Idioma celta galaicu

De Wikipedia
Galaicu
Faláu en Portugal y España
Rexón NO. de la península ibérica
Falantes Llingua muerta
Familia Indoeuropéu

  Celta
    Celta continental
      Celta hispánicu
        Celta galaicu

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

Mapa de Hispania (escontra 200 e.C. )[1]
Cercu cola inscripción de Nicer Clutosi.

L'idioma galaicu foi una llingua indoeuropea probablemente celta, estinguida dende l'antigüedá y que se faló en Hispania antes y mientres la romanización de la península.[1][2] Foi la llingua étnica de los galaicos mientres la primer metá del I mileniu d. C. y el so dominiu llingüísticu yera l'ocupáu por esi pueblu,[3][4] anque otros autores como Bª Mª Prosper establecen diferencies llingüístiques ente los bracarenses del sur a los que venceya col idioma non célticu de los lusitanos y los lucenses del norte, que falaríen una llingua celta-P occidental cercana a la d'ástures trasmontanos y cántabros.[5] Yá Gorrochategui alvertía que: en Gallaecia non tou é celta, senón que vos datos, aínda qu'escasos y difíciles de valorar, apunten a unha riqueza llingüística maior y a unha situación máis complexa.[6]

Aspeutos históricos, sociales y culturales[editar | editar la fonte]

Fuentes[editar | editar la fonte]

El corpus que documenta la llingua galaica ta formáu namái por pallabres aisllaes y pequeñes espresiones conteníes n'inscripciones llatines o en gloses citaes por autores clásicos, xunto con unos pocos antropónimos, etnónimos, topónimos y teónimos. Amás les llingües iberorromances occidentales modernes caltienen delles formes céltiques que posiblemente son atribuyibles al antiguu celta galaicu.[7]

Distintividad[editar | editar la fonte]

Tantu Pomponio Mela como Pliniu'l Vieyu escribieron sobre les poblaciones celtes y non celtes de Gallaecia y Lusitania. Dellos autores modernos especularon sobre la posibilidá de que dambes rexones compartieren una mesma llingua céltica, ente qu'otros autores apunten dificultaes ensin resolver dientro d'esa hipótesis, como les carauterístiques fonétiques incompatibles de dambes rexones, como la preservación de *p- en lusitanu y el reflexu inconsistente de les consonantes líquides silábiques.[8][9][10][11][12] La evidencia filoxenética amuesa que l'idioma galaicu, magar comparte delles carauterístiques col celtíberu, amuesa evoluciones fonétiques que los estremen como dos llingües distintes.

"Revitalización"[editar | editar la fonte]

A principios del sieglu XXI diversos movimientos culturales amosaron interés en rescatar la tradición cultural galaica. Dalgunos llegaron a proponer alicar la llingua al traviés de la reconstrucción d'antiguu celta galaicu por aciu la reconstrucción llingüística, a partir de les evidencies esistentes y llingües celtes como'l antiguu irlandés o'l reconstruyíu proto-celta. Una de les aspiraciones d'esos movimientos culturales ye la creación d'un diccionariu atebivota formáu por pallabres del galaicu. Esos trabayos fueron sofitaos pola llamada Lliga Céltiga Galaica, qu'amás promueve l'intercambiu con otros movimientos pan-célticu como la Celtic League, anque esta postrera namái reconoz movimientos amestaos a llingües celtes vives, non llingües celtes estinguíes.[13][14][15][16]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Dalgunes de les carauterístiques principales del celta galaicu son o non compartíes col celtíberu y otres llingües celtes:

