31 Cephei

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste31 Cephei
estrella[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], Estrella binaria espectroscópica[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 338,9422259748 °[2]
Declinación (δ) 73,6431855548 °[2]
Distancia a la Tierra 57,673 pc
Magnitú aparente (V) 4,8 (Banda R (es) Traducir)
4,503 (Banda J (es) Traducir)
4,231 (Banda H (es) Traducir)
4,168 (Banda K (es) Traducir)
4,974876 (Banda G (es) Traducir)
Magnitú absoluta 1,38
Constelación Cefeo (es) Traducir
Velocidá de rotación 87 km/s[5]
Velocidá radial 0,1 km/s[6]
Parallax 17,3391 mas[2]
Gravedá superficial 3900 cm/s²[7]
Tipu espectral F2II[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 22h 35m 46.134s, 73° 38 35.468

31 Cephei (31 Cep / HD 214470 / HR 8615) ye una estrella na constelación de Cepheus de magnitú aparente +5,09.[9] Alcuéntrase a 180 años lluz del Sistema Solar.

31 Cephei ye una estrella blancu-mariella de tipu espectral F3III-IV, clasificación estelar que l'asitia ente les xigantes y les subxigantes. Tien una temperatura efectivo de 6828 K[10] —6637 K según otru estudiu—,[11] siendo unes 22 vegaes más lluminosa que'l Sol. El so diámetru angular de 0,57 milisegundos d'arcu —valor llográu per aciu métodos indireutos—, dexa envalorar el so verdaderu diámetru, resultando ser ésti 3,4 vegaes más grande que'l diámetru solar.[12] Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 85 km/s.[13]

La carauterística más notable de 31 Cephei ye la so elevada metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que l'heliu—, que ye 3,2 vegaes superior a la solar.[10] Los niveles de ciertos metales son enforma mayores que los solares —el itriu ye 17 vegaes más abondosa ente que lantanu, bariu y cinc son 6 vegaes más abondoses— y tamién el oxíxenu ye 2,5 vegaes más abondosa que na nuesa estrella. Per otra parte, la superficie estelar de 31 Cephei ye deficiente en ciertos elementos tales como azufre, samariu y manganesu; el conteníu relativo d'esti últimu metal ye la metá del esistente nel Sol.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Harold F. Levison (febreru 2003). «The USNO-B Catalog» (n'inglés). The Astronomical Journal (2):  páxs. 984–993. doi:10.1086/345888. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Stated in source according to: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Páxina: -1. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: xunu 2003.
  5. Afirmao en: Catalogue of rotational velocities of the stars. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunu 1970.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  7. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 1121–1135. 2003. doi:10.1051/0004-6361:20021711. 
  8. «A Spectroscopic Classification Survey to Search for New ρ Puppis Stars». The Astronomical Journal (1). xunetu 2020. doi:10.3847/1538-3881/AB974C. 
  9. 31 Cephei (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  11. 11,0 11,1 Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. pp. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. 31 Cep (CADARS)
  13. Böhm-Vitense, Erika (2004). «Rotation and Lithium Surface Abundances, Revisited». The Astronomical Journal 128 (5). pp. 2435-2442. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004AJ....128.2435B&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 22h 35m 46.134s, 73° 38 35.468