.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.