Virginia Araceli García Acosta

De Wikipedia
Virginia Araceli García Acosta
Vida
Nacimientu Chihuahua City23 de marzu de 1952 (72 años)
Nacionalidá Bandera de Méxicu Méxicu
Estudios
Estudios Universidá Nacional Autónoma de Méxicu doctoráu
Universidad Iberoamericana (es) Traducir llicenciatura, maestría
Universidad Iberoamericana (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
Oficiu antropóloga, historiadoraacadémica
Emplegadores Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (es) Traducir
Miembru de Academia Mexicana de la Historia
Cambiar los datos en Wikidata

Virginia Araceli García Acosta (23 de marzu de 1952Chihuahua City) ye una antropóloga, historiadora, catedrática d'universidá caderalga, investigadora y académica mexicana. Especializóse n'antropoloxía social y historia de los desastres.

Estudios y docencia[editar | editar la fonte]

Cursó una llicenciatura y una maestría en Antropoloxía social na Universidá Iberoamericana (UIA). Años más tarde, cursó un doctoráu n'historia de Méxicu na Universidá Nacional Autónoma de Méxicu (UNAM). Dende 1974 foi profesora ya investigadora del Centru d'Investigaciones y Estudios Cimeros n'Antropoloxía Social (CIESAS) que ye un Centru Públicu d'Investigación perteneciente al CONACYT (Conseyu Nacional de Ciencia y Teunoloxía, del cual foi Direutora Académica de 1997 a 2000 y Direutora Xeneral de 2004 a 2009 con una segunda ratificación del cargu hasta 2014. Otramiente, foi profesora de la Escuela Nacional d'Antropoloxía y Historia, de la UIA y de la UNAM.

Impartió cursos nel Centru Nacional de Prevención de Desastres (CENAPRED), na Universidá de Ḥélsinki, na Escuela d'Alministración Pública del Distritu Federal, nel Institutu Mora, nel Institutu d'Historia de la Universidá de Viena y otres instituciones.[1]

Investigadora y académica[editar | editar la fonte]

Como investigadora collaboró pal CIESAS, la Universidá de Colima, el Politéunicu de Milán, la Universidá de Naciones Xuníes, la Universidá de Salzburgu, l'Institutu de Xeografía de la UNAM y la Universidá de Georgia. Collaboró na Agence Inter-establissementes of recherche pour le dévelopment en Marsella y nel International Strategy for Disaster Reduction de la ONX en Xinebra, Suiza.

Ye investigadora nivel III del Sistema Nacional d'Investigadores (SNI). Ye miembru de númberu de l'Academia Mexicana de la Historia dende 2012, onde ocupa'l sillón N° 5.[2]

Obres publicaes[editar | editar la fonte]

Publicó más d'un centenar d'artículos en memories, periódicos, revistes de divulgación, reseñes y compliaciones, coles mesmes, escribió o coordinó 24 llibros y escritu capítulos pa llibros coleutivos. Ente los sos LLIBROS atópense:[3]

  • “Los precios del trigu na historia colonial de Méxicu, 1988
  • "Les panaderíes, los sos dueños y los sos trabayadores. Ciudá de Méxicu. Sieglu XVIII", 1989
  • "Los seísmos na historia de Méxicu", volume I y II en 1996 y 2001
  • "La organización del trabayu artesanal ya industrial en Arandas, Jalisco", 2001
  • "Desastres agrícoles en Méxicu. Catálogu históricu", 2003
  • "Mestizajes teunolóxicos y cambéu cultural en Méxicu", 2004
  • "Investigating the records of pasat earthquakes", 2004
  • "La construcción social del riesgu y el furacán Paulina", 2005
  • "Historia y desastres n'América Llatina", volumes I, II y III en 1996, 1997 y 2008.
  • "Los seísmos na historia de Guerrero", 2010.
  • "Metros, llingües y mecates. Historia de los sistemes de midida en Méxicu", 2011.
  • "Estratexes sociales de prevención y adautación. Social strategies for prevention and adaptation", 2012.
  • "Miraes concurrentes. L'Antropoloxía nel diálogu interdisciplinariu", 2013

Premios y distinciones[editar | editar la fonte]

  • Premiu Casa Chata daos pel Centru d'Investigaciones y Estudios Cimeros n'Antropoloxía Social (CIESAS) en 1992, 1997 (2) y 2001-2002.
  • Premiu "Francisco Javier Clavijero" del INAH a la tesis de Maestría.
  • Miembru de l'Academia Mexicana de Ciencies dende 1996
  • Orde de les Palmes Académiques en grau chevalier pol Gobiernu de Francia en 2010.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Viriginia García Acosta». Diccionariu temáticu CIESAS. Consultáu'l 4 d'avientu de 2013.
  2. «Miembro de l'Academia. Sillón N°. 5 Virginia Araceli García Acosta». Academia Mexicana de la Historia. Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'avientu de 2011. Consultáu'l 4 d'avientu de 2013.
  3. «Curriculm vitae in extenso de Virginia A. García Acosta». Academia Mexicana de la Historia. Consultáu'l 4 d'avientu de 2013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]