Saltar al conteníu

Adelaida d'Orleans

De Wikipedia
Adelaida d'Orleans
Vida
Nacimientu París[1]23 d'agostu de 1777[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Muerte Palais des Tuileries31 d'avientu de 1847[2] (70 años)
Sepultura Capilla real de Dreux (es) Traducir
Familia
Padre Luis Felipe II de Orleans
Madre Luisa María Adelaida de Borbón
Hermanos/es
Pueblu Casa de Orleans
Estudios
Llingües falaes francés[5]
Oficiu
Oficiu salonnièreilustradora botánica
Cambiar los datos en Wikidata

Louise Marie Adélaïde Eugénie d'Orléans (23 d'agostu de 1777París – 31 d'avientu de 1847Palais des Tuileries) foi una princesa de sangre de Francia. Foi fía del duque Lluis Felipe II d'Orleans, tamién conocíu como Felipe Igualdá mientres la revolución francesa, y de la so esposa, la princesa Lluisa María Adelaida de Borbón. Hermana del que depués foi rei Lluis Felipe I de Francia, ostento los títulos de Mademoiselle de Chartres (1777-1782), Mademoiselle d'Orléans (1782-1783), Mademoiselle (1783-1814) y Madame Adélaïde (1830-1847).

Biografía

[editar | editar la fonte]

Mientres la Revolución francesa en 1792, abandonu Francia al pie del so gobernanta, Madame de Genlis. Escaparon a Bélxica y depués a un conventu en Suiza. Mientres el Terror el so padre foi guillotinado, la so madre foi espulsada a España. En dalgún momentu de la primavera de 1794 Adelaida treslladar al llar de la so tía güela María Fortunata d'Este-Módena, princesa de Conti (esposa del príncipe Lluis Franciscu II de Borbón-Conti). Al pie de la so tía, la princesa de Conti, se mudu a Baviera en 1798 y dempués a Bratislava, y finalmente, en 1801, axuntar cola so madre en Barcelona, España.

Depués de la cayida de Napoleón Bonaparte en 1814, Adelaida torna a Francia, abrió un Salón y convirtió al Palais-Royal nel centru del partíu lliberal, entamando'l sofitu a la carrera política del so hermanu.

Cuando Lluis Felipe convertir en Rei de los Franceses no que se llamó la Monarquía de Xunetu, pasu a ser conocida como Madame Adelaida. Tola so vida foi una fiel conseyera del so hermanu y dizse que foi ella quién lo motivo a qu'aceptara la corona mientres la Revolución de Xunetu y que continuu exerciendo cierta influyencia sobre'l posterior reináu d'esti postreru

Adelaida finó'l 31 d'avientu de 1847, 2 meses antes de la cayida y abdicación de Lluis Felipe (el 14 de febreru de 1848) Atópase soterrada na necropolis de la familia Orleans, na Capiya real de Dreux.

Distinciones honorífiques

[editar | editar la fonte]

Antepasaos

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Identificador GND: 1050520556. Data de consulta: 25 marzu 2016.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 1050520556. Data de consulta: 15 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: RKDartists. RKDartists: 60934. Data de consulta: 6 xunetu 2020. Llingua de la obra o nome: neerlandés.
  4. Identificador ULAN: 500103242. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 24 setiembre 2020. Data de consulta: 21 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 107167499. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]