Trigonella caerulea

De Wikipedia
Trigonella caerulea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Trifolieae
Xéneru: Trigonella
Especie: T. caerulea
(L.) Ser.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Trigonella caerulea, xeorxanu: უცხო სუნელი - utskho suneli[2]) ye una yerba añal de la familia Fabaceae.

Vista de la planta
Fueyes
Trigonella caerulea

Descripción[editar | editar la fonte]

Algama un tamañu de 30-60 cm d'altor. Les sos fueyes son obovaes o llanceolaes, de 2-5 cm de llargu, 1-2 cm d'anchu y dentaes na parte cimera. Los sos tarmos florales son globulares, en compactos recímanos, más llargos que les fueyes. Los sépalos los son dos veces más curtios que la corola, los sos dientes son iguales al tubu. La corola ye 5.5 a 6.5 mm de llargu y azul. Les llegumes son erectas o llixeramente curvaes, estruyíes, de 4-5 mm de llongura col picu de 2 mm. Les granes son pequeñes y allargaes. Floria n'abril-mayu, les granes maurecen en mayu-xunu. Ye autu-polinizada.[3]

Usos[editar | editar la fonte]

Alholva azul ye llargamente utilizada na gastronomía de Xeorxa, onde se-y conoz como utskho suneli.[2] Ye unu de los ingredientes del amiestu de especies de Xeorxa: khmeli suneli.[4] Utilícense tantu les granes, como les vaines y les fueyes. El golor y el sabor son similares a la alholva ordinaria, pero más nidiu.[5] En Suiza utilizar pa dar sabor al quesu tradicional schabziger.[6]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Trigonella caerulea describióse por (L.) Ser. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 181. 1825.[7]

Etimoloxía

Trigonella: nome xenéricu que deriva les pallabres griegues tri = "trés" y gonia = "ángulu d'esquina" y pretende faese referencia a la estructura de la flor.

caerulea: epítetu llatín que significa "de color azul".[8]

Sinonimia
  • Melilotus coerulea (L.) Desr.
  • Melilotus coeruleus (L.) Desr.
  • Trifolium caeruleum L.
  • Trifolium melilotus var. caeruleum L.
  • Trigonella coerulea (Desr.) Ser.
  • Trigonella melilotus-coerulea (L.) Asch. & Graebn.
  • Trigonella melilotus-coeruleus (L.) Asch. & Graebn.[9][10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Trigonella caerulea information from NPGS/GRIN». www.ars-grin.gov. Consultáu'l 29-07-2013.
  2. 2,0 2,1 «Diversity and Genetic Erosion of Ancient Crops and Wild Relatives of Agricultural Cultivars for Food: Implications for Nature Conservation in Georgia (Caucasus), Perspectives on Nature Conservation - Patterns, Pressures and Prospects». InTech (2012). Consultáu'l 29 de xunetu de 2013.
  3. AgroAtlas, accessed 29 July 2013.
  4. The Georgian feast: the vibrant culture and savory food of the Republic of Georgia by Darra Goldstein, University of California Press (1999) - ISBN 0-520-21929-5, p. 44.
  5. Blue fenugreek, Gernot Katzer's spice dictionary
  6. Kräuter und Gewürze aus heimischem Anbau (n'alemán)
  7. «Trigonella caerulea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de mayu de 2015.
  8. N'Epítetos Botánicos
  9. «Trigonella caerulea». The Plant List. Consultáu'l 5 de mayu de 2015.
  10. «Trigonella caerulea». International Legume Database & Information Service. Consultáu'l 5 de mayu de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Boivin, B. 1967. Flora of the Prairie Provinces. Phytologia 15(6): 329–446. View in Biodiversity Heritage Library
  2. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  3. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Fabaceae). 10: 1–642. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]