Satureja hortensis

De Wikipedia
Satureja hortensis
Saturexa
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Satureja
Especie: Satureja hortensis
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
ajedrea de jardín
Tamañu de porción
Enerxía 275 kcal 1150 kJ
Carbohidratos 68.73 g
 • Fibra alimentaria 45.7 g
Grases 5.91 g
Proteínes 6.73 g
Agua 9.00 g
Retinol (vit. A) 257 μg (29%)
Tiamina (vit. B1) 0.366 mg (28%)
Niacina (vit. B3) 4.080 mg (27%)
Vitamina B6 1.810 mg (139%)
Vitamina C 50 mg (83%)
Calciu 2132 mg (213%)
Fierro 37.88 mg (303%)
Magnesiu 377 mg (102%)
Fósforu 140 mg (20%)
Potasiu 1051 mg (22%)
Sodiu 24 mg (2%)
Cinc 4.30 mg (43%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: ajedrea de jardín na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

La Saturexa[1] (Satureja hortensis) ye la más conocida de les especies de Satureja. Ye una planta añal, similar n'usu y en sabor a la perenne Satureja montana.

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta yerba tien flores liles tubulares, qu'abren de xunetu a setiembre.

La ajedrea de xardín.
Vista de la planta
Flores

Algama los 30 a 60 cm d'altor, y tien fueyes bien fines d'un color verde morenura. Tola planta ta cubierta d'unos pelillos curtios.

Los xardineros que deseyen cultivar esta planta tendrán de semala ente finales d'iviernu y primavera, a 1,5 mm de fondura en bona sementera de compost. La guañada usualmente precisa de 14 a 21 díes a 18-20 °C. Al algamar el tamañu fayadizu débense transplantar a un macetero d'aproximao 7 centímetros d'altor. Más tarde, al algamar los 40 centímetros d'altor, tienen de llantase nun suelu bien drenáu, a plenu sol y una distancia de 38 cm. Colléchense les fueyes que se vaigan a utilizar n'agostu, que ye'l meyor mes. El restu de les planta tien abondes granes por qu'en la próxima primavera creza una miriada de nueves plantes.

Esta planta ye preferida a la Satureja montana L., na gastronomía, por cuenta del so delicáu arume y dulzor. Ye bien importante na cocina búlgara, dando un fuerte y picante sabor a los platos más simples y más estravagante. En llugar de sal y pimienta, una tabla búlgara va tener trés condimentos: sal, pimentón y ajedrea de xardín. Cuando estes entemecen se llámalu 039;'sharena sol (sal colorida).

La ajedrea de xardín ye llamada cimbru nel idioma rumanu y úsase na cocina rumana, especialmente nos platos de fabes o llenteya, pero tamién en carnes o Sarmale (rollos disecaos de repollu).

Historia[editar | editar la fonte]

L'usu melecinal de la ajedrea ye vieyu, como lo demuestra la so presencia na Capitulare de villis vel curtis imperii, una orde emitida por Carlomagno que reclama a los sos campos por que cultiven una serie de yerbes y condimentos incluyendo "satureiam" identificada anguaño como Satureja hortensis.

Usos melecinales[editar | editar la fonte]

Ye antisépticu, astrinxente, calorífero, con sabor a pimienta; con eleváu conteníu de carvacrol.

Emplegar pa suplir la falta de zusmiu gástrico, contra los parásitos intestinales, la gota, el reumatismu, les dolencies bronquiales, la impotencia y la frigidez.

Ye, tamién, un bon desinfestante bucal, al faese gárgares con tisana de ajedrea.

Externamente usar en baños, contra afecciones cutaneu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Satureja hortensis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 568. 1753.[2]

Etimoloxía

Satureja: nome xenéricu que remanez del nome en llatín de la sabrosa yerba que yera bien conocíu polos antiguos, y que foi encamentáu por Virxiliu como un árbol mielífero escelente pa llantar alredor de los truébanos.[3]

hortensis: epítetu llatín que significa "de los xardinos"[4]

Sinonimia
  • Clinopodium hortense (L.) Kuntze
  • Clinopodium pachyphyllum (K.Koch) Kuntze
  • Satureja altaica Boriss.
  • Satureja brachiata Stokes
  • Satureja filicaulis Schott ex Boiss.
  • Satureja laxiflora subsp. zuvandica (D.A.Kapan.) D.A.Kapan.
  • Satureja litwinowii Schmalh. ex Lipsky
  • Satureja officinarum Crantz
  • Satureja pachyphylla K.Koch'
  • Satureja viminea Burm.f.
  • Satureja zuvandica D.A.Kapan.
  • Thymus cunila E.H.L.Krause[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Satureja hortensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 d'agostu de 2014.
  3. En Nomes Botánicos
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. «Satureja hortensis». The Plant List. Consultáu'l 24 d'agostu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  6. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]