Sylvia mystacea

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Sylvia mystacea
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Sylviidae
Xéneru: Sylvia
Especie: S. mystacea
Ménétries, 1832, Sal'yana, baxu Kurá, Azerbaixán
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Sylvia mystacea[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Sylviidae que vive nel suroeste d'Asia y l'estremu nororiental d'África. El so nome conmemora al zoólogu francés Édouard Ménétries que describió la especie en 1832. Ta emparentada cercanamente cola papuda sarda (Sylvia melanocephala) del Mediterraneu y que tien un aspeutu similar.

Descripción[editar | editar la fonte]

La papuda de Menetries mide ente 12 y 14 cm de llargu y tien un valumbu alar d'ente 15 y 19 cm, y pesa alredor de 9-11 gramos. La so cola ye relativamente llarga y corita coles plumes esteriores blanques. Suel caltenela arguta o moviéndola de riba abaxo o de llau a llau. El so picu ye bastante robezu y escuru cola base rosada. Tien un aniellu periocular claro.

El machu de la subespecie nominal, S. m. mystacea, tien les partes cimeres de color abuxáu escuru y les inferiores ablancazaes con una infrabigotera blanca y el pechu y el gargüelu rosadas. Tien la metá cimera de la cabeza corita que s'esclaria escontra tras hasta la so nuca gris, a diferencia de la papuda sarda que la tien totalmente negra. La papuda de Menetries tien les plumes terciaries de color uniforme a diferencia de la papuda sarda que les tien escures nel centru y colos cantos claros. La subespecie occidental, S. m. rubescens, tien les partes cimeres d'un gris más claru que la subespecie nominal y el rosáu de les partes inferiores tamién ye más claru o escarez d'él. La subespecie oriental, S. m. turcmenica, tamién tien les partes cimeres grises y les inferiores rosadas más clares que la nominal y tien les ales más llargues que les otres dos subespecies. Los machos de la papuda de Menetries vuélvense más parduzos fora de la estación de cría y la so cabeza faise menos escura.

La fema tien les partes cimeres de tonos pardu abuxaes claros y les inferiores ablancazaes. Paecer a les femes de la papuda sarda y la papuda carrasqueña, anque tien les plumes primaries más uniformes y más contraste ente'l llombu claru y la cola escura. Los machos inmaduros de primer añu son similares a les femes anque tienen daqué de rosa nel gargüelu y el pechu.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una ave migratoria que cría nel suroeste d'Asia y pasa l'iviernu en Arabia, el sur d'Irán y les rexones costeres d'África qu'arredolen el mar Negru. La subespecie S. m. mystacea cría dende la rexón rusa del Mar Caspiu, Xeorxa, Armenia y Azerbaixán hasta l'este de Turquía y el norte d'Irán. S. m. rubescens cría nel sureste de Turquía, Siria, Iraq, l'oeste d'Irán y posiblemente n'El Líbanu. S. m. turcmenica atopar dende'l nordeste d'Irán hasta'l valle de Syr Darya n'Asia Central y la rexón de Baluchistán en Paquistán. N'Europa y el restu d'África ye un divagante raru.

Alcuéntrase en zones de carba, montes abiertos y tierres cultivaos de clima continental secu. Xeneralmente ocupa rexones d'estepa, les fasteres de los montes y xunto a los ríos, de cutiu acomuñaos a los tarays. Alimentar ente les sos fueyes y cañes d'inseutos y otros invertebraos, empezando pela parte cimera y baxando pol arbustu. Tamién s'alimenta de frutos y granes.

Reproducción[editar | editar la fonte]

Constrúi niales en forma de concu ente la vexetación baxa, hasta los 90 cm del suelu. Pa la so fabricación usa ramines y yerbes y fórralo con plumes y pelo. Suelen poner cuatro o cinco güevos y guarar de 11 a 13 díes. Los güevos son blancos y brillantes con llixos marrones. Los pitucos dexen el nial a los 10 o 11 díes. Dambos miembros de la pareya encargar de guarar los güevos y de curiar de los pitucos. De normal críen dos niaraes per cada dómina de cría.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Harris, Alan; Shirihai, Hadoram & Christie, David (1996) The Macmillan Birder's Guide to European and Middle Eastern Birds, Macmillan, London.
  • Harrison, Colin (1975) A Field Guide to the Nests, Eggs and Nestlings of British and European Birds, Collins, London.
  • Hollom, P. A. D.; Porter, R. F.; Christensen, S. & Willis, Ian (1988) Birds of the Middle East and North Africa, T & AD Poyser, Calton, England.
  • Lewington, Ian; Alström, Per & Colston, Peter (1991) A Field Guide to the Rare Birds of Britain and Europe, HarperCollins.
  • Roselaar, C. S. (1995) Songbirds of Turkey: an atlas of biodiversity of Turkish passerine birds, Pica Press, UK.
  • Snow, D. W. & Perrins, C. M. (1998) Birds of the Western Palearctic: Concise Edition, Vol. 2, Oxford University Press, Oxford.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]