Viburnum tinus

De Wikipedia
Viburnum tinus
fiyáu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Dipsacales
Familia: Adoxaceae
Xéneru: Viburnum
Especie: Viburnum tinus
L., 1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El fiyáu[1] (Viburnum tinus) ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les adoxacees.

Flores, detalle.
Fueyes, fai y viesu.
Vista xeneral en floriamientu.
Frutos in situ.
Frutu drupáceo, corte llonxitudinal colos sos componentes

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu que puede crecer como un pequeñu árbol d'hasta 7 m d'altor. Tien fueyes opuestes, peciolaes perennes, de 3-12 por 3-7 cm, ováu-elíptiques, brillantes pol fexe, rugosas y más clares pol viesu y col nerviu principal peludo de los 2 llaos; el marxe de les fueyes ye enteru y frecuentemente ciliáu. Les flores, actinomorfes pentameras y hermafrodites atópense arrexuntaes n'inflorescencies umbeliformes con 5-8 radios. El mota ye persistente na fructificación y la corola, de 7-10 mm de diámetru, ye blanca o rosada. Tienen un estilu curtiu col estigma trilobáu y l'ovariu ye trilocular, con una sola cavida fértil y deriva nun frutu drupáceo piriforme de 6-10 por 4,5-6,5 mm, con pericarpo de color azul-violáceo metálicu escuru y con un solu pireno. Felicidad drupa tien l'endocarpu coriáceo ablancazáu arrodiando una única grana constituyida por un abondosu endospermu ruminado envueltu por un tegumentu íntimamente pegáu a esti postreru y al endocarpu.[2][3]

Hábitat y distribución[editar | editar la fonte]

Distribuyir pola rexón mediterránea. N'España alcuéntrase en Barcelona, Castellón, Girona, Lleida, Tarragona, Islles Baleares, Valencia, Rexón de Murcia, Canaries, Aragón y Andalucía principalmente en maquias y montes d'encinares. Amás alcuéntrase nos aveseos de la provincia de Cáceres: Parque Nacional de Monfragüe o xunto a los regueros de monte de los valles protexíos de la fastera sur occidental del Sistema Central como son Las Hurdes, na mesma provincia estremeña, y nos mesmos hábitats nes provincies de Salamanca (Las Batuecas) y Badayoz. Tamién s'atopa en xardinos. Ye una planta de zones avesees y húmedes, mesma de los encinares o de zones onde esistieron estos árboles; en Mallorca ensin ser rara tampoco ye bien frecuente. En Menorca y Eivissa ye bien rara.[4] En Canaries suélse-y atopar nos montes de Laurisilva. En Huesca, nel Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Tien propiedaes melecinales. Los principios activos son la viburnina y los taníns. Los taninos pueden provocar molesties estomacales. Les fueyes en fervinchu tienen propiedaes febrífugas (baxa la fiebre), antifebril, antipirético, apirético. . Los frutos utilizáronse como purgantes contra'l estriñimientu. La tintura de durillo ta utilizándose últimamente en fitoterapia como un remediu contra la depresión.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Viburnum tinus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol. 1, p. 267, 1753.[5]

Etimoloxía

Viburnum: nome xenéricu del nome clásicu llatín d'una especie d'esti xéneru, Viburnum lantana, llamada'l "árbol caminante".[6]

tinus: epítetu llatín que denominaba a la especie en tiempos romanos.

sinonimia

Nome común[editar | editar la fonte]

Ahojilláu, barbadija, barbahija, barbaija, barbaíja, barbalija, barbarija, barbarijo, barbeicha, escuernacabres machu, duraznilla, duraznillo, durazno, durillera, durillo,[9] guiyombo, lloréu d'Alexandría, lloréu de nuedos, lloréu d'Orlando, lloréu de poetes, lloréu folláu, lloréu selvaxe, lila del campu, orillera, sanguillo, sargatillo, sauquillo, tinu, uves de perru, vara de durillo, zapatielles.[7] En Canaries denominar follao. Nel País Valencianu conózse-y como marfull.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Viburnum tinus en Flora Vascular d'Andalucía Occidental
  3. Viburnum tinus en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  4. Herbari virtual
  5. «Viburnum tinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 28 de xunu de 2013.
  6. En Nomes Botánicos
  7. 7,0 7,1 «Viburnum tinus». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 24 de payares de 2009.
  8. Sinónimos en Tela Botánico
  9. «infojardin.com». Consultáu'l 14 d'abril de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]