Argemone mexicana

De Wikipedia
Argemone mexicana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
Filu: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Magnoliidae
Orde: Papaverales
Familia: Papaveraceae
Subfamilia: Papaveroideae
Tribu: Papavereae
Xéneru: Argemone
L.
Especie: A. mexicana
L.
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Argemone mexicana

El nome Argemone mexicana correspuende a un coleutivu de plantes del xéneru Argemone (Papaveraceae), de distribución americana. Orixinaria de les Antilles, llegando hasta Chile. Sicasí'l taxón lineano Argemone mexicana L. se circunscribe a les Antilles, y los taxones suramericanos agora clasifíquense en A. subfusiformis G.B.Ownb. y formes allegaes. Recibe los nomes comunes de cardosanto, chicalote o, en Méxicu, adormidera[1].

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Yerba añal robusta que mide de 80 cm a 1 m d'altor; tarmu glabro, glauco, espinosu; fueyes sésiles, glauques con llinies azul-brillosu sobre les venes principales, abrazadoras que miden hasta 20 cm de llargor, pinati partíes coles divisiones dentáu espinoses, flores grandes solitaries de 4 a 7 cm de diámetru, arrodiaes de delles fueyes amenorgar y sésil; pétalos de color mariellu brillante o delles vegaes mariellu maciu; frutu capsular, oblongo llargamente elípticu de 24 a 45 mm de llongura por 12 a 20 mm d'anchu, nun incluyendo los escayos.

Distribución[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase-y principalmente n'árees abiertes al cultivu y terrenales baldíos de selva baxa caducifolia y selva alta subcaducifolia. Orixe: de la rexón del Caribe. Dómina de floriamientu: de febreru a abril. Importancia na apicultura: productora de polen.

Otros usos[editar | editar la fonte]

De la grana estrayi aceite pa la ellaboración de xabón. En medicina popular como antiinflamatoriu de ganglios. Les sos propiedaes antibiótiques notables[2]Como adulterante d'aceites produció enfermedaes oculares graves.[3][4]

Forma d'espardimientu: por grana. Esta planta produz granes en grandes cantidaes.

Química[editar | editar la fonte]

Contién un latex anaranxáu por cuenta de la presencia d'alcaloides bencilisoquinolínicos como por ex. berberina. Benzofenantridinas como reticulina y sanguinarina y derivaos.[5]

Comentariu taxonómicu[editar | editar la fonte]

Xeneralmente consideróse A.mexicana como nome coleutivu pa una seria de formes de A.subfusiformis presentes n'América del Sur, v.g. A. subfusiformis var. inermis[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Argemone mexicana describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 508–509. 1753.[7]

Etimoloxía

Argemone: nome xenéricu que provién del griegu αργεμωνη y que foi aplicáu por Dioscórides a una planta como l'amapola que s'usó pal tratamientu de tabayóns.[8][9]

mexicana: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Méxicu.

Sinonimia
  • Argemone alba Raf.
  • Argemone mucronata Dum.Cours. ex Steud.
  • Argemone sexvalvis Stokes
  • Argemone spinosa Gaterau
  • Argemone spinosa Moench
  • Argemone versicolor Salisb.
  • Argemone vulgaris Spach
  • Echtrus mexicanus (L.) Nieuwl.
  • Echtrus trivialis Lour.
  • Papaver mexicanum (L.) E.H.L.Krause[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora (en castellanu). Madrid: Comisión Permanente de l'Asociación d'Academies de la Llingua Española, páx. vii + 569.
  2. Soumendranath et al. 2006 Antibacterial potentiality of Argemone mexicana solvent extracts against some pathogenic bacteria. Mem. Inst. Oswaldo Cruz, 101, 645-648
  3. Hakim SAE 1954. Argemone Oil, Sanguinarine, and Epidemic-Dropsy Glaucoma Br J Ophthalmol. 38: 193–216.
  4. B D Sharma, Sanjay Malhotra, Vikram Bhatia, Mandeep Rathee 1999. Epidemic dropsy in India Postgrad. Med. J. 75: 657-661
  5. Chang Y Ch., Chang FR, Khalil AT, Hsieh PW, Wu YC.2003. Cytotoxic benzophenanthridine and benzylisoquinoline alkaloids from Argemone mexicana Z. Naturforsch. 58c, 521-526.
  6. Peña RC. 2002. El xéneru Argemone (Papaveraceae) en Chile Chloris Chilensis. Añu 5. Nᵘ 2. www.chlorischile.cl
  7. «Argemone mexicana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
  8. Gledhill, D. (2008). Cambridge University Press: The Names of Plants. ISBN 978-0-521-86645-3.
  9. Αργεμον (argemon) means "cataract" in Greek. See Quattrocchi, Umberto (2000). CRC Press: CRC World Dictionary of Plant Names I: A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  10. Argemone mexicana en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Drake del Castillo, E. 1903. Note sur les plantes recueillies par M. Guillaume Grandidier, dans Le Sud de Madagascar, en 1898 et 1901. Bull. Mus. Hist. Nat. (Paris) 9: 35–46, 96–99.
  5. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]