Amaiur

De Wikipedia
Amaiur
Fundación 27 de setiembre de 2011
Disolución 2012
Estáu Ikurrina País Vascu
Ideoloxía política Esquierda abertzale
Posición nel espectru izquierda
Páxina web amaiur.info
Cambiar los datos en Wikidata

Amaiur foi una coalición política española soberanista y d'izquierda qu'actuó nel País Vascu y Navarra. Foi conformada por Eusko Alkartasuna, Alternatiba, Aralar ya independientes de la izquierda abertzale p'allegar a les eleiciones xenerales de 2011.[1] Tenía como oxetivu defender dende'l País Vascu y Navarra el derechu d'autodeterminación d'Euskal Herria nel Congresu de los Diputaos y el Senáu d'España.[2][3]

La coalición debía'l so nome a la llocalidá de Maya (Amaiur n'eusquera), llugar onde asocedió'l sitiu del Castiellu de Maya, unu de los últimos apartaces de resistencia mientres la Conquista de Navarra.

Orixe[editar | editar la fonte]

N'abril de 2011 formárase la coalición Bildu, integrada polos partíos Eusko Alkartasuna y Alternatiba, y les agrupaciones Llabraba Bai y Herritarron Garaia, xunto con otros independientes de la izquierda abertzale. Nes eleiciones municipales, forales y autonómiques de mayu d'esi añu, Bildu quedó como segunda fuercia político nel País Vascu (detrás del PNV) y cuarta en Navarra (detrás d'UPN, PSN y NaBai). Tres estes bones resultaos, Bildu propunxo la creación d'un posible frente soberanista cola PNV y Aralar pa les eleiciones xenerales de payares.[4]

Pela so parte, Aralar, magar coincidir ideológicamente en munchos aspeutos colos integrantes de Bildu, nel País Vascu presentárase en solitariu sufriendo un notable descensu eleutoral, ente qu'en Navarra reeditó'l so pactu cola PNV. Darréu, nel so V Congresu, aprobó la ponencia política que-y encamentaba a allegar en coalición con Bildu según estender dichu pactu a NaBai.[5] Magar, esto últimu foi refugáu tantu pol PNV como por Zabaltzen, que decidieron presentase como Geroa Bai en Navarra ante la imposibilidá de faelo coles sigles de NaBai.[6] Finalmente, Aralar llegó a un alcuerdu programáticu coles fuercies integrantes de Bildu, ente que la PNV refugó definitivamente confluyir nesta alianza eleutoral.[7]

El 27 de setiembre de 2011 realizóse un actu de presentación nel qu'intervinieron Rufi Etxeberria y Txelui Moreno, presentaos como voceros de la izquierda abertzale; el secretariu xeneral d'EA, Pello Urizar; la representante d'Aralar Rebeka Ubera y el voceru d'Alternatiba, Oskar Matute; nel qu'espunxeron que la coalición reivindica "la reconocencia nacional y el derechu a decidir que-y garrasti a Euskal Herria".[8] Igualmente, definen el Alcuerdu de Gernika como "la única fueya de ruta esistente anguaño que nos llevará a la paz".[9] Tamién consideren necesariu un marcu vascu de rellaciones llaborales que dexe "establecer polítiques d'empléu y proteición social soberanes", y defenden los "modelos públicos n'educación, sanidá y polítiques sociales".[10]

A principios d'ochobre'l coleutivu Erabaki, formáu por antiguos miembros del POR, abandonó Ezker Batua-Berdeak y anunció que pidiría'l votu pa Amaiur.[11][12] Coles mesmes, Euskal Herriko Komunistak (EHK) tamién pidió'l votu pa la coalición.[13]

Candidatos[editar | editar la fonte]

Maite Aristegi (ex secretaria xeneral d'EHNE y venceyada a la rede Independentistak) encabezaba la llista de Guipúzcoa pal Congresu, siguida por Rafael Larreina (EA) y Xabier Mikel Errekondo; Sabino Corte (LAB) encabezaba la de Navarra, siguíu por Aritz Romeo (Aralar); la llista por Vizcaya taba encabezada por Iñaki Antigüedá (catedráticu de la UPV y ex parllamentariu por HB y EH), siguíu de Jon Iñarritu (Aralar); y l'abogáu Iker Urbina (defensor nos últimos años de dellos miembros de Segi) encabezaba la d'Álava, siguíu por Begoña Garaigordobil (EA).

Los númberos unu al Senáu correspondieron a Jonathan Martínez (Alternatiba), per Vizcaya; Amalur Mendizabal, per Guipúzcoa; Pedro Mari Olaeta (EA), per Álava; y Maite Iturre (Aralar), per Navarra.[9][14][15]

Nes llistes tamién figuraben Iñigo Iruin (senador por HB en 1989, defensor d'ANV ante'l Tribunal Constitucional y abogáu nel casu Lasa y Zabala), per Guipúzcoa; Ane Muguruza, fía de Josu Muguruza, per Vizcaya; el fíu de Carlos Garaikoetxea como suplente al Senáu per Navarra, y el pelotari Oier Zearra como suplente al Senáu per Álava.[16]

Resultaos[editar | editar la fonte]

Nes eleiciones xenerales del 20 de payares de 2011 Amaiur rexistró un total de 333.628 votos, que-y dieron siete diputaos y tres senador, siendo la segunda fuercia más votada na comunidá autónoma del País Vascu (primer en númberu de diputaos) y tercera na de Navarra. D'estos diez parllamentarios electos, un diputáu y un senador pertenecen a Eusko Alkartasuna (EA), un diputáu ye d'Aralar y los otros siete figuren como independientes de la izquierda abertzale.

