Qinghai

Coordenaes: 35°N 96°E / 35°N 96°E / 35; 96
De Wikipedia
Qinghai
Alministración
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
ISO 3166-2 CN-QH
Tipu d'entidá Provincies de China
Capital Xining
Cabezaleru/a del gobiernu Liu Ning
Nome oficial 青海省 (zh-cn)
División
Xeografía
Coordenaes 35°N 96°E / 35°N 96°E / 35; 96
Superficie 696700 km²
Llenda con Sinkiang, Rexón Autónoma del Tíbet, Gansu y Sichuan
Puntu más altu Bukadaban Feng (en) Traducir
Demografía
Población 5 923 957 hab. (2020)
Densidá 8,5 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+08:00
Fundación 1928
qh.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata

Qinghai (chinu: 青海, pinyin: Qīnghǎitrescripción antigua: Tsinghai) ye una de les ventidós provincies que, xunto coles cinco rexones autónomes, cuatro conceyos y dos rexones alministratives especiales, conformen la República Popular China. La so capital ye Xining, que ye la única ciudá destacada. El nome de la provincia deriva del mayor llagu saláu de China, el llagu Qinghai.

Capital Xining (2015)

Tien una estensión de 720 000 km² y una población averada de cinco millones d'habitantes (2003) lo que la convierte nuna de les menos densamente poblaes de tol país. Llenda al norte y al este con Gansu, al sureste con Sichuan, al suroeste con Tíbet y al noroeste con Sinkiang.

Toponimia[editar | editar la fonte]

Etimológicamente, el nome deriva del mongol llagu azul (Köke Naɣur) al chinu: "mar verde" ().

Población[editar | editar la fonte]

La mayoría de la población ye d'etnia han, tibetana y Mongoles en China mongol y anque tamién hai una presencia importante de miembros de les etnies hui, salar y cazaca. A partir de 1949, la provincia convertir en llugar d'encarcelamientu de gran númberu de prisioneros, munchos d'ellos políticos. Ente ellos atopábense destacaos miembros del Kuomintang o participantes na Revolución Cultural.

Terremotos en Qinghai[editar | editar la fonte]

El 13 d'abril de 2010 un terremotu solmenó la provincia noroccidental de Qinghai, con 7.1 graos na escala de Ritcher provocó 1.944 muertos.[1]

Economía[editar | editar la fonte]

Les industries principales de la rexón son les dedicaes a la estracción de gas natural y petroleu. Esisten tamién depósitos de sosa, bórax y bromu. Na zona hai más de 30 llagos salaos que producen más de 70.000 millones de tonelaes de sal al añu. L'agricultura ta pocu desenvuelta, al contrariu de la ganadería. Más del 50% del territoriu de la provincia ta destinada a camperes. En Qinghai críense yacs, caballos y oveyes.

Clima[editar | editar la fonte]

El clima de la rexón ye estremu, con iviernos desaxeradamente crudos y branos bien calorosos, y con poques precipitaciones. La provincia ye un eleváu pandu, con un altor mediu de 3.000 msnm, arrodiada d'altos montes. En realidá, la provincia ye un allongamientu xeográficu del Tíbet. Ello ye que perteneció a la provincia d'Amdo nel Tíbet hasta l'añu 1928. En Qinghai nacen los ríos Mariellu, Yangzi y Lancang (Mekong).

División Alministrativa[editar | editar la fonte]

La provincia de Qinghái ta estremada alministrativamente en 1 prefeutura, 1 Ciudá-prefeutura, y 6 prefeutures autónomes:

División alministrativa de Qinghai # Nome Calter Pinyin See
Ciudá-prefeutura
3 Xining 西宁市 Xīníng Shì Distritu Chengzhong
Prefeutura
4 Haidong 海东地区 Hǎidōng Dìqū El Condao Ping'an
Ciudá prefeutura autónoma
1 Haixi 海西蒙古族藏族自治州 Delingha
2 Haibei 海北藏族自治州 Condáu Haiyan
5 Hainan 海南藏族自治州 Condáu Gonghe
6 Huangnan 黄南藏族自治州 Condáu Tongren
7 Yushu 玉树藏族自治州 Condáu Yushu
8 Golog 果洛藏族自治州 Condáu Maqên

Toos estos son de la mesma estremaos en cuatro distritos, dos ciudaes nivel condáu, trenta condaos, y siete condaos autónomos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]