Allepuz

Coordenaes: 40°29′33″N 0°43′45″W / 40.4925°N 0.7291°O / 40.4925; -0.7291
De Wikipedia
Allepuz
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Teruel
Comarca (es) Traducir Maestrazgo (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde de Allepuz (es) Traducir Joaquín Manuel Villarroya Moya
Nome oficial Allepuz (es)[1]
Nome llocal Allepuz (es)
Códigu postal 44145
Xeografía
Coordenaes 40°29′33″N 0°43′45″W / 40.4925°N 0.7291°O / 40.4925; -0.7291
Allepuz alcuéntrase n'España
Allepuz
Allepuz
Allepuz (España)
Superficie 67.263997 km²
Altitú 1424 m
Llenda con Ababuj, Fortanete, Gúdar, Jorcas, Monteagudo del Castillo, Valdelinares, Villarroya de los Pinares y El Pobo
Demografía
Población 121 hab. (2023)
- 63 homes (2019)

- 62 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maestrazgo (es) Traducir
0.09% de provincia de Teruel
0% de Aragón
0% de España
Densidá 1,8 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
allepuz.es
Cambiar los datos en Wikidata

Allepuz ye una llocalidá y conceyu de la contorna Maestrazgo na provincia de Teruel, na comunidá autónoma d'Aragón, España. Tien un área de 67,26 km² con una población de 128 habitantes (INE 2016) y una densidá de 1,90 hab/km². Pola so situación Allepuz ye la puerta d'entrada al Maestrazgo pa los visitantes que lleguen de Teruel escontra Cantavieja.

Mientres la Edá Media y tol Antiguu réxime, hasta la división provincial de 1833, foi tierra de realengu, quedando encuadrada dientro de la comunidá d'aldegues de Teruel na sesma del Campu de Monteagudo.

Descripción[editar | editar la fonte]

La mayor parte del so términu municipal tópase percorríu pel ríu Sollavientos, únicu ríu perteneciente a la contorna del Maestrazgo que nun ye afluente del ríu Ebro, yá qu'arrama les sos agües al Turia, y que da'l so nome al arrogante valle que forma la parte este del términu.

A lo llargo del calce del ríu Sollavientos atópense les principales fontes: Santa Isabel, Los Baños, La fonte de la Salú, la de los Berros, onde se llevantó un merenderu, y la Fonte les Canales. Al altor del Molín del Mas de Pina recibe les agües de la Canaleta la Peralta qu'escurren pol valle paralelu al Sollavientos.

Les sos agües alimentaben tamién, nun hai munchos años, dos molinos fariñeros: el del Tormagal na partida d'esti nome y el de debaxo del pueblu.

El perfil del valle de Sollavientos ta llindáu a oriente por una llarga fanja de cinglos que correspuende, principalmente, al Morrón (1889 m), Zaragozana (1911) y La Nave (1975), ente que pel oeste la llinia de cabecera de Sollavientos anídiase, pasando pola Quebrada y la torre vigía del Castellejo, pinar de la Peralta y el Maraño.

Les tierres del valle, abiertu al cerciu, formen en primavera un interminable tapiz verde de praos y bancales, xixiláu por chopos, sargas, enebros, prunos, espinos y bardiales. Nes fasteres llevanten les masadas, d'orixe medieval y con calter repoblador. A lo llargo de la so historia fuéronse remocicando y arrodiando de too lo necesario pa la esplotación de los recursos del mediu y la vida de los masoveros.

Si año tres les masadas constituyeron una forma de vida y un apurra importante de población anguaño apenes media docena de les cerca de 40 que tien Allepuz tán habitaes.

Al llegar al pueblu'l valle abrir polos Llanos, hermanándose col que vien de Gúdar y que riega'l ríu Blanco. Más embaxo, na vega, los dos ríos fúndense formando'l Alfambra. Dende Los Ribayos hasta Caudé álcense les meyores tierres de llabor: próximu al ríu'l regadío, abebentáu pel agua que se recoyía nos cálceres y enriábase n'estreches acequias ganaes a la tierra; más alloñáu'l secanu, pequeñes parceles multicolores dixebraes por ribazu y medianiles.

Pel norte de la población estienden Les Llombes, hasta les Hiedras, a un nivel cimeru al pueblu. Puede aportase a elles pol Castiellu, al traviés del cortáu del Portiellu o pel camín de tres de la L'Aldea. Al cabu altu del Portiellu llevanta'l peirón de San Cristóbal. Una serie de pilones, inda bien calteníos, van dirixendo'l camín que llevaba a Villarroya.

A la izquierda surde'l Ribayu Altu que va enllazar cola Torreta y la Cañada. Por estes masadas va'l camín que siguíen los nuesos güelos pa llegar hasta Jorcas.

Formen les llendes del términu los de Valdelinares, Villarroya, Miravete, Jorcas, Ababuj, El Pobo, Monteagudo y Gúdar.

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes d'Allepuz[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Miguel Sánchez Herrero[2] UCD
1983-1987 Pedro Dolz Calvo AP
1987-1991
1991-1995 Víctor Novella Dauden PSOE
1995-1999 Sixto Santafe Nevot
1999-2003
2003-2007 Joaquín Manuel Villarroya Moya[3] PP
2007-2011
2011-2015
2015-2019 Ignacio Martínez Mallén Xuníos por Allepuz

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[4]
Partíu 2003 2007 2011 2015
Xuníos por Allepuz 4
PP 3 2 2 1
PSOE 2 1 1 -
PAR 2 2
CHA - - -
Total 5 5 5 5

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]