Guinness

De Wikipedia
Guinness
marca de cerveza (es) Traducir, marca rexistrada y negociu
Llocalización
Sede St. James's Gate Brewery (es) Traducir
Direición República d'Irlanda
Historia
Fundación1759
Fundador Arthur Guinness
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Guinness (pronunciación n'AFI : /ˡgɪ.nəs/) ye una cerveza negra ensuga del tipu stout ellaborada per primer vegada pol cerveceru Arthur Guinness na empresa cervecera denomada St. James's Gate Brewery allugada na ciudá de Dublín, Irlanda. Guinness ellaborar dende l'añu 1759. La cerveza basar nel estilu porter, aniciáu en Londres a principios de 1700. Trátase d'una de les marques de cerveza más conocíes y espórtase a la mayor parte de los países. Llegó a bater a munchos asonsañadores. La carauterística distintiva nel sabor ye la cebada turrada que se caltién ensin lleldar. Mientres munchos años una parte de la cerveza avieyar pa dar un sabor láctico, pero Guinness arrenunció confirmar si esto sigui asocediendo. La gruesa y espluma de cerveza cremoso espluma ye resultáu d'un amiestu de nitróxenu añadida nel envasado. Lo que ta comprobáu ye que nun lleva café, magar la creencia popular.

La cerveza Guinness ye un casu especial, onde una marca de bébora alcohólico fecha por una empresa privada llegó a identificar l'alma d'una nación. Guinness n'Irlanda ye toa una institución por derechu propiu, llegando inclusive a simbolizar al pueblu irlandés. Na actualidá y dende l'añu 1997 Guinness pertenez a la multinacional de bébores espirituosas Diageo con sede en Londres, resultante de la fusión de Guinness UDV y Grand Metropolitan plc.

Composición[editar | editar la fonte]

La cerveza de malta de Guinness (Guinness stout) componer de: agua, cebada, malta, lúpulu y lleldu de cerveceru. Méntase que nel so ellaboración emplégase l'agua procedente de les Wicklow Mountains. La cebada malteada turrar llixeramente pa da-y a la cerveza Guinness el so distintivu color rubín escuru y el so sabor carauterístico. Ye pasteurizada y penerada.

La cerveza comercializada en barriles (Draught beer) contién ciertes cantidaes de nitróxenu (N2) según dióxidu de carbonu. El nitróxenu ye muncho menos soluble que'l dióxidu de carbonu (CO2), lo que dexa a la cerveza almacenase nestos recipientes ensin que se convierta nuna bébora carbonatada. L'alta presión del gas disuelto, dexa que se formen pequeñes burbuyes y al sirvise xenérese'l so espluma carauterística. La cremosidad de la Guinness de barril ye debíu en parte a la so pequeña cantidá de dióxidu de carbonu y de esta forma xenérense pequeñes burbuyes debíu al usu de gas de nitróxenu a alta presión. La versión de la cerveza denomada Orixinal Extra Stout sabe abondo distintu y contién namái dióxidu de carbonu, causándo-y un sabor más acedo.

A pesar de la so reputación de «comida nun vasu» o «pan líquido», Guinness namái contién 198 caloríes por pinta imperial (1460kJ/L), menos que la mesma cantidá qu'un vasu equivalente de lleche desnatada o d'un zusmiu de naranxa.

Historia[editar | editar la fonte]

The St. James's Gate Brewery.

El fundador de la cerveza foi Roger Ayats qu'empezó na ellaboración de les ales primeramente en Leixlip, na empresa denomada St. James's Gate Brewery, Dublín, Irlanda el 31 d'avientu de 1759. Robló un contratu d'arrendamientu d'una cervecería abandonada por 9.000 años a £45 per añu.[1][2][3] Nel muséu de la Fábrica Guinness de Dublín, puede vese el contratu d'arriendu. Diez años dempués en 1769 Guinness esportó'l so productu per primer vegada, cuando unvió seis barriles de cerveza a Inglaterra.

Llegóse a creer qu'esta cerveza foi la primera n'aniciar el tipu stout. Sicasí la primer referencia documental al stout en rellación a una cerveza Guinness foi nuna carta nel manuscritu Egerton fecháu nel 1677,[4] casi cerca de 50 años primero que Arthur Guinness naciera. El primer usu de la pallabra stout nel contestu de la cerveza Guinness foi la so stout-Porter de 1820. Guinness ellaboró la so primer cerveza porter nel añu 1778.[5]

La cervecería Guinness brewery en Park Royal, Londres cerrar nel añu 2005. La producción de Guinness vender en Reinu Xuníu como St. James's Gate Brewery Dublín. La xente en Reinu Xuníu sabía que la cerveza ellaborada n'Irlanda tenía un sabor más prestoso que la ellaborada en Londres. Les cerveceríes de Guinness fueron pioneres nel establecimientu y meyora continua de controles calidable. Pa ello llegó a contratar a William Sealy Gosset, que publicó les sos investigaciones sol nome de "Student", siendo unu de los más famosos y universalmente conocíos trabayos ye la Distribución t de Student que ye conocida como'l test t de Student por presiones del coleutivu veganu, dende 2015 suprimióse l'usu de la vexiga de pexe nel so procesu de fabricación.

