Juviles
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Comarca | Alpujarra Granadina (es) ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcaldesa de Juviles (es) ![]() | María Lourdes Molina Henares | ||||
Nome oficial | Juviles (es) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 36°56′53″N 3°13′30″O / 36.9481°N 3.2251°OCoordenaes: 36°56′53″N 3°13′30″O / 36.9481°N 3.2251°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 15 km² | ||||
Altitú | 1255 m | ||||
Llenda con | Trevélez, Bérchules, Lobras, Cástaras y Busquístar | ||||
Demografía | |||||
Población |
134 hab. (2022) - 76 homes (2019) - 77 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0% 0% 100% d'España Andalucía provincia de Granada Alpujarra Granadina (es) ![]() | ||||
Densidá | 8,93 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
juviles.net | |||||
![]() |
Juviles ye una llocalidá y conceyu español perteneciente a la provincia de Granada, na comunidá autónoma d'Andalucía. Ta asitiáu na parte central de l'Alpujarra Granadina. Parte con los conceyos de Trevélez, Bérchules, Lobras, Cástaras y Busquístar. Gran parte del so términu municipal, asitiáu sobre una pequeña pandu arrodiada de castaños, atopar nel Parque nacional de Sierra Nevada. Igualmente, el mesmu nucleu y los terrenes asitiaos per debaxo del mesmu, formen parte del Sitiu Históricu de la Alpujarra
Esti pueblu ye'l más pequeñu en población de tola contorna alpujarreña y de la provincia de Granada.
La so principal riqueza ye la ellaboración y sanamientu del xamón y el turismu rural.
Historia[editar | editar la fonte]
Los primeros datos conocíos sobre Juviles remontar al sieglu VIII, al empiezu de la dómina hispanomusulmana, a tenor del alcázar datáu nesi sieglu (El Fuerte de Juviles). La so llocalización respuende a intereses estratéxicos y en dómines de dificultá, sirvía de proteición a los pueblos vecinos.
Mientres reconquistar, presentó firme resistencia a les tropes cristianes. Esto motivó qu'una vegada prindada la plaza, el rei Fernando'l Católicu ordenara la so destrucción pa evitar que volviera sirvir d'abelugu a los rebeldes.
Foi la cabeza de la Taha de Xubiles, que apiguraba hasta 12 llugares.
El sieglu XVI supón un seriu revés pa la llocalidá: el sofitu ufiertáu a la rebelión morisca repórtalu una dura represalia. La población foi espulsada tres la victoria cristiana y la villa repoblada con castellanos
Fiestes[editar | editar la fonte]
Nel primera o segunda fin de selmana de'l mes d'agostu celebren les fiestes patronales y populares d'esti pequeñu conceyu, n'honor de la Santísima Virxe del Rosario. Tamién en xineru, por cuenta de la festividá de San Sebastián, celébrense fiestes.