Xaponés modernu tempranu

De Wikipedia
Xaponés mediu tardíu
近世日本語
Familia  Llingües altaiques

  Xaponés antiguu
   Xaponés mediu tempranu
    Xaponés mediu tardíu
     Xaponés modernu tempranu

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

El xaponés modernu tempranu (近世日本語 kinsei nihongo?) ye una etapa del idioma xaponés posterior al xaponés mediu y previa al xaponés modernu.[1] Ye un periodu de transición nel cual el llinguaxe perdió munches de les sos carauterístiques medievales y volvióse más cercanu a la forma moderna.

El periodu esistió por aproximao 250 años estendiéndose del sieglu XVII hasta la metá del sieglu XIX. Políticamente correspuende de manera xeneral col periodu Edo.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Al entamu del sieglu XVII, el centru de gobiernu mover d'Edo a Kamigata sol control del shogunato Tokugawa. Hasta principios del periodu Edo, el dialeutu de Kamigata, l'antecesor del dialeutu de Kansai, foi'l dialeutu con mayor influencia. Sicasí, dende finales del periodu Edo, el dialeutu de Edo, l'antecesor del dialeutu de Tokiu, volvióse'l dialeutu con más influencia nel periodu sakoku, nel que'l país caltuvo les fronteres zarraes a los estranxeros. Comparáu colos sieglos anteriores, el dominiu Tokugawa traxo consigo muncha estabilidá. Esa estabilidá llevó a que la importancia de la clase guerrera cayera gradualmente y fuera reemplazada pola clase comerciante. Hubo una gran crecedera económica y nueves formes de desenvolver les artes apaecieron como'l Ukiyo-e, Kabuki y el Bunraku. Esto inclúi los nuevos xéneros lliterarios desenvueltos como'l Ukiyozōshi, el Sharebon (distritos del prestar), el Kokkeibon (plebeyos) y el Ninjōbon. Ente los grandes autores tán Ihara Saikaku, Chikamatsu Monzaemon, Matsuo Bashō, Shikitei Sanba, y Santō Kyōdean.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

Había cinco vocales: /i, y, a, o, o/.

  • /i/: [i]
  • /y/: [y]
  • /a/: [a]
  • /o/: [o]
  • /o/: [ɯ]

Mientres el xaponés mediu, la /y/ y /o/ iniciales realizar coles semivocales [j] y [w] precedíes d'una vocal, respeutivamente

[dubious ]. Dambes realizábense como vocales simples yá nel sieglu XVIII.[2]

Les vocales zarraes /i, o volvíense mudes [i̥, ɯ̥] ente consonantes oclusives o a la fin de la pallabra. Esto ta rexistráu en testos estranxeros:[3]

  • Diego Collada Ars Grammaticae Iaponicae Lingvae (1632) da exemplos de pallabres finales: gozàru > gozàr, fitòtçu > fitòtç, and àxi non fàra > àx non fàra.
  • Y. Kæmpfel's "Geschichte und Beschreibung Von Japan" (1777-1779) y C. P. Thunberg's "Resa uti Europa, Africa, Asia" (1788-1793) listan exemplos metanes la pallabra: kurosaki > krosaki, atsuka > atska.

Vocales llargues[editar | editar la fonte]

El xaponés mediu tenía dos tipos de o llargues: [ɔː] y [oː]. Nesti periodu, dambes fundiéronse en [oː] pa la primer metá del sieglu XVII.[4] Mientres la transición, delles vegaes la ɔː tenía un enclín a encurtiase nel dialeutu de Kamigata:[5][6]

  • nomɔː > nomo "beber"
  • haiɔː > hayo "rápido"

Amás, caúna de les otres vocales podíen allargar gracies a delles contraiciones nel dialeutu de Edo.[7][8] La mayoría siguen usándose nel xaponés modernu de Tokiu y el restu de la rexón de Kanto, pero nun son parte del xaponés estándar.

  • /ai/ > [yː]: sekai > sekeː "mundu", saigo > seːgo "últimu"
  • /ae/ > [yː]: kaeru > keːru "xaronca", namae > nameː "nome"
  • /oi/ > [yː]: omoɕiroi > omoɕireː
  • /ie/ > [yː]: oɕieru > oɕyːru "enseñar"
  • /ui/ > [iː]: warui > wariː
  • /i wa/ > [jaː]: kiki wa > kikjaː "escuchar"
  • /o wa/ > [aː]: nanzo wa > nanzaː (gramática)

La /oː/ llarga desenvolver mientres el xaponés mediu y permanez ensin cambeos.

