Xaponés mediu tempranu

De Wikipedia

El xaponés mediu tempranu (中古日本語 chūko nihongo?) ye una etapa del idioma xaponés qu'esistió ente los años 794 y 1185, mientres el periodu Heian.[1] Foi'l socesor del xaponés antiguu. Tamién se-y llama xaponés antiguu tardíu, pero prefier el primer nome por ser ésti más cercanu al xaponés mediu tardíu, posterior a 1185, que al xaponés antiguu anterior a 794.

Ente que nel xaponés antiguu tomáronse préstamos y afíxose la escritura chino pa escribir el xaponés, mientres el periodu del xaponés mediu ceo apaecieron dos nuevos tipos d'escritura: el hiragana y el katakana. Ésti desenvolvimientu simplificó la escritura y traxo a una nueva era na lliteratura xaponesa, con clásicos como Genji Monogatari, Taketori Monogatari, Ise Monogatari y munchos otros.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Desenvolvimientos fonolóxicos[editar | editar la fonte]

Nesti periodu los cambeos fonolóxicos son significativos.

La diferencia más importante ye l'abandonu de les regles ortográfiques pa escribir con hiragana y katakana, Jōdai Tokushu Kanazukai, que dixebraben les terminaciones -i, -y y -o en dos tipos distintes caúna. Dende finales del xaponés antiguu empezóse apreciar esta perda de vocales y yá nel xaponés mediu ceo'l cambéu taba totalmente fechu. Los postreros fonemes en sumir fueron /ko1/ and /ko2/.[2]

Mientres el sieglu X, /y/ y /je/ fundir en /y/ y /o/ y /wo/ convertir en /o/ hasta'l sieglu XI.[3][4][5]

La medría de préstamos chinos surtió efeutu al traviés de dellos cambeos fonolóxicos:

El desenvolvimientu de la nasal uvular y les consonantes geminadas asocedió a finales del periodu Heian y provocó la introducción de les sílabes zarraes.[6]

Otros cambeos fueron:

Fonética[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

  • /a/: [un]
  • /i/: [i]
  • /o/: [o]
  • /y/: [je][3][4][5]
  • /o/: [wo]

Consonantes[editar | editar la fonte]

Fonemes consonánticos
Billabial Alveolar Palatal Velar
Nasal m n
Oclusivu (p) b t d k g
Fricativu ɸ s z
Vibrante simple ɾ
Aproximante j w

Realización fonética[editar | editar la fonte]

/s, z/[editar | editar la fonte]

Les teoríes pa la realización de /s, z/ son: [s, z], [ts, dz], y , ʒ]. Puede variar dependiendo de la vocal siguiente, según nel xaponés modernu.

/ɸ/[editar | editar la fonte]

Nel sieglu XI, la /ɸ/ intervocálica yá se fundiera cola /w/.[7]

/r/[editar | editar la fonte]

/r/: [r][8]

Gramática[editar | editar la fonte]

La sintaxis del xaponés mediu ceo ye la d'una llingua SOV (suxetu-oxeto-verbu) con estructura tema y rema. Morfolóxicamente ye aglutinante. Les categoríes mayores son sustantivos y pronomes, verbos, axetivos, alverbios y delles partícules gramaticales. Los sustantivos pueden tar siguíos de partícules pa indicar el casu, pero tamién puede asoceder ensin necesidá d'una.Los verbos tán obligatoriamente marcaos con afixos, munchos de los cualos tán flexionados como verbos nel so propiu derechu, dexando que les construcciones de cadenes complexes de sufixos. Los axetivos tán fuertemente flexionados pola mesma categoría que los verbos, ye común llamalos «verbos estativos».

Sustantivos y pronomes[editar | editar la fonte]

Los sustantivos dar con casos de partícules pospositivas. Les partícules de casu mayores son:

  • «-ga» y «-non» (xenitivu)
  • «-wo» (acusativu) Opcional.
  • «-nin» (dativu/locativu) «-nin» tien una gama ancha de funciones ('a' o 'pa' escontra una persona; 'por' un axente; 'en' pa un llugar o tiempu), y dellos usos, especialmente cuándo indiquen tiempu, ye opcional.
  • «-yori (ablativu).
  • «-made» (terminative: 'hasta').
  • «-to» (comitativo: «con»; esivo: «cuando»).
  • «-fe» (alativa: 'a'). «-fe» derivar del sustantivu fe (邊 [辺] o 方) 'proximidá; direición', que dacuando s'atopa na estructura sustantivu + -non + sustantivu de llugar» de significáu cercanu», o nel sufixu deriváu del sustantivu «-be» (< -non-fe), de tala forma que midube significa «xunto a l'agua» y yamabe significa «alredor de los montes».

