Salix purpurea

De Wikipedia
Salix purpurea
salguera bermeya
Estáu de caltenimientu
Non amenazáu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Malpighiales
Familia: Salicaceae
Xéneru: Salix
Especie: Salix purpurea
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La salguera bermeya[1] (Salix purpurea) ye un arbustu de la familia de les Salicacees.

Aspeutu ivernizu
Flores masculines (vese equí la so oposición y sub-oposición carauterística)
Flores masculines con antera colorada
Aspeutu branizu

Descripción[editar | editar la fonte]

Arbustu grande, d'hasta 6 m d'altor, dacuando arborescente. Cañes fines, flexibles, de cutiu de color coloráu púrpura, glabres; biltos tienros dacuando con pilosidá esvalixada, de color coloráu a verde amarellentáu, polencos. Fueyes de 4-12 cm de llargu y aproximao 1,5 cm d'anchu, 3-10 vegaes más llargues qu'anches, llanceolaes o lliniales, más anches percima del centru; fueyes desenvueltes glabres, de color verde escuru y mates pol fai, de color verde azuláu pol viesu, con nerviu claramente visible sobremanera nel viesu; cantu foliar llisu na parte inferior, finamente dentáu na cimera; peciolu foliar d'hasta 5 mm de llargu; estípules ausentes. Les inflorescencies apaecen primero que les fueyes. Amentos masculinos d'hasta 5 cm de llargu y aproximao 1 cm d'anchu, mestos, sentaos; bráctees tectrices de color pardu coritu, más clares pola base, con pilosidá llarga pero escasa; filamentos estaminales fundíos en toa'l so llargor, ye dicir hasta la parte inferior de les anteres (por ello paez qu'esiste un solu filamentu estaminal), pilosos na base; anteres esfériques, de color púrpura enantes del floriamientu, marielles mientres ésta, y depués corites; glándula nectaria d'hasta 1/3 del llargor de la bráctea tectriz. Amentos femeninos erectos o daqué curvaos, cilíndricos, d'hasta 6 cm de llargu y 0,5-1 cm d'anchu, mestos, sentaos, ovariu ováu, de 2-3 mm de llargu, sentáu con pilosidá trupa y curtia; estilu ausente o bien curtiu; estigmes curtios, formando una cabezuela bien visible. Floriamientu primaveral.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Planta euroasiática. Distribuyida por casi toa Europa y l'oeste d'Asia. Habita dende'l llanu hasta la llende del monte, preferentemente xunto a los cursos d'agua. Nes veres, sobre suelos húmedos o encharcaos, d'arena, llimu o quixarros.

Usos[editar | editar la fonte]

Emplegar pa faer cestos y en Segovia y Ávila nes procesiones y ceremonies del Domingu de Ramos. Como otres especies del xéneru ye bien rica en acedu salicílicu siendo d'aplicación como febrífugo. Enraíza bien fácilmente por estaquilla.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Populus purpurea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1017, nel añu 1753.[2]

Etimoloxía

Salix: nome xenéricu llatín pal sauce, les sos cañes y madera.[3]

hastata: epítetu llatín que significa "con forma de llanza".[4]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Nomes comunes[editar | editar la fonte]

  • Castellán: blima, blima coloriada, blima fina, blimal, blimal púrpura, blimal colorada, sacera, saciña, saciño, salguera, sarga, sarga colorada, sarga de xaules, sarga fina, sargatilla fina, sargatillo, sauce, sauce amargosu, sauce coloráu, sauce pa canastillos, sauce purpúreo, sauce acoloratáu, sauce coloráu, verguera, verguera blanca.
  • Aragonés: blimal, sarga fina, sargas, sargueras, sargueta, tamariza ruque.[6]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Bollinger et alii. (1990): Arbustos, Barcelona, Blume, ISBN 84-87535-15-1
  2. Oria de Rueda J.A. & Diez J. (2003): Guía d'Árboles y Arbustos de Castiella y Llión, Palencia, Cálamo, ISBN 84-95018-46-2
  3. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  4. Argus, G.W. 1986. The genus Salix in southeastern United States. Syst. Bot. Monogr. 9: 1–178.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
  7. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  8. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  9. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  10. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  12. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]