Xi Pegasi

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteXi Pegasi
estrella[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 341,67324939264 °[2]
Declinación (δ) 12,172885794474 °[2]
Distancia a la Tierra 16,416 pc
Magnitú aparente (V) 4,2 (banda V)
Magnitú absoluta 3,25
Constelación Pegaso (es) Traducir
Velocidá de rotación 9,7 km/s[4]
Velocidá radial −5,853 km/s[5]
Parallax 60,9161 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 1,86 Radius solars
Masa 1,17 M☉
Gravedá superficial 9800 cm/s²[6]
Tipu espectral F6V[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 22h 46m 41.58s, 12° 10 22.389

Xi Pegasi (ξ Peg / ξ Pegasi / 46 Pegasi) ye una estrella binaria na constelación de Pegasu de magnitú aparente +4,20.[8] Alcuéntrase a 53 años lluz del Sistema Solar y ye miembru del grupu de Wolf 630.[9]

Componente principal[editar | editar la fonte]

La componente principal del sistema, Xi Pegasi A (LHS 3851 / GJ 872 A), ye una nana mariella de tipu espectral F7V[8] más caliente y lluminosa que'l Sol. Tien una temperatura superficial de 6167 ± 36 K y una lluminosidá 4,7 vegaes mayor que la lluminosidá solar. Más masiva que'l Sol, con una masa ente 1,2 y 1,3 mases solares, Xi Pegasi A paez ser en realidá una subxigante d'unos 5000 millones d'años d'edá.[10] La midida precisa del so diámetru angular col interferómetro CHARA —1,091 ± 0,008 milisegundos d'arcu— dexa evaluar el so diámetru, resultando ser ésti un 91% más grande que'l radiu solar.[11] Nun se detectó escesu na radiación infrarroxo emitida nin a 24 nin a 70 μm, lo que paez refugar la presencia d'una cantidá significativa de partícules de polvu alredor de la estrella.[12] Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de ι Piscium o Asellus Primus (θ Bootis), dambes tamién a una distancia asemeyada de la Tierra.

Xi Pegasi presenta un conteníu metálico inferior a la solar. La so bayura relativa de fierro ([Fe/H] = -0,26) ye aproximao la metá que nel Sol, pero elemento como neodimiu, manganesu y cobre son entá más deficitarios; el conteníu relativo d'esti últimu metal equival a una quinta parte del esistente nel Sol. Otra manera, la so bayura de litiu ye significativamente superior a la solar.[13]

La so relativa proximidá según les sos carauterístiques físiques fixeron que Xi Pegasi fuera escoyida pol proyeutu Terrestrial Planet Finder (TPF) pa la busca de posibles planetes terrestres orbitando en redol a ella.[14]

Componente secundaria[editar | editar la fonte]

Xi Pegasi B (LHS 3852 / GJ 872 B) ye una nana colorada de tipu espectral M1 y magnitú +11,7.[15] Tien una masa igual al 41% de la masa solar.[16] Visualmente a unos 11 segundos d'arcu de la primaria, la distancia real ente los dos componentes ye de siquier 180 UA.[10]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: SIMBAD. Data de consulta: 16 agostu 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Gerard T. van Belle (23 marzu 2009). «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1085–1098. doi:10.1088/0004-637X/694/2/1085. 
  4. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21. 
  5. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  6. «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 55–55. 12 xunu 2018. doi:10.1051/0004-6361/201732209. 
  7. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956. 
  8. 8,0 8,1 Xi Pegasi A (SIMBAD)
  9. Xi Pegasi (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 Xi Pegasi (Stars, Jim Kaler)
  11. Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel (2012). «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal 746 (1). 101. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012ApJ...746..101B&db_key=AST. 
  12. Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter (2009). «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters 700 (2). pp. L73-L77. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...700L..73K&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. Luck, R. Earle; Heiter, Ulrike (2006). «Dwarfs in the Local Region». The Astronomical Journal 131 (6). pp. 3069-3092. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006AJ....131.3069L&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. TPF-C's Top Target Stars
  15. Xi Pegasi B (SIMBAD)
  16. Bonfils, X.; Delfosse, X.; Udry, S.; Santos, N. C.; Forveille, T.; Ségransan, D. (2005). «Metallicity of M dwarfs. I. A photometric calibration and the impact on the mass-luminosity relation at the bottom of the main sequence». Astronomy and Astrophysics 442 (2). pp. 635-642. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...442..635B&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 22h 46m 41.58s, 12° 10 22.389