Biscarrués

Coordenaes: 42°13′38″N 0°45′04″W / 42.2272°N 0.7511°O / 42.2272; -0.7511
De Wikipedia
Biscarrués
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Biscarrués José Torralba Marcuello
Nome oficial Biscarrués (es)[1]
Códigu postal 22807
Xeografía
Coordenaes 42°13′38″N 0°45′04″W / 42.2272°N 0.7511°O / 42.2272; -0.7511
Biscarrués alcuéntrase n'España
Biscarrués
Biscarrués
Biscarrués (España)
Superficie 30.176329 km²
Altitú 472 m
Llenda con
Demografía
Población 186 hab. (2023)
- 97 homes (2019)

- 85 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.08% de provincia d'Uesca
0% de Aragón
0% de España
Densidá 6,16 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
biscarrues.es
Cambiar los datos en Wikidata

Biscarrués ye un conceyu asitiáu na contorna de Hoya d'Uesca, na provincia d'Uesca, España. En 2009 cuntaba con 234 habitantes.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Ta asitiáu nel valle del ríu Gállego, al norte de la presa del Gallego.

Compuestu por cuatro nucleos urbanos: Biscarrués, Erés, Piedramorrera y la Presa del Gallego.

Conceyos estremeros[editar | editar la fonte]

Llenda al norte con Ayerbe y Santolaya de Gallego, al sur con Lupiñen, pel este con Ayerbe y Lupiñen y pel oeste con Ardisa.

Historia[editar | editar la fonte]

  • Primer mención: en 1083 cítase “Sancta Maria de Biscarruesse” (Ubieto Arteta, Cartulariu de San Juan de la Peña, nᵘ. 241).
  • N'abril del añu 1194 don Pedro Puyó y los sos hermanos dieron a poblar el términu que teníen en Santa María de Biscarrués (Ubieto Arteta, Cartulariu de Montearagón, nᵘ 235)
  • El día 18 d'agostu de 1381 el rei Xuan I d'Aragón vendió Biscarrués al monesteriu de Montaragón (Sinués, nᵘ 1261)
  • Nel añu 1495 cuntaba con 23 fueos.
  • Nel añu 1610 pertenecía al Señor d'Ayerbe.
  • Nel añu 1713 tenía tan solo 22 vecinos.
  • El día 12 d'avientu de 1930 Fermín Galán apurrir al alcalde del pueblu, poniendo asina fin a la sulevación de Jaca.
  • Nel añu 2007 el segundu premiu de la Llotería de Navidá dexa nel pueblu unos 6 millones d'euros, tocando a un gran númberu de vecinos, gracies a un númberu traíu dende Barcelona.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Biscarrués[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Mariano Torralba Uruén[2] UCD
1983-1987 PAR
1987-1991 Luis Giménez Pablo Ind.
1991-1995 José Torralba Marcuello[3][4]
1995-1999 CHA
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
CHA 4 4 3 4
PAR - 2 1
PSOE - 1 - -
PP 1 - -
Total 5 5 5 5

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004
654 620 744 797 689 553 350 289 263 265 232 232

Monumentos[editar | editar la fonte]

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a l'Asunción (Sieglu XVIII). La torre, del s. XII, ye lo único que queda del antiguu edificiu, sobre'l que ta construyíu l'actual.

Mientres la Selmana Santa montar nel so interior un espectacular monumentu del s. XVIII, formáu por 22 llenzos.

  • Ermita de Santa Quiteria, reconstruyida en 1748.
  • Cruces de términu. "Cruz de la fonte" y "cruz de la balsa" dambes del s. XVI y apocayá restauraes. Mención especial a la postrera, decorada con baxorrelieves de la vida de San Pelayo.

Monumentos civiles[editar | editar la fonte]

  • Fonte de pila so un arcu abiertu nun muriu de sillares, del Sieglu XVI o Sieglu XVII.
  • Llavaderu fecháu en 1888.
  • Bóveda de Ugenio, caseta de piedra cubierta con una cupula. Anguaño esiste una retruca d'esta caseta nel parque Pirenarium de Sabiñanigo.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Ociu[editar | editar la fonte]

Biscarrues cuenta con una piscina, una pista de fronton y "el casino", llugar de reunion de tolos vecinos.

Amás tien una biblioteca con equipu informáticu y accesu a internet gracies a una rede wifi publica.

Hermanancies[editar | editar la fonte]

Ciudadanos destacaos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia d'Uesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
  6. FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Consultáu'l 20 d'avientu de 2013.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Historia d'Aragón". Los pueblos y los despoblados 1. Zaragoza, Anúbar, 1984.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]