Adonis aestivalis

De Wikipedia
Adonis aestivalis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Actaeeae
Xéneru: Adonis
Especie: A. aestivalis
L., 1762
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Adonis aestivalis

Adonis aestivalis ye una especie de planta melecinal y planta ornamental perteneciente a la familia Ranunculaceae, nativa d'América del Norte y Eurasia n'altores de 1200-2400 msnm.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Aquenios, x 15
Detalle de la planta completa
Vista de la planta

Ye una planta yerbácea caduca, añal qu'algama los 2-7 dm d'altor. Tarmu ramosu. Les fueyes basales son de 3-5 cm de llargor y peciolaes. Les flores de color coloráu escarlata o colloráu púrpura, raramente marielles son de 15-35 mm de diámetru, con un centru escuru o negru y anteres negres. El frutu en recímanu cilíndricu de munchos aquenios, cada unu con una arruga tresversal y dos protuberancies nel marxe internu. Floria ente xunu y xunetu. Habita en campos de tierra caliar na mayor parte d'Europa, pero non nel norte.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Adonis aestivalis, describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum , Editio Secunda 1: 771, nel añu 1762.[1]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Actaea spicata (Fam. Ranunculaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=16(18,26,30)[2]

Etimoloxía

Adonis: nome xenéricu que según el Stearn's Dictionary of Plant Names diz: "La flor supónse que s'anició a partir del sangre d'Adonis que foi puñáu a muerte por un xabalín. Yera amáu por Afrodita y, según delles versiones foi cortexáu ensin ésitu. Adonis yera consideráu polos griegos como'l dios de les plantes. Creíase que sumía na seronda y l'iviernu pa volver apaecer na primavera y el branu. Pa celebrar el so regresu, los griegos adoptaron el costume semítica de faer xardinos de Adonis, que consistíen n'olles de folla de granes de rápida crecedera".[3]

aestivalis: epítetu llatín que significa "del branu".[4]

Sinonimia
  • Adonis aestivalis subsp. aestivalis L.
  • Adonis aestivalis subsp. provincialis (DC.) C.H.Steinb.
  • Adonis aestivalis subsp. squarrosa (Steven) Nyman
  • Adonis aestivalis var. dentata (Delile) Coss.
  • Adonis ceretana Sennen
  • Adonis dentata var. provincialis DC.
  • Adonis dentata Delile
  • Adonis miniata Jacq.
  • Adonis squarrosa Steven[5]
  • Adonis aestivalis f. citrina (Hoffm.) Riedl
  • Adonis aestivalis subsp. cretica (Huth) C.Steinb.
  • Adonis aestivalis subsp. marginata C.H.Steinb. ex W.T.Wang
  • Adonis aestivalis var. velutina Lipsky
  • Adonis ambigua Gaudin
  • Adonis ambigua var. flavus Gaudin
  • Adonis annua var. phoeniceus L.
  • Adonis autumnalis M.Bieb.
  • Adonis bienertii Butkov ex Riedl.
  • Adonis citrina Hoffm.
  • Adonis crinita Hoffm.
  • Adonis cristata Stapf
  • Adonis flammea Schleich. ex Steud.
  • Adonis flava Vill.
  • Adonis inermis Stapf
  • Adonis inglisii Royle
  • Adonis linnaei Sennen
  • Adonis maculata Wallr.
  • Adonis maculata var. miniata Wallr.
  • Adonis maculata var. ochroleuca Wallr.
  • Adonis maculata var. pallens Wallr.
  • Adonis micrantha DC.
  • Adonis polymorpha Zumagl.
  • Adonis scrobiculata subsp. velutina (Lipsky) C.H.Steinb. ex Rech.f.
  • Cosmarium aestivale Dulac[6]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Adonis aestivalis en Trópicos
  2. Númberos cromosomáticos de plantes occidentales, 411-419. Elena Rosselló, J. A., M. A. González Zapatero & F. Navarro Andrés (1987) Añales Jard. Bot. Madrid 43(2): 417-424
  3. En Nome Botánicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Real Xardín Botánicu
  6. Adonis aestivalis en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
  6. Liberty H. Bailey (2005). Manual of Gardening (Second Edition).. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]