Asclepias eriocarpa

De Wikipedia
Asclepias eriocarpa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Gentianales
Familia: Apocynaceae
Subfamilia: Asclepiadoideae
Tribu: Asclepiadeae
Subtribu: Asclepiadinae
Xéneru: Asclepias
Especie: Asclepias eriocarpa
Benth.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Asclepias eriocarpa ye una especie d'anxosperma perteneciente a la familia de les apocinacees.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una yerba perenne erecta que suel tar recubierta d'una gruesa capa de pelos blancos. Les fueyes tienen forma de llanza de forma ovalada, dispuestes opuestes en pareyes o en verticiloss de 3 o 4. La inflorescencia ye un gran grupu de flores n'umbeles. Cada flor ye de color blancu a crema y xeneralmente tiñida con rosa brillosu. Tien una corola recoyida contra'l tarmu. El frutu ye una gran folículo.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye nativa de California y les partes axacentes de Nevada y Baxa California, onde crez en munchos tipos de hábitats, especialmente les árees seques.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

La planta utilízase como fonte de fibra y como planta melecinal por dellos grupos indíxenes de California, incluyíu'l Ohlone y Luiseño.[1]

Asclepias eriocarpa ye como la mayoría de les especies del xéneru Asclepias tóxica. De normal los animales de llendo eviten diches plantes. Sicasí, la toxicidá de cada especie ye abondo distinta. Asclepias eriocarpa ye relativamente bien tóxica. N'estudios con animales, atopóse qu'inclusive 0,05% a 0,25% del pesu del animal en material vexetal de Asclepias eriocarpa ye abondu pa matar una oveya.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Asclepias eriocarpa describióse por George Bentham y espublizóse en Plantes Hartwegianas imprimis Mexicanes 323. 1849.[3]

Etimoloxía

Asclepias: nome xenéricu que Carlos Linneo nomó n'honor d'Esculapio (dios griegu de la medicina), poles munches aplicaciones melecinales que tien la planta.

eriocarpa: epítetu llatín que significa "frutos llanudos".[4]

Sinonimia
  • Asclepias eriocarpa var. microcarpa Munz & I.M.Johnst.
  • Asclepias fremontii Torr.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ethnobotany
  2. J. M. Benson, J. N. Seiber, C. V. Bagley, R. F. Keeler, A. Y. Johnson und Stuart Young: Effects on sheep of the milkweeds Asclepias eriocarpa and A. labriformis and of cardiac glycoside-containing derivative material., In: Toxicon, 17, 1979, S. 155-165. doi 10.1016/0041-0101(79)90294-0
  3. «Asclepias eriocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 de payares de 2012.
  4. n'Epítetos Botánicos
  5. Asclepias eriocarpa en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  4. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  7. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  8. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  9. Woodson, J. R. Y. 1954. The North American species of Asclepias L. Ann. Missouri Bot. Gard. 41(1): 1–211.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]