1 Aquarii
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
---|---|---|
Constelación | Acuariu | |
Ascensión reuta (α) | 20h 39min 24,89s | |
Declinación (δ) | +00º 29’ 11,2’’ | |
Mag. aparente (V) | +5,15 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | K1III | |
Masa solar | 1,46 M☉ | |
Radiu | (11 R☉) | |
Magnitú absoluta | +0,79 | |
Gravedá superficial | 2,7 (log g) | |
Lluminosidá | 54 L☉ | |
Temperatura superficial | 4688 - 4839 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = +0,09 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | -42,81 km/s | |
Distancia | 233 ± 11 años lluz | |
Paralax | 13,99 ± 0,65 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HD 196758 / HR 7897 HIP 101936 / SAO 126062 | ||
[editar datos en Wikidata] |
1 Aquarii (1 Aqr)[1] ye una estrella de magnitú aparente +5,15. Alcuéntrase dientro la constelación d'Acuariu mui cerca de la llende cola vecina Aquila. D'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralaxe d'Hipparcos, allúgase a 233 ± 11 años lluz de distancia del Sistema Solar.
Como otres munches estrelles del cielu nocherniegu —por casu τ2 Aquarii o 88 Aquarii, nesta mesma constelación— 1 Aquarii ye una xigante naranxa. Tien tipu espectral K1III[1] y una temperatura efectivo ente 4688 y 4839 K, cifra que varia según la fonte consultada.[2][3] El so radiu ye 11 vegaes más grande que'l radiu solar,[2] polo que'l so tamañu ye cuasi igual al de Pólux (β Geminorum), la xigante naranxa más próxima a nós. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 1,8 km/s.[4] Ye 54 vegaes más lluminosa que'l Sol[2] y ye una estrella del discu finu.[5] Tien una masa envalorada de 1,46 mases solares[3] y una edá averada de 4760 millones d'años.[5]
1 Aquarii amuesa una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que l'heliu— comparable a la del Sol ([Fe/H] = +0,09). La gran mayoría de los elementos evaluaos presenten niveles daqué mayores a los solares —sacante'l praseodimiu [Pr/H] = -0,08—, reparándose para siliciu y manganesu la mayor estrema respectu, siendo dambos un 66% más abondosos que nel Sol.[3]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 1 Aqr -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey (2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal 135 (1). pp. 209-231. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008AJ....135..209M&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike (2007). «Giants in the Local Region». The Astronomical Journal 133 (6). pp. 2464-2486. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007AJ....133.2464L&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ De Medeiros, J. R.; do Nascimento, J. D., Jr.; Sankarankutty, S.; Mariña, J. M.; Maia, M. R. G. (2000). «Rotation and lithium in single giant stars». Astronomy and Astrophysics 363. pp. 239-243. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2000A%26A...363..239D&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 5,0 5,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. (2008). «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics 480 (1). pp. 91-101. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...480...91S&db_key=AST&nosetcookie=1.