Alacón
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Provincia | |||||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
| Nome oficial | Alacón (es)[1] | ||||
| Códigu postal |
44549 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 41°01′24″N 0°41′48″W / 41.0232°N 0.6967°O | ||||
| Superficie | 47.495813 km² | ||||
| Altitú | 702 m[2] | ||||
| Llenda con | Arinyo, Muniesa y Oliete | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
204 hab. (2025) - 129 homes (2019) - 123 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe | 0.15% de provincia de Teruel | ||||
| Densidá | 4,3 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Prefixu telefónicu |
978 | ||||
| alacon.es | |||||
Alacón ye una llocalidá y un conceyu de la comarca d'Andorra-Sierra d'Arcos de la provincia de Teruel, comunidá d'Aragón, España.
Xeografía
[editar | editar la fonte]El pueblu asitia sobre un altu cuetu que s'alza na confluencia de los ribayos de la Muela y del Morteru. Ente dambos, aprovechando un manantial que da llugar a una balsa, álzase la ermita de San Miguel, a la que los alaconeros alleguen en romería'l día del santu. Ta integráu nel Parque Cultural del Ríu Martín.
El pueblu
[editar | editar la fonte]Nel cascu urbanu allúgase, amás, la Ermita del Calvariu, xunto a la llamada Torre Vieya, d'orixe árabe. Al pie de ellos ta l'acabante inaugurar Muséu del Molín, avera del procesu de producción del aceite d'oliva y qu'ocupa l'espaciu qu'antes dedicaba al molín de prensar les aceitunes.
== Les bodegues Unes quinientes bodegues furen la fastera norte de la llomba sobre la que s'asitia'l pueblu y qu'adopta, en función d'esti fin, una forma aterrazada pa desaniciar la abrupta pendiente. Dientro, como una de les mayores atraiciones de Alacón, ellabórase y guarda el reciu vinu que sale de les viñes de la zona. Frescu pel branu y templáu pel iviernu, esti caldu sigue ellaborándose según los cánones tradicionales de la contorna.
Política llocal
[editar | editar la fonte]Últimos alcaldes de Alacón
[editar | editar la fonte]| Periodu | Alcalde | Partíu | |
|---|---|---|---|
| 1979-1979 1979-1981 1981-1983 | Fidel Pinac Albero Miguel Miguel Benito Bautista Blasco Ferrer[3] | UCD | |
| 1983-1987 | |||
| 1987-1991 | |||
| 1991-1995 | |||
| 1995-1999 | |||
| 1999-2003 | |||
| 2003-2007 | |||
| 2007-2011 | |||
| 2011-2015 | Ismael Domingo Alquézar Alquézar[4] | PAR | |
| 2015- | Raúl Lázaro Lázaro | PSOE |
Resultaos eleutorales
[editar | editar la fonte]| Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
| PSOE | 3 | 3 | 3 | 4 | ||||
| PAR | 4 | 4 | 3 | |||||
| PP | 4 | |||||||
| Total | 7 | 7 | 7 | 7 | ||||
Fiestes
[editar | editar la fonte]Celebra les sos fiestes patronales el día 16 d'agostu (San Roque) y el 29 de setiembre (San Miguel Arcánxel).
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. Great Aragonese Encyclopedia ID: 387. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977. Autor: Eloy Fernández Clemente.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobiernu d'Aragón. «Archivu Eleutoral d'Aragón». Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'ochobre de 2012. Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]