Asparagus setaceus

De Wikipedia
Asparagus setaceus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Asparagales
Familia: Asparagaceae
Xéneru: Asparagus
Especie: Asparagus setaceus
(Kunth) Jessop
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flor de Asparagus setaceus.
Detalle de les fueyes
Vista de la planta

Asparagus setaceus[1] comúnmente conocíu como "Felechu plumosu" o "Espluma de mar", ye una planta de la familia Asparagaceae, orixinaria d'África del sur; a pesar del so nome común, nun se trata d'un felechu verdaderu sinón d'una planta con flores (anxosperma) emparentada col espárragu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta trepadora, perennifolia, de tarmu bien ramificáu y fueyes aciculares que s'alluguen nel mesmu planu que les cañes llaterales, lo cual da-yos un aspeutu de fronde de felechu. Tien flores bien pequeñes (0.4 cm) y pocu vistoses de color ablancazáu que florien pel branu.[2]

Los frutos son bayes de color verde cuando broten y negres cuando maurecen; son tóxiques y nun tienen de comer se.

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye nativa d'África del Sur, pero n'otros llugares cultívase como planta ornamental. Convirtióse nuna especie invasora en dellos llugares onde s'introdució.[3]

Importancia económica[editar | editar la fonte]

D'aspeutu delicáu, ye bien utilizada pa la confección d'arreglos florales. Ye una formosa planta pa ivernaderu onde brota cada añu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Puebla, el so emplegu terapéuticu inclúi alteraciones nervioses, carecimientos del corazón polo xeneral y dolor de corazón.[4]

Historia[editar | editar la fonte]

Francisco Hernández de Toledo, nel sieglu XVI señalar como: astrinxente.

Pal sieglu XX, Maximino Martínez referir al tratamientu de la pulmonía y afirma que “templa los reñones” .

Nome científicu y taxonomía[editar | editar la fonte]

Etimoloxía

Asparagus: nome llatín del espárragu, que procede del griegu asparagus, que significa "biltu nuevu o mozu".

setaceus; epítetu que remanez del llatín saeta.

sinónimos
  • Asparagopsis setacea Kunth basónimu
  • Asparagus asiaticus var. amharicus Pic.Serm.
  • Asparagus lujae De Wild.
  • Asparagus plumosus Baker
  • Asparagus plumosus var. tenuissimus auct.
  • Asparagus zanzibaricus Baker
  • Protasparagus plumosus (Baker) Oberm.
  • Protasparagus setaceus (Kunth) Oberm.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Asparagus setaceus details IPNI.com, consultáu'l 26 de febreru de 2012. (Inglés).
  2. Ficha de Felechu plumosu, consultáu'l 26 de febreru de 2012.
  3. «Asparagus setaceus». Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER). Institute of Pacific Islands Forestry (3 d'avientu de 2005). Consultáu'l 1 d'ochobre de 2006.
  4. Asparagus setaceus en Medicina tradicional mexicana
  5. Asparagus setaceus Información taxonómica, consultáu'l 26 de febreru de 2012.
  6. «Asparagus setaceus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 6 de xunu de 2012.
  7. Asparagus setaceus en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2000. Fl. China 24: 1–431. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. 26: i–xxvi, 1–723. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Grayum, M. H. 2003. Asparagaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 294–295.
  7. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  8. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  9. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguái y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]