Walter Rudolf Hess
| Walter Rudolf Hess | |
|---|---|
![]() | |
| Vida | |
| Nacimientu | Frauenfeld[1], 17 de marzu de 1881[2] |
| Nacionalidá |
|
| Muerte | Muralto, 12 d'agostu de 1973[2] (92 años) |
| Sepultura | Berlín |
| Estudios | |
| Estudios | Universidá de Zúrich |
| Direutor de tesis de | Konrad Akert |
| Llingües falaes | alemán[3] |
| Oficiu | |
| Oficiu | médicu, oftalmólogu, neurocientíficu, profesor universitariu, ciruxanu, biólogu, historiador del arte, fisiólogu |
| Emplegadores | Universidá de Zúrich |
| Premios |
ver
|
| Miembru de |
Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Academia Pontificia de les Ciencies Thurgovia (en) Real Academia de Medicina de Bélxica |
Walter Rudolf Hess (17 de marzu de 1881, Frauenfeld – 12 d'agostu de 1973, Muralto) foi un fisiólogo suizu que ganó'l Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina en 1949 por determinar les árees del celebru rellacionaes col control de los órganos internos. Compartió'l Premiu con Egas Moniz.[5]
Hess nació en Frauenfeld. Recibió'l so títulu de médicu de la Universidá de Zúrich en 1906 y convirtióse en ciruxanu y oftalmólogu. En 1912, dexó la codalosa práutica privada de la oftalmoloxía y dedicóse a la investigación. Los sos principales intereses yera la regulación sanguínea y la respiración. Como un abandonu d'estes primeres investigaciones, empezó a mapear les partes del diencéfalu que controla los órganos internos. Dende 1917 hasta 1951, sirvió como profesor y direutor del Departamentu del Institutu de Fisioloxía de la Universidá de Zúrich. Hess morrió en Locarno, Suiza.
Delles publicaciones
[editar | editar la fonte]- Das Zwischenhirn und die Regulation von Kreislauf und Atmung. Leipzig: Thieme, 1932.
- Die funktionelle Organisation des vegetativen Nervensystems. Basel: Schwabe, 1948.
- Das Zwischenhirn. Syndrome, Lokalisationen, Funktionen. Basel: Schwabe, 1949; 2. erweiterte Auflage 1954.
- Hypothalamus und Thalamus. Esperimental-Dokumente. Stuttgart: Thieme, 1956.
- Psychologie in biologischer Sicht. Stuttgart: Thieme, 1968.
Honores
[editar | editar la fonte]- Marcel Benoist Prize 1932[5]
- Doctor honoris causa poles Universidá de Berna, Universidá de Xinebra, McGill University, Universidá de Friburgu[5]
- Premiu Nobel en Fisioloxía y Medicina 1949[5]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- 1 2 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- ↑ Afirmao en: IdRef. IdRef ID: 070697175. Data de consulta: 1r mayu 2020. Editorial: Agence bibliographique de l'enseignement supérieur. Llingua de la obra o nome: francés.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1949» (inglés). nobelprize.org. Fundación Nobel. Consultáu'l 4 febreru 2021.
- 1 2 3 4 «W.R. Hess Biography». Schweizer Archiv für Neurologie und Psychiatrie 159 (4): páxs. 255–261. http://www.sanp.ch/docs/2008/2008-04/2008-04-006.PDF.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Predecesor: Paul Hermann Müller |
1949 |
Socesor: Edward Calvin Kendall Tadeus Reichstein Philip Showalter Hench |