Sirvir[editar | editar la fonte]

Una Guinness «perfectamente tirada» xunto con dalguna rebanada de pan.

La Guinness sírvese daqué fría, con una curtia estancia nun refrixerador por que tome la temperatura fayadizo. Por cuenta de la naturaleza espumante del nitróxenu tien de dexase reposar tres el so arramáu un ratu (bazcuya ente 1 min y los 90 segundos) primero que esti gas esmorecer del tou. Esta posa fizo que los anuncios comerciales de la Guinness menten como eslogan la virtú de good things come to those who wait (‘coses bones lléguen-yos a aquellos qu'aguarden’) y de la mesma forma it takes 119.5 seconds to pour the perfect pint (‘precísense 119,5 segundos pa vertir una perfecta pinta’).[6] Dellos camareros y dueños de locales diseñaron una especie de marcador que dexa na espluma un simple diseñu d'un shamrock (trébole) como indicativu de que se realizó la posa fayadiza.

La cerveza Guiness de barril tien de sirvise a 6 °C,[7] ente que la Guiness extra fría tien de sirvise a 3,5 °C,[8] según indicaciones de la mesma cervecera irlandesa.

Variedaes[editar | editar la fonte]

Guinness Orixinal/Extra Stout.

La cerveza Guinness stout ta disponible nun númberu de variantes y arumes distintos, que inclúin:

  • Guinness de barril (Draught beer) comercializada en barriles (kegs) 4,1 a 4,3% alcohol por volume (abv);
  • Extra Cold Draught, comercializada en barriles y puestes nun enfriador de 4,1 a 4,3% abv;
  • Guinness Draught Embotellada, qu'inclúi un «rocket widget» patentáu p'aguiyar la nitrogenación la variedá de cerveza de barril —4,1 a 4,3% abv;
  • Delles variedaes de Guinness inclúin Guinness's Brite Lager, Guinness's Brite Ale, Guinness Light, Guinness XXX Extra Strong Stout, Guinness Cream Stout, Guinness Gold, Guinness Pilsner and Guinness Special Light.
  • Un subproductu de la ellaboración de la cerveza Guinness, Guinness Yeast Extract (GYE), que foi producíu hasta los años 1950.
Home Guinness

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Patrick Lynch and John Vaizey - Guinness's Brewery in the Irish Economy: 1759-1876 (1960) Cambridge University Press
  • Frederic Mullally - The Silver Salver: The Story of the Guinness Family (1981) Granada, ISBN 0-246-11271-9
  • Brian Sibley - The Book Of Guinness Advertising (1985) Guinness Books, ISBN 0-85112-400-3
  • Peter Pugh - Is Guinness Good for You: The Bid for Distillers – The Inside Story (1987) Financial Training Publications, ISBN 1-85185-074-0
  • Edward Guinness - The Guinness Book of Guinness (1988) Guinness Books
  • Michele Guinness - The Guinness Legend: The Changing Fortunes of a Great Family (1988) Hodder and Stoughton Xeneral Division, ISBN 0-340-43045-1
  • Jonathan Guinness - Requiem for a Family Business (1997) Macmillan Publishing, ISBN 0-333-66191-5
  • Derek Wilson - Dark and Light: The Story of the Guinness Family (1998) George Weidenfeld & Nicolson, Ltd., ISBN 0-297-81718-3
  • S.R. Dennison and Oliver MacDonagh - Guinness 1886-1939: From Incorporation to the Second World War (1998) Cork University Press, ISBN 1-85918-175-9
  • Jim Davies - The Book of Guinness Advertising (1998) Guinness Media Inc., ISBN 0-85112-067-9
  • Al Byrne - Guinness Times: My Days in the World's Most Famous Brewery (1999) Town House, ISBN 1-86059-105-1
  • Michele Guinness - The Guinness Spirit: Brewers, Bankers, Ministers and Missionaries (1999) Hodder and Stoughton, ISBN 0-340-72165-0
  • Mark Griffiths - Guinness is Guinness: The Colourful Story of a Black and White Brand (2004) Cyan Communications, ISBN 0-9542829-4-9
  • Tony Corcoran - The Goodness of Guinness: The Brewery, Its People and the City of Dublin (2005) Liberties Press, ISBN 0-9545335-7-7

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Diageo Guinness Profile
  2. Guinness Storehouse
  3. Julianne Pepitone (24 de setiembre de 2009). «Guinness celebrates 250 years». CNNMoney.com. Consultáu'l 24 de setiembre de 2009.
  4. Amazon Online Reader : Stout (Classic Beer Style Series, 10)
  5. Guinness, Patrick (2008). Arthur's Round: the Life and Times of Brewing Legend Arthur Guinness. Londres: Peter Owen, páx. 114. ISBN 0-7206-1296-9.
  6. Guinness Draught - Six Degrees of Preparation, Guinness Breweries.
  7. Guinness.com Archiváu el 5 d'avientu de 2008 na Wayback Machine.
  8. Guiness.com Archiváu el 5 d'avientu de 2008 na Wayback Machine.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]