N'Álava llogró 32.267 sufraxos (19,11%) y el primer diputáu de la izquierda abertzale por esa circunscripción de la historia; siendo la primer fuercia en diez conceyos del territoriu históricu, ente ellos Laudio onde empató en númberu de votos col PNV, y la tercera nel conxuntu de la circunscripción, por detrás de PP y PSE-EE. En Guipúzcoa consiguió trés diputaos y tres senador al llograr 129.655 votos, el 34,81% de los votos válidos; siendo la fuercia más votada en dicha circunscripción y en tolos conceyos del territoriu históricu, sacante Éibar, Irún, Zumárraga y Lasarte-Oria, onde venció'l PSE-EE, y Hondarribia, onde ganó la PNV. En Navarra la coalición rexistró 49.100 votos (14,86%) y consiguió un diputáu; siendo la tercer fuercia de la circunscripción, por detrás d'UPN-PP y PSN. En Vizcaya llogró 122.606 votos (19,21%) y dos diputaos; siendo la fuercia más votada en 29 conceyos y la tercera nel conxuntu del territoriu históricu, por detrás de PNV y PSE-EE.

Anque nun primer momentu los representantes de Amaiur aseguraron que tendríen grupu propiu nel Congresu al nun tomar posesión el diputáu por Navarra, Sabino Corte, que nun asistió a la sesión de constitución de les Cortes,[17] la Mesa del Congresu nun almitió esti pidimientu amparándose n'informes xurídicos y na llectura estricta de la llei.[18] Amaiur presentó ante'l Tribunal Constitucional un recursu d'amparu contra dicha decisión al considerar que s'adoptó por motivos puramente políticos,[19] sicasí finalmente esti recursu nun foi almitíu a trámite.[20]

Nes eleiciones xenerales de 2015 presentar col nome d'Euskal Herria Bildu, llogrando dos diputaes pero nengún senador.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. La Xunta Eleutoral da'l vistu bonu definitivu a la coalición Amaiur, El País, 11 d'ochobre de 2011.
  2. derechu-de-euskal-herria-a-decidir-en-la exa-de-la so-actuacion-en-madrid.html Amaiur asitia "el derechu de Euskal Herria a decidir" nel "exa" de la so actuación en Madrid, La Vanguardia, 2 d'ochobre de 2011.
  3. Patxi Zabaleta afirma que Amaiur ye "el símbolu" y un pasu "na nueva situación política de Euskal Herria", El Correo, 28 de setiembre de 2011
  4. Bildu intenta un frente soberanista pal 20-N, pero'l PNV refugar, El País, 6 d'agostu de 2011.
  5. V Congresu de Aralar. Ponencia política. Testu aprobáu nel V Congresu de Aralar.
  6. Geroa Bai ye la nueva marca eleutoral surdida de los restos de Nafarroa Bai, ABC, 2 d'ochobre de 2011.
  7. Izquierda abertzale, EA, Alternatiba y Aralar cierren los conteníos del pactu del 20-N, Gara, 15 de setiembre de 2011.
  8. Amaiur va allegar al 20-N pa reivindicar “la nación vasca, El País, 27 de setiembre de 2011.
  9. 9,0 9,1 Amaiur lleva a Madrid un equipu de claru compromisu abertzale y social, Gara, 16 d'ochobre de 2011.
  10. Amaiur quier ser "referencia d'una nación qu'esixe reconocencia y derechos", Europa Press, 16 de payares de 2011.
  11. izquierda vasca-20111001174739.html El coleutivu Erabaki de EB va pidir el votu pa 'Amaiur' n'eleiciones y reclama la unidá de "tola izquierda vasca", Europa Press, 1 d'ochobre de 2011.
  12. La plataforma Erabaki, biforcada de EB, pide'l votu pa Amaiur, Gara, 15 de payares de 2011.
  13. Amaiur, el 20N y la república socialista de Euskal Herria, La Haine, 13 de payares de 2011.
  14. Maite Aristegi y Rafa Larreina van ser les cabeza de llista de Amaiur por Gipuzkoa, Diario Vasco, 16 d'ochobre de 2011.
  15. Amaiur cien per cien Batasuna, La Razón, 17 d'ochobre de 2011.
  16. L'antigua Batasuna lidera les candidatures de Amaiur al Congresu, El País, 16 d'ochobre de 2011.
  17. tomar-posesion-diputado-navarra/481626.shtml Amaiur asegura que va tener grupu propiu nel Congresu al nun tomar posesión el diputáu por Navarra, RTVE, 13 d'avientu de 2011.
  18. «El PP torga que Amaiur tenga grupu parllamentariu propiu». El País (15 d'avientu de 2011). Consultáu'l 19 d'avientu de 2011.
  19. Amaiur recurre los 'motivos políticos' del PP pa nega-y el grupu parllamentariu, El Mundo, 13 de marzu de 2012.
  20. El TC nun almite'l recursu de Amaiur contra la decisión que-y dexó ensin grupu, El País, 1 de mayu de 2013.