Schinus polygamus

De Wikipedia
Schinus polygamus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Sapindales
Familia: Anacardiaceae
Xéneru: Schinus
Especie: S. polygama
(Cav.) Cabrera 1937
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Schinus polygamus (Huingán del mapudungún Huingan).[1][2][3]

Vista de la planta
Inflorescencia

Hábitat[editar | editar la fonte]

Ye endémicu d'Arxentina, Brasil, Chile, Paraguái, Perú y Uruguái.

Descripción[editar | editar la fonte]

Árbolito o arbustu siempreverde de 1-4 m d'altor, y 2,5 m de diámetru, ramificáu casi dende la base. Tien tueru color cenicientu, trabancosu, les cañes terminales tresformar n'escayos (terminen nun escayu). Fueyes simples, alternes, subcoriacees, llanceolaes a oblongues. Inflorescencies axilares. Flores marielles, 4-5 mm de diámetru, 4-5 sépalos y pétalos (masculines con 10 estames, 5 mayores que los restantes, les femenines con estaminodios y 3 estilos). El frutu ye una drupa globosa, 3-5 mm de diámetru, violácea escura a negra azulada.

Cultivu y usos[editar | editar la fonte]

Multiplícase perbién por granes. Especie por demás resistente y rústica. Ye una planta melecinal.

Ye de crecedera rápida. Dende grana algama 15 dm d'altor en tres años.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Schinus polygamus describióse por (Cav.) Cabrera y espublizóse en Obra del centenário del museu de La Plata 2: 269. 1937.[4]

Etimoloxía

Schinus: ye'l nome griegu del llentiscu: arbolín d'esta mesma familia;

polygamus epítetu del (griegu polys = dellos; gamu = matrimoniu, pola presencia de flores unisexuales y hermafrodites.

Variedaes

Hai 9 formes y dos variedaes en S. polygamus.

polygamus fo. australis]] Cabrera *[[Schinus polygamus fo. chubutensis]] Cabrera 1938

polygamus fo. heterophyllus]] (Kuntze) Cabrera *[[Schinus polygamus fo. ovatus]] (Lindl.) Cabrera *[[Schinus polygamus fo. parviflorus]] (March.) Cabrera 1938

polygamus var. polygamus]]

Sinonimia
  • Amyris polygama Cav.
  • Duvaua cuneata Gill.
  • Duvaua dependens var. obovata Arechav.
  • Duvaua dependens var. ovata Arechav.
  • Schinus bonplandianus Marchand
  • Schinus dentatus Andrews
  • Schinus dependens Ortega *

Schinus dependens var. brevifolia Fenzl ex Engl.

  • Schinus dependens var. longifolia Fenzl. ex Engler in

Martius * Schinus dependens var. obovata Engl.

  • Schinus dependens var. ovata (Lindl.) Marchand
  • Schinus dependens var. parviflora Marchand
  • Schinus dependens var. subintegra Engl.
  • Schinus huygan Ruiz ex Engl.
  • Schinus huyngan Kuntze
  • Schinus polygama f. ovata Cabrera[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. "huingán. (Voz mapuche). m. Arbustu chilenu de la familia de les Anacardiacees, de flores blanques y pequeñes en recímanos axilares, y frutos coritos, d'unos cuatro milímetros de diámetru" (DRAE: 838 - 839).
  2. De wingan /wi?an/. "Huingan, s.- Árbol que da un frutu paecíu a la pimienta, de que faen una chicha" (Cañ.: 284); wë?an, el huingán (Coñ.: 89); huingán (Gu.: 225); "Huingán [...] arbustu arborescente de vasta distribución xeográfica [...]" (Wilh.: 89). Ye llamáu tamién borocoi, boroco (Hoff., 1998: 56); "wingan [wi'?an]: [...] Árbol de fueyes pequeñes y cañes en forma de palmera" (Catr.: 114).
  3. En cronistes y J. I. Molina: huigan (Ov.: 78), Quigan [¿Q por G?]: "ye altu y acopáu" (Ros. I: 229); guingan (Oliv.: 38); "Huigan" (Mol. I: 181); güinghan (árbol) (Carv. y G.: 12).), ye una especie botánica d'árboles perteneciente a la familia de les anacardiacees.
  4. «Schinus polygamus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 de xunetu de 2013.
  5. Schinus polygamus en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?70670 (24 dic 2007)
  2. Barkley, F.A. 1944. Schinus L. Brittonia 5(2): 160–198.
  3. Barkley, F.A. 1957. A study of Schinus L. Lilloa 28: 5–110.
  4. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Macbride, J. F. 1951. Anacardiaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(3A/1): 238–258.
  7. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]