  • idioma proto-indoeuropéu *-eh-, *-ē- > -ē-. A diferencia del célticu onde *-ē- > ī: La divinidá local REGONI (Lugo, CIL II 2574) < *h3rēg-on-o 'el que rixe' (BUA 2000: 126), frente al celta rīg 'rei' < *h3rēg, rīganī < *h3rēg-n̥-ih, 'reina', y en coincidencia col llatín rēx 'rei' < *h3rēg-s, rēgina 'reina' < *h3rēg-n̥-a.
  • pie *-ps-, *-ks- > *-xs- > -s-: atestiguáu nel topónimu AVILIOBRIS deriváu de *Awil-yo-brix-s < pre-Celta *Awil-yo-brig-s 'Oppidum airosu',[17][18] el topónimu modernu Osmo (Cenlle, Osamo 928 AD) deriváu de *Oχsamo- 'el más altu'.[19]
  • Perda de *p- > *φ- > ∅?:[20][21] atestiguáu en topónimos como C(ASTELLO) OLCA < *φolkā- 'entornáu', l'antropónimu ARCELTIUS < *φari-kelt-y-vos; el topónimu C(ASTELLO) ERCORIOBRI < *φeri-kor-y-o-brig-s 'Overshooting hillfort'; el topónimu C(ASTELLO) LETIOBRI,[22] < *φ-y-tyo-brig-s 'oppidum enancháu', o *φlei-to-brig-s 'oppidum gris';[23] según el topónonimo Iria Flavia < *φīweryā- (nominativu *φīwerī) 'fértil' (forma femenina, cf. en sánscritu'l femenín pīvari- 'gorda');[24] el topónimu ONTONIA < *φont-on- 'camín';[25] l'antropónimu LATRONIUS[26] de *φlā-tro- 'llugar; pantalones'; l'antropónimu ROTAMUS < *φro-tamo- 'el que ta más al frente';[27] topónimos Bama (Touro, Vama 912) dambos de *oφamā-[28] 'la que ta más embaxo', Iñobre (Rianxo) < *φenyo-brix-s[29] 'Oppidum de l'agua', Bendrade (Oza dos Ríos) < *Vindo-φrātem 'Oppidum blancu' y Baiordo (Coristanco) < *Bagyo-φritu-, onde'l segundu elementu ye la pallabra proto-celta pa 'vau'.[30]
  • Caltenimientu de *p- > p-?: En primer llugar toes estes etimoloxíes son perfectamente esplicables dende raigaños que nun contienen /p-/, por casu OLCA puede proceder fácilmente del raigañu PIE *h₂olk-eh₂ 'cortil, fortín' (cfr. got. alhs 'templu', saxón ealgian 'proteición'). LETIOBRI paez un senciellu hidro-topónimu formáu sobre un ríu *letio, 'castru del ríu letio', que se repite nel ríu Leza < *letia afluente del Ebro (La Rioxa) y el ríu Leça (medieval Letia) < *letia (Porto).[31]

En segundu términu ta la evidencia de constantes exemplos de la permanencia de /p/: Parracuius, Paraliomego, Paramaeco, Poemanae, Copori y la llocalidá de Pandorial y Pambre (medieval Paambre < *palambris) en Lugo, Proenetiaego, Proinetie, Pemaneieco, Palmueno, Pamudeno, Perurda, Mepluceeco, Tapila, Praenia n'Ourense, Pestera y Colupa en Pontevedra, Apolta, Pelisto, Epeicus, Pinarea, Paugenda, Pelcius, Perifu y Pitilo na Bracarense, Apana, Pusinca, Piusuna, Colupata, Lapatiaci y Pantiñobre na Coruña que Bua xustifica con bon criteriu dende < *palanti-nyo-brix-s, etc. El caltenimientu de la /p/ paez siguir pel territoriu ástur Augo Propeddi, Progeneio, Provesica, Paedatura, Paesici, Paemeiobriga, Paelontium, etc.

A lo último, la esistencia nel gallegu de güei de vocablos prerromanos claramente patrimoniales con presencia de /p/: llámpara 'menhir, pedra chantada', pala 'cueva', panela 'sartén' < *panna, upar 'llevantar' < *h1upo, nalga 'cabeza' < *kápola (cfr. saxón hafola 'cabeza' < *keh2p-fola ya hindú kapāla 'craniu' < *keh2p-fola, etc. paecen confirmar que'l galaicu nunca llegó a perder la /p/ orixinaria del indoeuropéu.

