Épsilon Aquilae
Épsilon Aquilae (ε Aql / ε Aquilae / 13 Aquilae) ye una estrella de magnitú aparente +4,02 asitiada na constelación del Águila. Recibe'l nome tradicional de Deneb el Okab, proveniente del árabe ذنب العقاب ðanab al-cuqāb, «la cola del ferre», que comparte con ζ Aquilae. Cola mesma estrella tien de mancomún los nomes de Woo y Yuë, procedentes del chinu mandarín 吳 wú, antiguu estáu cerca de la provincia de Jiangsu, y 粵 yuè, antiguu estáu cerca de la provincia de Guangdong.
Carauterístiques
[editar | editar la fonte]Épsilon Aquilae ye un sistema estelar a 154 años lluz que la so estrella principal ye una xigante naranxa de tipu espectral K1III. Con una temperatura de 4700 K, ye 66 vegaes más lluminosa que'l Sol. El so radiu, 10 vegaes mayor que'l radiu solar y comparable al de Pólux (β Geminorum), nun ye grande pa una estrella xigante.
Épsilon Aquilae ye rica en cianóxenu y ta considerada una estrella de bariu bien leve. Éstes son estrelles binaries onde la bayura de bariu provién de la perda de masa d'una compañera güei convertida nuna nana blanca. Épsilon Aquilae tien efeutivamente una acompañante, de la que nada se sabe, sacantes el so periodu orbital ye de 1270 díes. Una tercer estrella de décima magnitú, visualmente a 145 segundos d'arcu, puede acompañar al sistema a una distancia de siquier 3700 UA.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2): páxs. 727–732. doi:.
- 1 2 3 «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:.
- 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés.
- 1 2 «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:.
- 1 2 David Latham (xineru 2008). «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1): páxs. 209-231. doi:.
- ↑ «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ Philip Childs Keenan (ochobre 1989). «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series: páxs. 245–266. doi:.