14 Arietis
14 Arietis (14 Ari)[7] ye una estrella na constelación d'Aries, el carneru. Con magnitú aparente +4,98, ye la decimotercer estrella más brillosa na so constelación.[8] D'alcuerdu al nuevu amenorgamientu de los datos de paralax del satélite Hipparcos, alcuéntrase a 289 años lluz del Sistema Solar.
14 Arietis ta catalogada como una xigante blancu-mariella de tipu espectral F2III.[7] Tien una temperatura efectivo de 6860 K[9] y relluma con una lluminosidá bolométrica 32 vegaes mayor que la del Sol.[10] Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de ρ Phoenicis o a les d'ε Sextantis; magar éstes son estrelles xigantes, el so tamañu queda lloñe del de xigantes naranxes, muncho más numberoses, y del de les xigantes coloraes. Asina, el diámetru de 14 Arietis ye 4 vegaes más grande que'l diámetru solar,[10] malapenes una tercer parte del de Botein (δ Arietis) o 39 Arietis, xigantes naranxes nesta mesma constelación. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada, entá bien elevada, de 164 km/s.[9]
14 Arietis exhibe una metalicidá cimera a la solar. La so bayura relativa de litiu, A(Li) = 3,2, ye igual a la de la bayura cósmica de dichu elementu, acotando que les estrelles de rápida rotación evidencien un altu conteníu de litiu.[11] A lo último, hai de solliñar que 14 Arietis puede ser una estrella binaria, ensin que nada se sepa del so posible acompañante.[12]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Peter Philip Eggleton (setiembre 2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems» (inglés) páxs. 869–879.
- 1 2 3 4 Afirmao en: SIMBAD.
- 1 2 3 4 «Gaia Data Release 2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog: páxs. I/345. 25 abril 2018.
- ↑ Ansgar Reiners (xineru 2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3): páxs. 1099–1107. doi:.
- ↑ David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1): páxs. 209–231. doi:.
- ↑ Afirmao en: The Uppsala spectral classification. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 1. Data d'espublización: 1961. Autor: Tarmo Oja.
- 1 2 14 Ari -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Stars in Aries (Alcyone)
- 1 2 Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. (2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics 493 (3). pp. 1099-1107. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A&A...493.1099S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- 1 2 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey (2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal 135 (1). pp. 209-231. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008AJ....135..209M&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Jasniewicz, G.; Recio-Blanco, A.; de Laverny, P.; Parthasarathy, M.; de Medeiros, J. R. (2006). «Lithium abundances for early F stars: new observational constraints for the Li dilution». Astronomy and Astrophysics 453 (2). pp. 717-722. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...453..717J&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. (2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). pp. 869-879. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..869Y&db_key=AST&nosetcookie=1.