  • *-?- > -H: Como en lusitanu y aquitano, soníos aspiraos d'orixe desconocíu: Cohvetene (Parga, LU), Laho (LU), Cvhve (Paradela, LU).
  • Vocalización de les sonantes interconsonánticas: *n̥, *m̥ > an, am; *r̥, *l̥ > ri, li:[32] como nel topónimu Brigantia < *brig-ant-yā < pre-celta *br̥g-n̥t-y-ā < proto-indoeuropéu tardíu *bʰr̥gʰ-n̥t-y-ā 'l'escelsu'; o nos topónimos COELIOBRIGA, TALABRIGA que'l so segundu formante *brigā < pre-celta *br̥g-ā < pie *bʰr̥gʰ-ā 'allugamientu eleváu',[33] o los nombbres AVILIOBRIS, MIOBRI, AGUBRI que'l so segundu formante *bris < *brix-s < pre-celta *brig-s < pie *br̥g-s < *bʰr̥gʰ-s 'oppidum';[34] compárse col cognáu xermánicu burg- o l'inglés borough < anglosaxón burg 'fortaleza' < proto-xermánicu *burg-s < pie *bʰr̥gʰ-s.
  • Amenorgamientu del dipotngo *ei > ē: como nel teónimo DEVORI < *dēwo-rīg-ē < pre-celta *deiwo-rēg-ei 'Al rei de los dioses'.[35]
  • Lenición de *m el grupu *-mnV- > -unV-:[36][37] ARIOUNIS MINCOSEGAECIS, formes de dativu de *ar-yo-unu- *menekko-seg-āk-yo- 'A les [deidaes] de los campos de munchos cultivos' < pre-celta *ar-yo-mno-.[38]
  • Asimilación *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ: como nel etnónimo Querquerni deriváu de *kʷerkʷ- < pie *perkʷ- 'carbayu, encina'.[39] Anque esti nome tamién foi interpretáu como lusitanu por B. M. Prósper,[40] que propón pa esa llingua la evolución *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ > *p.. p.[41]
  • Amenorgamientu de diptongu *ew > ow > ō:[42] como nos antropónimos TOUTONUS / TOTONUS 'del pueblu' deriváu de *tout- 'pueblu, nación, tribu' < pie *teut-; CLOUTIUS 'famosu, notable', anque se tien VESUCLOTI 'que tien bona fama, bon nome' < pre-celta *Kleut-y-vos, *Wesu-kleut(-y)-vos.[43] En celtíberu tiénense les formes toutinikum/totinikum qu'amuesen el mesmu procesu.[44]
  • Comparativus en -iso: topónimos: BERISO < *Berg-iso- 'más altu' (Birizo).
  • Superlativos en -is(s)amu:[45] topónimos: BERISAMO < *Berg-isamo- 'El más altu',[46] SESMACA < *Seg-isamā-kā 'The strongest one, the most victorious one'.[47] The same etymology has been proposed for the modern place names Sésamu (Culleredo) and Sísamo (Carballo), from *Segisamo-.[48]

Delles carauterístiques del celta galaicu non compartíes pol celtíberu son:

