Tanacetum balsamita

De Wikipedia
Tanacetum balsamita
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Anthemidinae
Xéneru: Tanacetum
Especie: Tanacetum balsamita
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Tanacetum balsamita ye una planta yerbácea perenne tamién conocida como yerba de Santa María, balsamita y Menta coca (en Chile). Ye natural d'Asia pero naturalizóse en toa Europa meridional y central.

Tanacetum balsamita (cultivar)
Detalle de les flores
Detalle de les fueyes

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea que tien un tarmu de 60-90 cm d'altor. Les fueyes inferiores son peciolaes y les cimeres sésiles. Les flores son pequeñes de color mariellu arrexuntaes en capítulos formando un corimbu, apaecen en branu.

Historia[editar | editar la fonte]

L'usu melecinal de la balsamita, como lo demuestra la so presencia na Capitulare de villis vel curtis imperii, una orde emitida por Carlomagno que reclama a los sos campos por que cultiven una serie de yerbes y condimentos incluyendo les "costum" identificada anguaño como Tanacetum balsamita.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

  • Mientres munchos sieglos túvose cultivando poles sos propiedaes melecinales o balsámiques.
  • Ye encamentáu por Culpeper y otros como'l 'Bálsamu Herbario'.[1]

Na dómina medieval, Tanacetum balsamita utilizar pa los problemes de la menstruación. Nel sieglu XVIII, foi clasificáu como llaxante, contra los problemes estomacales y como astrinxente. Foi encamentaben contra la murria y la histeria, según la disentería y contra la enfermedá de la vesícula.[2] Les fueyes de la planta atopáronse que contién una variedá d'aceites esenciales. Un estudiu español atopó que l'aceite inclúi carvona como'l componente principal (51,5%, 41,0% y 56,9% en trés muestres), xunto con pequeñes cantidaes de beta-tuyona, t-dihidrocarvona, c-dihidrocarvona, dihydrocarveol isómero c-carveol y t -carveol. Ye de destacar que los niveles de beta-tuyona, un tóxicu cetona, fueron 9,8%, 12,5% y 12,1% nes muestres respeutives.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Tanacetum balsamita describióse por (Carlos Linneo) y espublizóse en Species Plantarum 2: 845. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Tanacetum parthenium (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[5]

Etimoloxía

Tanacetum: nome xenéricu deriváu del llatín medieval "tanazita" que de la mesma provién del griegu "athanasia" (= inmortal, al llargu plazu), que probablemente indica la llarga duración de la inflorescencia d'esta planta, n'otros testos referir a la creencia de que les bébores a base de les fueyes d'esta planta confier la vida eterna.[6]

balsamita: epítetu

Sinonimia
  • Balsamita balsamita (L.) Rydb.
  • Balsamita balsamitoides (Sch.Bip.) Tzvelev
  • Balsamita major Desf.
  • Balsamita major subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Kerguélen
  • Balsamita major var. tanacetoides (Boiss.) Moldenke
  • Balsamita suaveolens Pers.
  • Balsamita vulgaris Willd.
  • Chamaemelum balsamita (L.) E.H.L.Krause
  • Chrysanthemum balsamita L.
  • Chrysanthemum balsamita (L.) Baill.
  • Chrysanthemum balsamita var. tanacetoides Boiss.
  • Chrysanthemum balsamitoides (Sch.Bip.) Nábělek
  • Chrysanthemum grande (L.) Hook.f.
  • Chrysanthemum grandiflorum (Desf.) Dum.Cours.
  • Chrysanthemum majus (Desf.) Asch.
  • Chrysanthemum tanacetifolium (Desr.) Dum.Cours.
  • Chrysanthemum tanacetum Vis.
  • Leucanthemum balsamita (L.) Over
  • Matricaria balsamita (L.) Desr.
  • Pyrethrum balsamita (L.) Willd.
  • Pyrethrum balsamita var. tanacetoides Boiss.
  • Pyrethrum balsamitoides (Nábělek) Tzvelev
  • Pyrethrum majus (Desf.) Tzvelev
  • Pyrethrum tanacetum DC.
  • Tanacetum balsamita subsp. balsamitoides (Sch.Bip.) Grierson
  • Tanacetum balsamitoides Sch.Bip.[7][8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Propiedaes en Botanical
  2. Cumo, Christopher (2013). Encyclopedia of Cultivated Plants A-F, páx. 329-332. ISBN 978-1-59884-774-1.
  3. http://www.actahort.org/books/306/306_19.htm
  4. «Tanacetum balsamita». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de xunu de 2012.
  5. Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal. II. Compositae, supl. 1 Queirós, M. (1973) Bol. Soc. Brot. ser. 2 47: 299-314
  6. «Botanical names». Consultáu'l 3 de xunetu de 2009.
  7. Tanacetum balsamita en PlantList
  8. Catalogue of life

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Culpepers British Herbal - Pub. William Nicholson and Son - C. 1905 (reimpreso del origianl de 1653)
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. Cronquist, A. J. 1994. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]