Alfabetu quechua

De Wikipedia
Sistema d'escrituraAlfabetu Quechua
Tipos alfabetu deriváu del llatín
Llingües Quechua
Dates 1975[1] hasta'l presente
Sistema d'orixe
[[Xeroglíficos exipcios]]
Cambiar los datos en Wikidata

L'Alfabetu quechua (En quechua: Achaha o Achahala) ta basáu nel alfabetu llatín . Inclúi 17 lletres del alfabetu llatín basico y 3 dígrafos : ch,ll,sh[2].En 1985 les vocales y, o[3] fueron esaniciaes. Amiéstense y suprimen lletres pa les distintes variedaes del quechua . Ye usáu pa escribir les llingües quechues.

Historia[editar | editar la fonte]

Acta d'Independencia arxentina, escrita n'español y en quechua (1816).

Largamente vien aldericándose avera del emplegu prehispánicu de dalgún métodu d'escritura andino. Propúnxose que los quipos y los tocapos podríen ser un sistema d'escritura, pero nun esisten demostraciones aceptaes por toos.

Los primeros españoles (principalmente cronistes y evanxelizadores) según los aboríxenes buscaron graficar el(los) quechua, principalmente en quechua clásicu y en formes tempranes de la variante cuzqueña, emplegando'l alfabetu llatín; esta situación xeneró múltiples grafíes pa distintos fonemes y viceversa. Sicasí, les llingües quechua permanecieron como esencialmente orales hasta bien entráu'l sieglu venti.

El 29 d'ochobre de 1939, dase unu de los primeros intentos de graficación del quechua entá sol paradigma d'un namái idioma. Nesta ocasión, ye aprobáu un alfabetu pa les llingües aboríxenes americanes que consta de 33 signos mientres el XXVII Congresu Internacional d'Americanistes, en Lima (Perú).

El 29 d'ochobre de 1946, el Ministeriu d'Educación de Perú aprueba l'Alfabetu de les Llingües Quechua y Aimara, con 40 signos aplicables nes cartiyes d'alfabetización rural que proyeutaba dicha institución.

Na selmana del 2 al 13 d'agostu de 1954, mientres el III Congresu Indixenista Interamericano, realizáu en La Paz, creóse'l Alfabetu fonéticu pa les llingües quechua y aimara, basándose nos alcuerdos de los dos congresos anteriores, realizaos en Pátzcuaro (1940) y Cuzco (1949).

El 16 d'ochobre de 1975, a finales del gobiernu militar de Juan Velasco Alvarado, el Ministeriu d'Educación peruanu noma una Comisión d'Altu Nivel pa implementar la Llei de Oficialización de la Llingua Quechua. Esta informa y encamienta l'Alfabetu Básicu Xeneral del Quechua, aprobáu pol ministeriu por aciu la Resolución Ministerial Nᵘ 4023-75-ED, que les sos lletres yeren a, aa, ch, y, h, i, ii, k, l, ll, m, n, ñ, o, p, q, r, s, sh, t, tr, ts, o, uu, w, y. Diez años más tarde, por aciu Resolución Ministerial Nᵘ 1218-85-ED, l'alfabetu oficial suprimió les lletres y y o; úsense namái trés vocales, a, i y o, que correspuende a la fonoloxía del quechua. Sicasí, l'Academia Mayor de la Llingua Quechua nel Cuzco inda promueve una versión del alfabetu quechua cusqueño colos cinco vocales del español.

Lletres[editar | editar la fonte]

Lletra Nome
A a
CH cha
H hai
I i
K ka
L la
LL lla
M ma
N na
Ñ ña
P pa
Q qa
R ra
S sa
SH sha
T ta
O o
W wa
Y


Lletres añadíes pa distintes variedaes[editar | editar la fonte]

Alfabetu Básicu Xeneral[editar | editar la fonte]

L'Alfabetu Básicu Xeneral de les Llingües quechues foi aprobáu en 1975 coles siguientes lletres : a, ch, y, h, k, l, ll, m, n, ñ, o, p, q, r, s, sh, t, o, w, y.[2]

En 1985 les vocales y,o. fueron esaniciaes del Alfabetu Básicu Xeneral del quechua[4]

Ancash-Huaylas[editar | editar la fonte]

Adición de la consonante africada alveolar, ts; y de cinco vocales llargues que se van escribir siempres duplicaes; ii (alta anterior), uu (alta posterior), ee (media anterior), oo (media posterior), aa (baxa central).

