Villoruela

Coordenaes: 41°00′29″N 5°23′40″W / 41.008055555556°N 5.3944444444444°O / 41.008055555556; -5.3944444444444
De Wikipedia
Villoruela
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Salamanca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villoruela Florentino Hernández García
Nome oficial Villoruela (es)[1]
Códigu postal 37338
Xeografía
Coordenaes 41°00′29″N 5°23′40″W / 41.008055555556°N 5.3944444444444°O / 41.008055555556; -5.3944444444444
Villoruela alcuéntrase n'España
Villoruela
Villoruela
Villoruela (España)
Superficie 17.27 km²
Altitú 823 m[2]
Llenda con Moríñigo, Babilafuente, Arabayona de Mógica, Cantalpino y Villoria
Demografía
Población 738 hab. (2023)
- 384 homes (2019)

- 376 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Salamanca
0.03% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 42,73 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Villoruela ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Salamanca, na comunidá autónoma de Castiella y Llión. Intégrase dientro de la contorna de Les Villes. Pertenez al partíu xudicial de Peñaranda y a la Mancomunidá Zona de Cantalapiedra y Les Villes.[3]

El so términu municipal ta formáu por un solu nucleu de población, ocupa una superficie total de 17,27 km² y según los datos demográficos recoyíos nel padrón municipal ellaboráu pol INE nel añu 2017, cuenta con una población de 790 habitantes.

Historia[editar | editar la fonte]

La so fundación deber a los reis de Llión na Edá Media, siendo donada en 1184 pol rei Fernandu II de Llión a la Orde de Santiago.[4] Cola creación de les actuales provincies en 1833, Villoruela quedó encuadrada na provincia de Salamanca, dientro de la Rexón Lleonesa.[5]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El términu municipal llinda al norte con Arabayona de Mógica, al este con Villoria, al sur con Babilafuente y al oeste con Aldearrubia.

Ta integrada na contorna de Les Villes.

Demografía[editar | editar la fonte]

Ficheru:Villoruela, Conceyu.jpg
Casa consistorial
Gráfica d'evolución demográfica de Villoruela ente 1900 y 2017
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia.

Monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia de San Pedro Apóstol
Monesteriu de Santa María L'Alta
  • Ilesia parroquial de San Pedro Apóstol
  • Monesteriu de Santa María L'Alta (Conventu de monxes trinitaries de clausura): fundáu en 1510 por Catalina de Anaya, calteniendo la vida relixosa tres los sos murios ininterrumpidamente dende esa dómina, cola esceición del periodu de la invasión napoleónica en 1808, cuando les monxes viéronse obligaes a fuxir. Tres el so regresu'l monesteriu pasó a ser un colexu d'enseñanza de neñes, llabor que desenvolvió hasta mediaos del Sieglu XX.

Economía[editar | editar la fonte]

La so principal industria ye l'agricultura y l'artesanía de la blima, material llográu de la blimal, (sielles, muebles, etc) y el xuncu. Ye un pueblu de cesteros.

Intereses[editar | editar la fonte]

Dicen que yera'l pueblu natal de Felipe II pero un recién estudiu demostró que nun foi asina, sinón que nació en Valladolid. L'escritu que s'atopó en Villoruela yera una confirmación del día siguiente de que yá naciera'l rei, una y bones la zona de Villoria yera una zona de camín de los reis y el cura de Villoruela al enterase a otru día escribir nun llibru de la parroquia. Nel llibru 1º de bautismos de Villoruela, nel so foliu 38, 1º enriba, dizse: "Manifiestu sía a toos el presente vieren y lleeren cómo nel añu de mil quinientos y venti y siete años a venti y dos díes del mes de mayu nasció el fíu del Emperador Don Carlos bien Serenísimo Rei y Emperador y de la Serenísima Reyna y Emperatriz los nuesos Señores y llamóse, el Príncipe de Castiella Dn. Felipe y por ser verdad yo'l bachiller Tomás (o Toribio) Rodríguez roblar".[6]

Cultura[editar | editar la fonte]

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Virxe del Carmen (16 de xunetu)
  • San Sebastian (20 de xineru)
  • Cristu de la Esperanza (29 de mayu)

Deporte[editar | editar la fonte]

Instalaciones municipales[editar | editar la fonte]

Les instalaciones deportives esistentes son:

  • Polideportivu cubiertu municipal
  • Campu de fútbol de yerba

CD Artesanu[editar | editar la fonte]

Ye l'equipu de fútbol de la llocalidá. Anguaño l'equipu milita na 1ᵉʳ División Provincial d'Aficionaos de Salamanca (6º categoría del fútbol español)

Club d'Atletismu y la so carrera añal[editar | editar la fonte]

Dende l'añu 2008 el Club d'Atletismu esistente na Villa "Club d'Atletismu les Blimales" vien entamando, mientres la Selmana Cultural previa a les fiestes, una carrera popular de 10 km de llargor que se ta convirtiendo nun referente dientro de les carreres populares de la zona.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: https://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/villoruela-id37375.
  3. Llorente Maldonado, Antonio (1976). Centro d'Estudios Salmantinos: contornes históricu y actual_de_l.html?id=wZQtAQAAIAAJ Les contornes históricu y actual de la provincia de Salamanca (en castellanu), páx. 157. «La contorna de Les Villes podemos considerala constituyida polos conceyos de Arabayona de Mógica, Villoruela, Villoria, Babilafuente, Moríñigo, Cordovilla, Encinas de Abajo, Güerta, Aldearrubia, San Morales y Aldealengua (páxina 130)»
  4. Mínguez, José María (Coord.) (1997). Historia de Salamanca. II Edá Media. Salamanca: Centru d'Estudios Salmantinos. Páx. 248
  5. «Real Decretu de 30 de payares de 1833 sobre la división civil de territoriu español na Península ya islles axacentes en 49 provincies» (castellanu). Gaceta de Madrid.
  6. La lleenda de la nacencia de Felipe II

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]