Xikang

De Wikipedia
Provincia de Xikang.

Xikang o Sikang (chinu: 西康省, pinyin: Xikang shěng) yera una provincia de la República de China qu'entendía la mayor parte de la rexón de Kham del Tíbet tradicional, onde viven los khampa, un subgrupu del pueblu tibetanu. La parte oriental de la provincia taba habitada por un númberu de distintos grupos étnicos, como los chinos Han, Yi, Qiang y los tibetanos, ente que la parte occidental de la provincia taba habitada por tibetanos.[1] Xikang, entós conocida como Chuanbian (川 邊), foi una rexón alministrativa especial de la República de China hasta 1939, cuando se convirtió nuna provincia oficial. La capital provincial foi Kangding ente 1939 y 1951 y Yá'an de 1951 a 1955.[2] La provincia tenía una población d'unos 3,4 millones en 1954.[3]

Historia[editar | editar la fonte]

Tres el llevantamientu de Wuchang n'ochobre de 1911, que condució a la cayida de la dinastía Qing, esta rexón establecióse como'l Distritu Alministrativa Especial de Chuanbian (川邊特別行政區) pola acabante crear República de China.

En xunu de 1930 esta rexón foi invadida pol exércitu del Tíbet, lo que bastió la guerra sinón-tibetana. Col distritu zarráu en lluches internes, nun s'unviaron refuerzos pa sofitar a les tropes de Sichuan aparcaes ellí. Como resultancia, l'exércitu tibetanu prindó, ensin atopar muncha resistencia, los condaos de Garze y Xinlong. Cuando s'axustó un altu'l fueu y este falló, les fuercies tibetanes intentaron prindar partes del sur de la provincia de Qinghai. En marzu de 1932 invadieron a encomalo Qinghai, pero fueron ganaos pol señor de la guerra local Ma Bufang en xunetu, faciéndolos recular.[4][5]

L'exércitu Hui prindó los condaos que cayeren en manes del exércitu tibetanu dende 1919. Les sos victories punxeron en peligru les llinies de suministru de les fuercies tibetanes en Garze y Xinlong. Como resultancia, una parte del exércitu tibetanu foi obligáu a retirase.

En 1932 Liu Wenhui en cooperación col exércitu de Qinghai, unvió una brigada p'atacar a les tropes tibetanes en Garze y Xinlong, eventualmente ocupándoles, y otros condaos del este del ríu Jinshajiang como Dêgê.[6] La rebelión de los khamba de 1934 dirixida pola familia Pandatsang españó contra'l gobiernu tibetanu en Lhasa. El líder revolucionariu de los khampa Pandatsang Rapga taba arreyáu.

En xineru de 1939, el Distritu d'Alministración Especial de Chuanbian convirtióse oficialmente nuna provincia de la República, la provincia Sikang. Kesang Tsering foi unviáu polos chinos escontra Batang pa tomar el control de Sikang, onde formó un gobiernu llocal. Foi unviáu ellí col propósitu d'arrobinar los Tres Principios del Pueblu a los khampa.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Lawrence Epstein: Khams pa histories: visions of people, place and authority. Leiden: BRILL, 2002, s. 60-61. ISBN 90-04-12423-3.
  2. Peter T. Y. Cheung, Jae Ho Chung, Chae-ho Chŏng, Zhimin Lin: Provincial strategies of economic reform in post-Mao China: leadership, politics, and implementation. New York: M.E. Sharpe, 1998, s. 308. ISBN 0-7656-0146-X.
  3. «Archived copy». Archiváu dende l'orixinal, el 5 d'agostu de 2009. Consultáu'l 17 de payares de 2009.
  4. Robert Barnett, Shirin Akiner: Resistance and Reform in Tibet. London: C. Hurst & Co. Publishers, 1991, s. 85. ISBN 1-85065113-2.
  5. Melvyn C. Goldstein: A History of Modern Tibet, 1913-1951: The Demise of the Lamaist State. Berkeley: University of California Press, 1991, s. 225. ISBN 0-520-07590-0.
  6. Bo Zhiyue: China's elite politics: governance and democratization. Páx. 17. Singapore: World Scientific, 2009, s. 203. ISBN 978-981-283-672-4.
  7. Hsiao-ting Lin (2010). Modern China's ethnic frontiers: a journey to the west, ilustrada Volume 67 of Routledge studies in the modern history of Asia, Taylor & Francis, páx. 27. ISBN 0-415-58264-4. Consultáu'l 27 d'avientu de 2011. «area and spreading Sun Yat-sen's Three People's Principle among the Tibetan and Khampa minorities, Kesang Tsering set up a field headquarters in Batang (Pa'an). There he appointed his own Xikang provincial government staff and issued an»