  • En contautu con *y o *i la -*g- intervocálica cai (*-g- > 0), exemplos: el teónimo DEVORI deriváu de *dēworīgē 'al rei de los dioses', el topónimu SESMACAE deriváu de *Seg-isamā-kā 'el más fuerte, el más victoriosu'; los antropónimos MEIDUENUS < *Medu-genos 'naciod de la carne', CATUENUS < *Katu-genos 'nacíu de la llucha';[49] la espresión NIMIDI FIDUENEARUM HIC < *widu-xen-yā.[45] Compárse sicasí'l celtíberu SEGISAMA y l'antropónimu mezukenos qu'amuesen caltenimientu de /g/ intervocálica.[50]
  • Evolución de *-lw-, *-rw- > -lβ-, -rβ- (como en goidélico):[20] MARTI TARBUCELI < *tarwo-okel- 'A Marte de la llomba del toru', frente al celtíberu TARVODURESCA.
  • Preservación de *(-)φl- > (-)βl-, que namái más tarde evolucionó > (-)l-:[51][52] topónimos BLETISAM(AM), BLETIS(AMA) moderna Ledesma (Boqueixón) < *φlet-isamā 'la más amplia'; BLANIOBRENSI[53] medieval Laniobre < *φlān-yo-brigs 'oppidum del llanu'.[54] Frente al celtíberu Letaisama.[55]
  • *wl- caltiénse:[56] VLANA < pie *wl̥Hn-eh₂ 'llana', ente qu'en celtíberu tiense l-: launi < pie *wl̥H-mn-ih₂ 'lanudo' (?).
  • Dativu plural acabáu en -bo < pie *bʰo, frente al celtíberu que tien -bos:[52] LUGOUBU/LUCUBO 'A (los trés dioses) Lug'.

