Anthus nattereri

De Wikipedia
Map marker icon – Nicolas Mollet – Birds – Nature – white.png Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
Commons-emblem-notice.svg
 
Infobox animalia.pngAnthus nattereri
Anthus nattereri - Ochre-breasted Pipit.JPG
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Motacillidae
Xéneru: Anthus
Especie: A. nattereri
Sclater, PL, 1878
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Anthus nattereri, tamién denomada cachirla pálida (Arxentina), cachirla de pechu ocre, bisbita ocre[1] o caminheiro-grande (en portugués, Brasil),[2] ye una especie d'ave paseriforme perteneciente al numberosu xéneru Anthus qu'integra la familia Motacillidae. Ye nativa d'América del Sur.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Alcuéntrase nel sur de Paraguái (departamentos de Paraguarí, Misiones, Itapúa, Caazapá, Ñeembucu y rexistros recién en Presidente Hayes), nordés d'Arxentina (Corrientes) y sureste de Brasil (Minas Gerais escontra'l sur, por São Paulo, Paraná, Santa Catarina hasta Rio Grande do Sul), y dende 2004 nel norte y centru d'Uruguái.[3]
Habita principalmente en praderíes seques, dacuando incursionando n'árees inundables. Machos n'exhibición foron atopaos en plantíos nuevos d'Eucalyptus, pero non en madures. Paez tolerar, y hasta preferir, camperes curties refaciendo dempués de quemaes de camperes o árees de llendo llixeru. Sicasí nun puede tolerar quemaes añales de los pacionales.[3][4][5]

Estáu de caltenimientu[editar | editar la fonte]

Foi calificada como “vulnerable” pol IUCN por cuenta de la estensa y continuu amenorgamientu del so hábitat preferencial, especialmente nes sos zones en Brasil, y a que posiblemente sufriera una concomitantemente rápidu amenorgamientu de la so población, considerada declinante y envalorada en 6000 a 15000 individus maduros. Enantes yera considerada “en peligru d'estinción”, pero en busques recién n'Arxentina y Paraguái atopóse qu'esta especie ye más común y espublizada de lo que primeramente se pensaba.[3]

Amenaces[editar | editar la fonte]

En Brasil, escontra 1993, dos tercios del zarráu fueren severa o moderadamente alteriaos, mayormente dende 1950. Los pastoreos, camperes invasivos, quemaes añales y conversión de tierres pa plantíos de soya, de Eucalyptus o otres colleches d'esportación causaron un severu impautu. N'Arxentina y Paraguái, les praderíes tán igualmente amenaciaes, especialmente por conversión pa Eucalyptus o l'hinchente causáu pola represa de Yacyretá, según tamién la conversión pa campos d'arroz y aumentu de la frecuencia de quemaes son consideraes series amenaces.[3]

Aiciones de caltenimientu[editar | editar la fonte]

Ta protexida por llei en Brasil y Paraguái. Asocede n'árees protexíes, como'l Parque Nacional da Serra da Canastra en Brasil, la reserva privada San Juan de Poriahú n'Arxentina y en Paraguái nel abellugu de vida montesa de Yabebyry, islla Yacyretá (onde asoceden estudios de la ecoloxía d'esta especie), parque nacional San Rafael y reserva natural Tapytá. La preferencia per árees quemaes en Brasil significa que sumiera de reserves estricatamente protexíes como la reserva d'Itirapina.[3]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal[editar | editar la fonte]

La especie A. nattereri describióse per primer vegada pol ornitólogu británicu Philip Lutley Sclater en 1878 sol mesmu nome científicu; llocalidá tipo «Río Verde, São Paulo, Brasil».[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ye monotípica.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J . «Nomes en castellán de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Novena parte: Orden Passeriformes, Familias Cotingidae a Motacillidae)». Ardeola 51 (2):  páxs. 491-499. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_51_2_noveno.pdf.  Consultáu'l
  2. Bisbita Ocre Anthus nattereri Sclater,PL, 1878 en Avibase. Consultada'l 9 de marzu de 2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes iucn
  4. Codesido, M.; Fraga, R. M. 2009. Distributions of threatened grassland passerines of Paraguái, Arxentina and Uruguái, with new locality records and notes on their natural history and habitat. Ornitologia Neotropical 20: 585-595.
  5. Coutinho, L. M. 1982. Ecological effects of fire in Brazilian zarráu. In: Huntley, B.J.; Walker, B.H. (ed.), Ecology of tropical savannas, páxs. 273-291. Springer-Verlag, Berlin.
  6. Ochre-breasted Pipit (Anthus nattereri) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada'l 9 de marzu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]