Consonantes[editar | editar la fonte]

El xaponés mediu tenía les siguientes consonantes:

Billabial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Oclusiva p  b t  d k  ɡ
Africada t͡s  d͡z t͡ʃ  d͡ʒ
Nasal m n ɴ
Fricativa ɸ s  z ɕ ç h
Vibrante simple ɺ
Aproximante j ɰ

/t, s, z, h/ tienen ciertos alófonos caúna que s'atopen antes de les vocales zarraes [i, ɯ]:

  • t → t͡ʃ / __i
  • t → t͡s / __ɯ
  • z → d͡ʒ / __i
  • z → d͡z / __ɯ
  • h → ç / __i
  • h → ɸ / __ɯ

Grandes cambeos asocedieron:

  • /zi, di/ y /zu, du/, dexaron d'oldear respeutivamente.
  • /h/ formóse parcialmente de [ɸ] a [h, ç]
  • /perdióse la palatalización convertir en [se]

El xaponés mediu tenía una sílaba final -t. Ta reemplazóse gradualmente cola sílaba abierta /la to/.

Llabialización[editar | editar la fonte]

Les llabiales /kwa, gwa/fundir coles sos pareyes non llabiales en [ka, ga].[9]

Palatalización[editar | editar la fonte]

Les consonantes /s, z/, /t/, /n/, /h, b/, /p/, /m/ y /r/ podíense palatalizar.

La despalatalización podía apreciase nel dialeutu de Edo.Depalatalization may also be seen in the Edo dialect:

  • hyakunin issyu > hyakunisi
  • /teisyu/ > /teisi/ "señor"
  • /zyumyoː/ > /zimyoː/ "vida"

Prenasalización[editar | editar la fonte]

El xaponés mediu tenía una serie de consonantes plosivas sonores prenasalizadas y fricatives: [ŋɡ, nz, nd, mb]. Nesta etapa perdió la prenasalización dando como resultáu: ɡ, z, d, b.

Gramática[editar | editar la fonte]

Verbos[editar | editar la fonte]

El xaponés modernu ceo tenía cinco conjugación verbales.

Clase de verbu Irrealis

未然形

Alverbial

連用形

Conclusivo

終止形

Atributivu

連体形

Hipotéticu

仮定形

Imperativu

命令形

Cuartu grau(四段) -a |

align="center" | -i

-o |

align="center" | -o | align="center" | -y | align="center" | -y

Primer grau cimeru(上一段) -i -i -iru -iru -ire -i(yo, ro)
Segundu grau inferior (下一段) -y |

align="center" | -y | align="center" | -eru

-eru -ere -y(yo, ro)
K-irregular (カ変) -o |

align="center" | -i

-uru -uru -ure -oi
S-irregular (サ変) -y, -a, -i -i -uru -uru -ure -ei, -iro

Los cambeos nos sistemes de morfoloxía verbal qu'empezaren nel xaponés mediu siguieron evolucionando. El númberu total de clases verbales amenorgar de nueve a cinco. Específicamente los r-irregulares y los n-irregulares regularizáronse como de cuartu grad, y los de segundu grau inferior y superior fundir col de primer grau cimeru respeutivu. Esto dexó al cuartu grau, primer grau cimeru, primer grau inferior, k-irregular y s-irregular.[10]

Axetivos[editar | editar la fonte]

Había dos tipos d'axetivos: los axetivos regulares y los sustantivos axetivales.

Históricamente los axetivos taben subclasificados en dos tipos: aquellos que la so forma alverbial terminaba en -ku y aquellos nos que terminaba en -siku. Esa distinción perder nesti periodu.

Irrealis

未然形

Alverbial

連用形

Conclusivo

終止形 終止形

Atributivu

連体形

Hipotéticu 仮定形 Imperativu

命令形

-kara -ku -i -i -kere -kare

Históricamente los sustantivos axetivales taben subclasificados en dos categoríes: -nar y -tar. Nesti periodu, -tar sumió quedando namái -na-

Irrealis

未然形

Alverbial

連用形

Conclusivo

終止形

Atributivu

連体形

Hipotéticu

仮定形

Imperativu

命令形

-dara -nin

-de | align="center" | -na
-da | align="center" | -na

-nare

-nara

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Shibatani (1990: 119)
  2. Nakata (1972: 238-239)
  3. Nakata (1972: 239-241)
  4. Nakata (1972: 256)
  5. Nakata (1972: 262-263)
  6. Yamaguchi (1997:116-117)
  7. Nakata (1972: 260-262)
  8. Yamaguchi (1997: 150-151)
  9. Yamamoto (1997: 147-148)
  10. Yamaguchi (1997:129)

Referencies[editar | editar la fonte]