La función nominativa ta marcada pola ausencia de partícules n'oraciones principales, y poles partícules genitivas n'oraciones subordinaes. La partícula dativa/locativa -nin ye homófona de forma infinitiva simple de la copula -nin, que con sufixos verbales sustitúin preposiciones más complexes como -nin-te «en» (un llugar) y -nin si-te o -nin-te «per mediu de». Dalgunes secuencies «partícula+verbo+-te» aproven otres funciones de casu, por casu: -nin yori-te «gracies a» (de yor- «depender»), -nin tuki-te «sobre, relativu a» (de tuk- «afitase, axuntase»), y -to si-te «como» (de se- «faer»). Otres estructures más complexes derivar de la estructura «partícula genitiva+sustantivu locativu+partícula de casu (xeneralmente'l llocativu -nin)» y son usaes principalmente pa espresar rellaciones espaciotemporales. Los sustantivos de mayor importancia son mafe «frente a» (sustantivu-non mafe-nin «en frente de + sustantivu»), ufe «sobre, nel visu de» (sustantivu-non ufe-nin «nel visu de +sustantivu/ sobre + sustantivu»), sita «debaxo de» (sustantivu-non sita-nin «debaxo de + sustantivu») o saki «delantre de» (sustantivu-non saki-nin «delantre de + sustantivu»), etc.

Verbos[editar | editar la fonte]

El xaponés mediu ceo heredó los ocho conxugaciones verbales del xaponés antiguu y añadió una nueva: la conxugación inferior de primer grau.

Conxugación[editar | editar la fonte]

Tradicionalmente, los verbos tán estremaos en cinco conjugación regulares: yodan 四段 «cuartu grau»; kami ichidan 上一段 «primer grau cimeru»; shimo ichidan 下一段 «primer grau inferior»; kami nidan 上二段 «segundu grau cimeru»; shimo nidan 下二段 «segundu grau inferior». Tamién había cuatro conjugación irregulares: K-irregular (kahen カ変), S-irregular (sahen サ変), N-irregular (nahen ナ変), R-irregular (rahen ラ変). La conxugación de cada unu ta estremada ye seis raíz: irreal (mizenkei 未然形), infinitivu (ren'yōkei 連用形), concluyente (shūshikei 終止形), atributivu (rentaikei 連体形), real (izenkei 已然形) ya imperativu (meireikei 命令形). Los nomes pa irreal y el real pueden diferir d'autor a autor, incluyendo negativu y probatorio, o imperfeutivu y perfectivu, o irrealis y realis.