En 1985 les vocales y,o xunto coles vocales llargues ee,oo fueron esaniciaes.

El primer inventariu de lletres pal Quechua de Huaylas deriva del Alfabetu Básicu Xeneral del Quechua establecíu en 1975 pol Ministeriu d'Educación por aciu Resolución Ministerial Nᵘ 4023-75-ED. Este constaba d'un alfabetu llatín cual estableció un patrón extra pa representar l'africada alveolar como ⟨ts⟩ y les vocales llargues como dobles, heredando del español les grafíes ⟨ñ⟩ pa la nasal palatal y el dígrafu ⟨ch⟩ pa l'africada palatal. Darréu, en 1985, modificóse la norma namái par amenorgar a trés los signos vocálicos, esaniciando pal ancashino les representaciones ⟨y⟩, ⟨ee⟩, ⟨o⟩, ⟨oo⟩ de la so escritura.


Alfabetu quechua Ancash-Huaylas oficial
Lletres A AA CH H I II K L LL M N Ñ P Q R S SH T TS O UU W Y
Valor fonémico (AFI) /a/ /aː/ /t͡ʃ/ /h/ /i/ /iː/ /k/ /l/ /ʎ/ /m/ /n/ /ɲ/ /p/ /q/ /ɾ/ /s/ /ʃ/ /t/ /t͡s/ /o/ /oː/ /w/ /j/

Pa dellos préstamos del español, fáense usu d'un grupu de consonantes particular. Exemplu ''burriku chinchuu'' una variedá de chincho (Tagetes).

Grafíes adicionales pa préstamos
Lletres B D F G RR
Valor fonémico (AFI) /b/ /d/ /ɸ/ /g/ /ʐ/

Ayacucho-Chanca[editar | editar la fonte]

Supresión de la fricativa palatal, sh.

Cajamarca-Cañaris[editar | editar la fonte]

Adición de la cononante africada palatal retroflexa, tr. La consonante tr foi reemplazada pol dígrafu ćh

Cuzco-Collao[editar | editar la fonte]

Adición de les siguientes oclusives aspiraes: llabial, ph; palatal, chh; velar, kh; post-velar, qh; y les oclusives glotizadas: llabial, p' ; palatal, ch'; velar, k'; postvelar, q'.

Junín-Huanca[editar | editar la fonte]

Adición de la consonante africada palatal-retroflexa, tr que depués foi camudada pol dígrafu ćh y de trés vocales llargues que s'escriben siempres duplicaes: ii (alta anterior), uu (alta posterior) y aa (central baxa).

Quechua Sureñu[editar | editar la fonte]

Tien una norma ortográfica propuesta pal quechua polos llingüistes Rodolfo Cerrón Palomino y Alfredo Torero basada na dialeutoloxía de la llingua.

La ortografía del quechua sureñu ye anguaño usada por munches instituciones de Perú y de Bolivia, inclusive na educación. La diferencia en Bolivia ye que s'usa «j» en llugar de «h» pal soníu [h]. La norma contién estructures orixinaries de les variantes orales del quechua II-C, (sobremanera'l quechua ayacuchano y quechua cuzqueño). Exemplos:

Ayacucho Cuzco Quechua sureñu !Traducción
[upjaj] [uhjaj] upyay «beber, tomar»
[otχa] [usqʰa] utqha «rápido»
[λamkæj] [λaŋk’æj] llamk'ai «trabayar»
[ɲoχaɲʧik] [noqaɲʧis] ñuqanchik «nós, as (inclusivu)»
[-ʧka-] [-ʃa-] -chka- (sufixu d'aspeutu progresivu: «tar...-ndo»)
[puŋʧaw] [p'oŋʧaj] p'unchaw «día»

Les siguientes lletres usar pal vocabulariu quechua heredáu y pa préstamos del aimara:
a, ch, chh, ch', h, i, k, kh, k', l, ll, m, n, ñ, p, ph, p', q, qh, q', r, s, t, th, t', o, w, y.