El celta galaicu paez ser una llingua Q-celta, como suxuren les siguientes grafíes n'inscripciones locales: ARQVI, ARCVIVS, ARQVIENOBO, ARQVIENI[S], ARQVIVS, toos probablemente del IE paleohispánico *arkʷios 'arqueru', amosando retención del proto-celta *kʷ.[57] Tienen De mentase tamién lo etnónimos Equaesi ( < pie *ek̂wos 'caballu'), un pueblu del sur de Gallaecia,[58] y los Querquerni ( < *perkʷ- 'carbayu'). Sicasí, dos topónimos modenros fueron interpretaos como evidencia de que kw / > p:[59] Pantiñobre (Arzúa, compuestu de *kʷantin-yo- '(del) valle' y *brix-s 'oppidum') y Pezobre (Santiso, de *kweityo-bris).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Prósper, Blanca María (2002). Llingües y relixones prerromanes del occidente de la península ibérica. Ediciones Universidá de Salamanca, páx. 422–427. ISBN 84-7800-818-7.
  2. Prósper, B.M. (2005). Estudios sobre la fonética y la morfoloxía de la llingua celtibérica in Vascos, celtes ya indoeuropeos. Xenes y llingües (coauthored with Villar, Francisco). Ediciones Universidá de Salamanca, páxs. 333-350. ISBN 84-7800-530-7.
  3. Xordán Colera 2007: 750
  4. Koch, John T. (2006). Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, páx. 481.
  5. Bª. Mª. Prosper. "Sifting the evidence: new interpretations on celtic and non-celtic personal names of western Hispania in the light of phonetics, composition and suffixation". En Continental Celtic Word Formation: The Onomastic Data (pxs. 181-200). 2013. Ed. G. Alonso. Universidá de Salamanca.
  6. J. Gorrochategui “Gallaecia e as linguas prerromanes da Península Ibérica”, n'AA.VV., Galicia fai dous mil anos. O feito diferencial galego, s.l. 1998, 15–49.
  7. Galician words such as laxe ('stone slab') from proto-Celtic *φlagēnā ('broad spearhead'), leira ('patch, field') from proto-Celtic *φlāryo- ('floor'), and alboio ('shed, pen') from proto-Celtic *φllabre-bowyo- ('around-cows').
  8. Among them the Praestamarci, Supertamarci, Nerii, Artabri, and in xeneral all people living by the seashore except for the Grovi of southern Galicia and northern Portugal: 'Totam Celtici colunt, sei a Durio ad flexum Grovi, fluuntque per eos Avo, Celadus, Nebis, Minius et cui oblivionis cognomen est Limia. Flexus ipse Lambriacam urbem amplexus recipit fluvios Laeron et Ullam. Partem quae prominet Praesamarchi habitant, perque eos Tamaris et Sars flumina non longe orta decurrunt, Tamaris secundum Ebora portum, Sars iuxta turrem Augusti titulo memorabilem. Cetera super Tamarici Nerique incolunt in eo tractu ultimi. Hactenus enim ad occidentem trata litora pertinent. Deinde ad septentriones toto latere terra convertitur a Celtico promunturio ad Pyrenaeum usque. Perpetua eius ora, nisi ubi modici recessus ac parva promunturia sunt, ad Cantabros paene recta est. In ea primum Artabri sunt etiamnum Celticae gentis, deinde Astyres.', Pomponius Mela, Chorographia, III.7-9.
  9. cf. Wodtko 2010: 361-362
  10. Prósper 2002: 422 and 430
  11. Prósper 2005: 336-338
  12. Prósper 2012: 53-55
  13. «Gallaic Revival Movement». Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  14. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de payares de 2012. Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  15. «Gallaic Revival». Consultáu'l 11 de mayu de 2013.
  16. «Old Celtic Dictionary». Archiváu dende l'orixinal, el 4 de payares de 2012.
  17. Curchin 2008: 117
  18. Prósper 2002: 357-358
  19. Prósper 2005: 282
  20. 20,0 20,1 Prósper 2005: 336
  21. Prósper 2002: 422
  22. Curchin 2008: 123
  23. Prósper 2005: 269
  24. Delamarre 2012: 165
  25. Delamarre 2012: 2011
  26. Vallejo 2005: 326
  27. Koch 2011:34
  28. Cf. Koch 2011: 76
  29. Prósper 2002: 377
  30. Carlos Búa (2007) O Thesaurus Paleocallaecus, p 38-39, in Kremer, Dieter (ed.) (2007). Onomástica galega: con especial considerancia da situación prerromana: actes do primeiro Coloquiu de Trier 19 y 20 de maio de 2006. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela. ISBN 978-84-9750-794-3.
  31. MORALEJO, Juan J: «Hidronimia prerromana de Gallaecia». N'Onomástica Gallega II, Verba- Anexu 64, (2009), páxs. 37-90.
  32. Prósper 2005: 342.
  33. Luján 2006: 727-729
  34. Prósper 2002: 357-382
  35. Prósper 2005: 338; Xordán Cólera 2007: 754.
  36. Prósper 2002: 425-426.
  37. Prósper 2005: 336.
  38. Prósper 2002: 205-215.
  39. Luján 2006: 724
  40. Prósper 2002: 397
  41. Prósper, B. M.; Francisco Villar (2009). «NUEVA INSCRIPCIÓN LUSITANA PROCEDENTE DE PORTALEGRE». EMERITA, Revista de Llingüística y Filoloxía Clásica (EM) LXXVII (1):  páxs. 1–32. http://emerita.revistas.csic.es/index.php/emerita/article/view/304/313. Consultáu'l 11 de xunu de 2012. 
  42. Prósper 2002: 423.
  43. Prósper 2002: 211
  44. Xordán Cólera 2007: 755
  45. 45,0 45,1 Wodtko 2010: 356
  46. Prósper 2005: 266, 278
  47. Prósper 2002: 423
  48. Prósper 2005: 282.
  49. Prósper 2005: 266
  50. Xordán Cólera 2007: 763-764.
  51. Prósper 2002: 422, 427
  52. 52,0 52,1 Prósper 2005: 345
  53. Sometimes it has been read ELANIOBRENSI
  54. Luján 2006: 727
  55. Xordán Cólera 2007: 757.
  56. Prósper 2002: 426
  57. Koch, John T (2011). Tartessian 2: The Inscription of Meses do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology. Oxbow Books, Oxford, UK, páx. 53–54,144–145. ISBN 978-1-907029-07-3.
  58. Cf. Vallejo 2005: 321, who wrongly assign them to the Ástures.
  59. Prósper 2002: 422, 378-379

Bibliografía[editar | editar la fonte]