Azután

Coordenaes: 39°47′03″N 5°07′35″W / 39.784166666667°N 5.1263888888889°O / 39.784166666667; -5.1263888888889
De Wikipedia
Azután
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Toledo
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa d'Azután Lorena Muñoz Díaz (PSOE Castiella-La Mancha)
Nome oficial Azután (es)[1]
Códigu postal 45571
Xeografía
Coordenaes 39°47′03″N 5°07′35″W / 39.784166666667°N 5.1263888888889°O / 39.784166666667; -5.1263888888889
Azután alcuéntrase n'España
Azután
Azután
Azután (España)
Superficie 22 km²
Altitú 229 m
Llenda con Aldeanueva de Barbarroya, Navalmoralejo, Villar del Pedroso y Alcolea de Tajo
Demografía
Población 292 hab. (2023)
- 144 homes (2019)

- 144 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Toledo
0.01% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 13,27 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Azután ye un conceyu español de la provincia de Toledo, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Toponimia[editar | editar la fonte]

El términu "Azután" deriva de "Azoltán" o "Acotán", nome d'un territoriu que teníen unes monxes na zona.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El conceyu asítiase nel llanu d'una vega na vera izquierda del ríu Tajo. Pertenez a la contorna de la Campana de Oropesa, anque xeográficamente ta na de La Jara. Atiesta colos términos municipales de Villar del Pedroso na provincia de Cáceres y Alcolea de Tajo, El Puente del Arzobispo, El Bercial, Aldeanueva de Barbarroya y Navalmoralejo na de Toledo.

Historia[editar | editar la fonte]

Ye la villa más antigua de La Jara. Nel so términu municipal esisten asentamientos dende'l Paleolíticu, prueba d'ello ye'l "dolmen de Azután". Tamién esisten evidencies d'asentamientos visigóticos y musulmanes. El 23 de xineru de 1260 Alfonsu X donar a Leocadia Fernández, abadesa del Monesteriu de San Clemente de Toledo. El 7 de mayu de 1274, Leocadia redacta una carta-puebla onde diz "Damos la heredá de Acotán a toos aquellos que quixeren poblar y vivir so nos y ser el nuesu vasallos...", naciendo asina la villa. L'alministración municipal componer d'escribán, que yera nomáu pola abadesa. Hai constancia de qu'en 1761 foi párrocu de la llocalidá Juan Álvarez de Castro, nomáu Obispu de Coria más palantre y asesináu polos franceses mientres la Guerra de la Independencia Española.

A mediaos del sieglu XIX dedicar a la producción de trigu, cebada, garbanzos y fabones. El presupuestu municipal yera de 3.000 reales.

Anguaño la llocalidá depende de la pequeña central hidroeléctrica lo mesmo que de l'actividá agrícola y ganadera.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Celestino Yuncal Navas PCE
1983-1987 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
1987-1991 José Luis Toledano Burgueño PP PP
1991-1995 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
1995-1999 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
1999-2003 Anastasio San Román Devia Independiente
2003-2007 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
2007-2011 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
2011-2015 Celestino Yuncal Navas Partíu Socialista Obreru Español PSOE
2015-2019 Eduardo Pelo Pina PP PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía[editar | editar la fonte]

Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del INE.

Gráfica d'evolución demográfica d'Azután ente 1900 y 2006
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

A destacar la ilesia parroquial de Santiago Apóstol, el dolmen prehistóricu y el Pinu Ruco, símbolu de la fundación del conceyu.

Naturaleza[editar | editar la fonte]

Tien un monte mediterraneu nel que predominen les encines y sufreres, monte baxu, y un banzáu artificial na desaguada del ríu Usu d'interés natural.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]