Según xeneralmente na ortografía oficial de toles variantes quechues les lletres y / o nun s'usen pa pallabres quechua heredaes porque los soníos correspondientes son alófonos de i / o qu'apaecen xunto a q, qh, q'.

Les siguientes lletres son usaes solamente en préstamos del español y otros idiomes (non del aimara):
b, d, y, f, g, o.

Corriente Ortográfica[editar | editar la fonte]

Pa pallabres natives[editar | editar la fonte]

El númberu de lletres emplegaes nel Quechua dependen de del dialeutu Quechua. Sicasí polo xeneral les siguientes lletres son principalmente usaes:

Mayúscula A Ch H I K L Ll M N Ñ P Q S T O W Y
Minúscula a ch h i k l ll m n ñ p q s t o w y
IPA æ ɑ h ɪ ɛ k l ʎ m n ɲ p q s t ʊ ɔ w j

N'Ecuador y Bolivia amás la J(j) ye usada en reemplazu de la H(h) como h y ʼ son usaes pa representar soníos aficados y eyectivos respeutivamente

Mayúscula Chh Ch' Kh K' Ph P' Qh Q' Sh Sh' Th T'
Minúscula chh ch' kh k' ph p' qh q' sh sh' th t'
IPA tʃʰ tʃʼ ʃ ʂ

En dellos dialeutos les [ɪ ɛ] y [ʊ ɔ] les variaciones son estremaes col usu de y y o respeutivamente, resultando l'el usu de 5 vocales ,en cuenta de 3. En dellos dialeutos les vocales llargues son representaes por vocales dobles indicandolas como como un vocal llarga

Mayúscula Aa Ii Uu Ee Oo
Minúscula aa ii uu ee oo
IPA æː ɑː ɪː ɛː ʊː ɔː ɛː ɔː

Entá n'otros dialeutos con soníos adicionales , lletres adicionales son emplegaes:

Mayúscula Tr' Ts Z
Minúscula tr' ts z
IPA ts z

Pa préstamos[editar | editar la fonte]

El Quechua emplega lletres adicionales pa escribir préstamos, principalmente orixinarios del español, n'ocasiones especiales les lletres representen un soníu español ,pero xeneralmente son sustituyíes con un soníu nativu.

Mayúscula B D Ø[ensin referencies] Y F Ph G I Kw O R Rr Tr O V W Y
Minúscula b d Ø y f ph g i kw o r rr tr o v w y
IPA b d /d/ ɛ ɪ f /f/ ɡ i /ɪ/ /kw/ ɔ ʊ /d/~/ɾ/ r /tɾ/ o /ʊ/ /b/~/w/ /b/ /ɡ/

Pa trescripción fonética[editar | editar la fonte]

Pa trescripción fonética son usaes cuatro lletres adicionales :

Mayúscula Č Ĉ Š Ž
Minúscula č ĉ š ž
AFI ʃ ʒ

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Resolución Ministerial Nᵘ 4023-75-ED
  2. 2,0 2,1 Resolución ministerial Nᵘ 4023-75-ED
  3. Resolución ministerial Nᵘ 1218-83-ED
  4. Resolución Ministerial Nᵘ 4023-75-ED



Bibliografía[editar | editar la fonte]

Diccionarios[editar | editar la fonte]

Retablu llingüísticu[editar | editar la fonte]

Sobre'l nome 'Quechua' Onomástica Andina, Rodolfo Cerrón-Palomino (2008).

Llectures en quechua[editar | editar la fonte]