Saltar al conteníu

Taxiquistanín

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
забони тоҷикӣ, форсии тоҷикӣ, тоҷикӣ, забони форсии тоҷикӣ, toçikī, zaboni toçikī, تاجیکی y زبان تاجیکی
Faláu en
Faláu en Taxiquistán, Afganistán, Uzbequistán, Kazakstán y Kirguistán
Númberu de falantes
Falantes Tipu Añu
14 000 0002018
Datos
Familia Persian language in Tajikistan (en) Traducir
Sistema d'escritura alfabetu cirílicu, Persian alphabet (en) Traducir, alfabetu llatín, Tajik Cyrillic alphabet (en) Traducir y alfabetu hebréu
Códigos
ISO 639-1 tg
ISO 639-2 tgk
ISO 639-3 tgk
Mapa de distribución
Cambiar los datos en Wikidata

El taxiquistanín[1] o taxicu[2] (autoglotónimu [tɔːdʒɪˈkiː]) ye una llingua iranina de la mesma rama que'l persa cola que tienen un grau altu de comprensión mutua. La llingua taxica fálenla más de cuatro millones de persones y ye l'idioma oficial de Taxiquistán, magar que tamién se fala n'otros países.

Enantes de 1928, usábase una versión d'escritura árabe/persa pero dempués adoptóse l'alfabetu llatín, ente 1928 y 1940, pa pasar darréu a una versión del alfabetu cirílicu. En 1994, el gobiernu taxiquistanín tentó de volver introducir l'alfabetu llatín como sistema d'escritura.

Fonoloxía

[editar | editar la fonte]

La tabla embaxo amuesa les vocales en taxiquistanín lliterariu estándar. Los dialeutos tienen más vocales.

Vocales taxiques
Fronteru Central Posterior
Zarrada i o
Media y ȯ[3] o¹
Abierta æ
  1. La vocal abierta posterior describióse como [o] (en realidá ye media-anterior),[4][5] [ɒ],[6] [ɔ],[7] y [ɔː][8]

Gramática

[editar | editar la fonte]

L'orde de les pallabres nel persa taxiquistanín ye suxetu-oxetu-verbu. La gramática del persa taxiquistanín ye cuasi idéntica a la gramática del persa clásicu (y a la gramática d'otres variedaes modernes como'l persa d'Irán), magar qu'hai diferencies importantes.[9]

Sustantivos

[editar | editar la fonte]

Los sustantivos nun tienen marcador pal xéneru gramatical, magar que sí pal númberu. El xéneru estremase davezu de manera léxica, como n'inglés. Por casu: мурғ (murj) 'pita' y хурус (hurus) 'gallu'. Tamién s'usen los modificadores 'нар' (nar) pal masculín y 'мода' (moda) pal femenín, tanto enantes como dempués del sustantivu: хари нар (xari nar) 'pollín' y хари мода (xari moda) 'burra'.

Vocabulariu

[editar | editar la fonte]
Taxiquistanínмоҳ
(mōh)
нав
(naw)
модар
(mōdar)
хоҳар
(xohar)
шаб
(šab)
бинӣ
(binī)
се
(se)
сиёҳ
(siyoh)
сурх
(surx)
зард
(zard)
сабз
(sabz)
гург
(gurg)
Otres Llingües iraníes
Persaماه
māh
نو
now
مادر
mādar
خواهر
xāhar
شب
šab
بينى
bīnī
سه
se
سياه
siyāh
سرخ/قرمز
qermez/sorx
زرد
zard
سبز
sabz
گرگ
gorg
Pastúnmyāshtnəwaimōrkhōrshpapōzadretōrsurzyarrshin, zarghunlewə
Otres Llingües indoeuropees
Españolmesnuevomadrehermananochenariztresnegrorojoamarilloverdelobo
Armeniuամիս
amis
նոր
nor
մայր
mayr
քույր
küyr
գիշեր
gisher
քիթ
kit
երեք
erek
սեվ
sev
կարմիր
karmir
դեղին
deqin
կանաչ
kanač
գայլ
gayl
Llatínmēnsisnovusmātersōrornoxnasustrēsāter, nigerruberflāvus, gilvusviridislupus
Grieguμήνας
minas
νέος
neos
μητέρα
mitera
αδελφή
adhelfi
νύχτα
nihta
μύτη
miti
τρία
tria
μαύρος
mavros
κόκκινος
kokkinos
κίτρινος
kitrinos
πράσινος
prasinos
λύκος
likos
Rusuмесяц
mesäc
новый
nový
мать
mat'
сестра
sestra
ночь
noč'
нос
nos
три
tri
чёрный
čörný
красный,
рыжий
krasný, ryžij
жёлтый
žöltý
зелёный
zelöný
волк
volk
Lituanumėnuonaujasmotinasesuonaktisnosistrysjuodasraudonasgeltonasžaliasvilkas
Hindiमहीना
mahīnā
नया
nayā
माँ
māṃ
बहन
bahan
रात
rāt
नाक
nāk
तीन
tīn
काला
kālā
लाल
lāl
पीला
pīlā
हरा
harā
भेड़िया
bheṛiyā

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  2. Ramón d'Andrés (2021). Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu (n'asturianu). Uviéu: Ediciones Trabe.
  3. Baizoyev, Azim and John Hayward (2003) A Beginners' Guide to Tajiki. Routledge, London and New York, p. 3
  4. Lazard, G. 1956
  5. Perry, J. R. (2005)
  6. Sistemes del Mundu
  7. Ido, S. (2005)
  8. Korotkow, M. (2009 )
  9. Perry, J. R. 2005

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]