El sistema de nueve clases de conxugaciones ye aparentemente complexu, sicasí, los nueve conxugaciones pueden ser arrexuntase en cariaciones de dos grupos, los verbos consonante-raigañu y los verbos vocal-raigañu. Los verbos consonante-raigañu son los verbos de cuartu grau, N-irregular y R-irregular. La irregularidá de los verbos N-irregular apaecen namái nes formes conclusiva y atributiva, y como nun hai verbos de cuartu grau con un N-raigañu, los patrones de los verbos de cuartu grau y N-irregular pueden tratase como si fueren de distribución complementaria[9] Los verbos vocal-raigañu son la mayoría de los verbos de segundu grau y dellos verbos de primer grau, sobremanera el mio- «ver» y wi- «sentase», el verbu K-irregular ko- «venir» y el verbu S-irregular se- o ze- (en delles combinaciones) «faer».[10] La diferencia ente los verbos cimeros o inferiores de primeru y segundu grau dase si la vocal nel final del raigañu ye i o y. Namái hai un verbu de primer grau inferior: ke- «patiscar», que yera un verbu de segundu grau inferior (kuwe-) en xaponés antiguu, que camudo de clase una vegada más nel xaponés posterior pa convertise nun verbu de cuartu grau; ker- nel xaponés modernu. La diferencia ente los verbos de primer grau y los de segundu grau dase si nes concluyentes, atributives y realis, la o inicial del final elide la vocal del raigañu o viceversa. Hai problemes con estos arreglos de raigaños:
  1. El irrealis non acurre por sigo mesmu, sinón qu'asocede con otru final. Nun hai bona evidencia que demuestre que realmente consistía nuna fusión de los raigaños del verbu col soníu a qu'empieza al siguiente final, por casu, yom- «recitar» de cuartu grau + el negativu -azu, foi interpretáu tamién como'l tueru yoma- + -zu.[11]
  2. L'infinitivu tenía dos funciones: una función que xunía a otru verbu o con una terminación verbal y una función nominal como un verbu sustantivu; estos dos funciones estremar por tener distintos tonos.
  3. La forma concluyente asocedía como na tabla, namái a la fin d'una oración (tambipen antes de la partícula de citación to), si en vegada usa antes l'infinitivu de los verbos de primer grau tomu «inclusive si» (el verbu de cuartu grau yomu...tomu «inclusive si...recita», pero'l verbu de primer grau el mio...tomu «inclusive si...ve»),[12] y los verbos R-irregulares usen l'atributivu en cuenta de finales como besi- «tener que» antes, por casu: ari «ye» nel final d'una oración, pero aru -besi«tien que ser». Ye probable que la forma verbal de primer grau usada antes de tomu ye la prueba más antigua d'una forma conclusiva real, y nel xaponés antiguu esta ye la única forma conclusiva vista (siempres antes de tomu); nel xaponés mediu tempranu, la forma atributiva de los verbos de primer grau llegó a usase tamién como conclusivo. Con finales como -besi, hai fuertes evidencies de que baxen de la forma orixinal -ubesi, y que una fusión del raigañu del verbu col soníu o- del final, por casu: la forma de cuartu grau yom- «narrar, recitar» + -ubesi foi traducíu como la forma conclusiva yomu + -besi. Esto quier dicir que la o aparentemente anómala en aru-besi ye parte del final y non del tueru del verbu[13] Nel xaponés antiguu, el raigañu del final -ubesi, ube, puede vese como un sustantivu independiente. Una representación más apropiada de los tueros apreciar na tabla:
Clase de verbu Irreal Infinitivu Concluyente Atributivu Real Imperativu
Cuartu grau

-i

-o | -y | -y

Primer grau cimeru -ru -ru

-(yo)

Segundu grau cimeru -i -i

-uru

-ure -i(yo)
Primer grau inferior

-y | -eru

-eru -ere -y(yo)
Segundu grau inferior

-y | -o | -uru

-ure -y(yo)
K-Irregular

-i

-uru

-ure -o
S-Irregular

-i

-uru

-ure -y(yo)
N-Irregular

-i

-uru

-ure -y
R-Irregular

-i

-i

-y | -y

Raigañu Conxugación Raigañu Significando Raigañu + a Infinitivu Verbu-

Sustantivu

Concluyente Raigañu + o Attributivo Real Imperativu
+ tomu Fin de la frase
Consonante-Raigañu *yom-


lleer yoma- yomi yomu yome yome
N-Irregular *ensin- morrer sina- sini sinu sinuru sinure sine
R-Irregular *ar- ser ara- ari aru ari aru (are)
Vocal-Raigañu Primer

grau |*el mio- *ke-

ver

patiscar

el mio-

ke-

el mio

ke

el mio

ke

miru

keru

mire kere miyo

keyo

*oti-

*kake-

cayer

colgar

oti-

kake-

oti

kake

otu

kaku

oturu

kakuru

oture

kakure

otiyo

kakeyo

S-Irregular se- si el so suru seyo
K-Irregular *ko- venir ko- ki ku kuru kure koyo

Axetivos[editar | editar la fonte]

Había dos tipos d'axetivos: axetivos regulaes y sustantivos axetivaos.

