Reinu de Llión

Coordenaes: 42°35′54″N 5°34′13″W / 42.5983°N 5.5703°O / 42.5983; -5.5703
De Wikipedia
Reinu d'Asturies
Imperiu almohade
Reinu d'Asturies
Reinu de Llión
(de 910 a 1230 (Gregorianu))
Corona de Castiella
Corona de Castiella
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Lleón
Forma de gobiernu Monarquía absoluta
Llingües oficiales llatín
lleonés
castellanu
gallegu
Mozárabe
Xeografía
Coordenaes 42°35′54″N 5°34′13″W / 42.5983°N 5.5703°O / 42.5983; -5.5703
Superficie 90000 km²
Llendaba con Reinu de Castiella, Reinu de Navarra y Reinu de Portugal
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

El Reinu de Llión foi ún de los reinos medievales de la península Ibérica, socesor del antiguu Reinu d'Asturies, que tuvo un papel protagonista na conquista cristiana de la Península Ibérica y formación de los socesivos reinos cristianos del occidente peninsular.

Reis de Llión[editar | editar la fonte]

Dinastía astur-lleonesa[editar | editar la fonte]

Dinastía navarra: primer xunión de Llión y Castiella[editar | editar la fonte]

Dinastía navarra: reis privativos[editar | editar la fonte]

Casa de Borgoña[editar | editar la fonte]

Emperadores lleoneses[editar | editar la fonte]

Esti títulu adoptárase de magar el sieglu X polos monarques lleoneses, como espresión duna idea hespánica xunitaria, qu'implicaba la supremacía política de Llión énte los demás reinos peninsulares que taben encadarmándose. Los reis lleoneses aspiraron a restaurar l'estáu hispanogodu, creyéndose herederos direchos del últimu monarca visigodu, Don Rodrigo. Yá nes Asturies del sieglu IX tuvo aceutación la idea emperial, especialmente baxo'l reináu d'Alfonsu III, llamáu magnus imperator o imperator noster.

Ordoñu II (imperator legionense), Ramiru II (magnus basileus), Ramiru III, Alfonsu V, Bermudu III y Sanchu III el Mayor de Navarra, (esti últimu tres heriedar Castiella y Llión), adoptaron el títulu d'emperador.

Fernandu I foi nomáu rex imperator, y Alfonsu VI de Llión llegó a titulase Imperator totius Hispaniae. Escontra 1135, Alfonsu VII foi coronáu solemnemente emperador en Llión. Ente los sos vasallos cuntábense los reis d'Aragón, Navarra y Portugal, el conde de Barcelona y dellos monarques musulmanes, que a la muerte del Emperador, refugaron la teórica supremacía política del títulu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. JUAN JOSÉ SÁNCHEZ BADIOLA Tierras de León, nᵘ114, 2002, páxs. 73-94

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Estáu predecesor:
Reinu d'Asturies
718925

Reinu de Llión
9101230
Estáu socesor:
Corona de Castiella y de Llión
12301479