Los axetivos regulares tán clasificaos en dos tipos: aquellos nos que la forma alverbial termina en -ku y los que terminen en -siku. Esto creaba dos tipos distintos de conxugaciones:

Tipu d'axetivu Irreal Alverbial Concluyente Atributivu Realis Imperativu
-ku -ku

-ki

-kere
-kara -kari

-karu

-kare
-siku -siku

-siki

-sikere
-sikara -sikari

-sikaru

-sikare

Les formes -kar- y -sikar- derivar del verbu ar- «ser, esistir». La conxugación alverbial (-ku o -siku) funciona como sufixu xunto con ar-. La conxugación dexa ante la conxugación irregular R- de ar-. El -ua- resultante se elide en -a-.

El sustantivu axetiváu retién la conxugación nar- orixinal y añade un nuevu tar-.

Tipu Irreal Alverbial Conclusivo Atributivu Real Imperativu
Nar- -nara -nari

-nin

-nari -naru -nare -nare
Tar- -tara -tari

-to

-tari -taru -tare -tare

Les formes nar- y tar- forms share a common etymology. The nar- form is a contraction of case particle nin and r-irregular verb ar- "is, be": nin + ar- > nar-. The tar- form is a contraction of case particle to and r-irregular verb ar- "is, be": to + ar- > tar-. Both derive their conjugations from the verb ar-.

Sistema d'escritura[editar | editar la fonte]

El xaponés mediu ceo s'escribía de trés formes distintos. Primeramente escribíase en Man'yōgana, calteres chinos, usaos como trescripciones fonétiques como nel xaponés antiguu tempranu. Esti usu produció darréu los silabarios hiragana y katakana, que s'aniciaron a partir de la simplificación de los sinogramas orixinales.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Martin (1987:77)
  2. Yoshida, 2001: 64
  3. 3,0 3,1 Kondō (2005:67-71)
  4. 4,0 4,1 Yamaguchi (1997:43-45)
  5. 5,0 5,1 Frellesvig (1995:73)
  6. Nakata (1972:26-29)
  7. Vovin 2002, pp. 14–15
  8. Miyake 2003, pp. 176–177
  9. Vovin, Alexander (2003).
  10. A Reference Grammar of Classical Japanese Prose. pp. 170–172. 
  11. The Languages of Japan and Korea. p. 223. 
  12. Vovin, Alexander (2008).
  13. Tranter, Nicolas (2012).

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Frellesvig, Bjarke (1995) A Case Study in Diachronic Phonology: The Japanese Onbin Sound Changes (n'inglés). Aarhus University Press. ISBN 87-7288-489-4.
  2. Frellesvig, Bjarke (2010) A history of the Japanese language (n'inglés). Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-65320-6.
  3. Kondō, Yasuhiro (2005) Nihongo non Rekishi (en xaponés). Hōsō Daigaku Kyōiku Shinkōkai. ISBN 4-595-30547-8.
  4. Katsuki-Pestemer, Noriko (2009) A Grammar of Classical Japanese (n'inglés). Múnich: Lincom. ISBN 978-3-929075-68-7.
  5. Martin, Samuel Y. (1987) The Japanese Language Through Time (n'inglés). Universidá de Yale. ISBN 0-300-03729-5.
  6. Miyake, Marc Hideo (2003) Old Japanese : a phonetic reconstruction (n'inglés). London; New York: RoutledgeCurzon. ISBN 0-415-30575-6.
  7. Nakata, Norio (1972) Kōza Kokugoshi: Dai 2 kan: On'inshi, Mojishi (en xaponés). Taishūkan Shoten.
  8. Ōnon, Susumu (2000) Nihongo non Keisei (n'inglés). Iwanami Shoten. ISBN 4-00-001758-6.
  9. Shibatani, Masayoshi (1990) The languages of Japan (n'inglés). Cambridge University Press. ISBN 0-521-36918-5.
  10. Vovin, Alexander (2002) A Reference Grammar of Classical Japanese Prose (n'inglés). Nueva York: Routledge. ISBN 0-7007-1716-1.
  11. Yamaguchi, Akiho (1997) Nihongo non Rekishi (n'inglés). Tōkyō Daigaku Shuppankai. ISBN 4-13-082004-4.
  12. Yoshida, Kanehiko (2001) Kuntengo Jiten (en xaponés). Tokiu: Tōkyōdō Shuppan. ISBN 4-490-10570-3.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]