Taxiquistanín
| забони тоҷикӣ, форсии тоҷикӣ, тоҷикӣ, забони форсии тоҷикӣ, toçikī, zaboni toçikī, تاجیکی y زبان تاجیکی | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||||||||
| Faláu en | |||||||||||
| Faláu en | Taxiquistán, Afganistán, Uzbequistán, Kazakstán y Kirguistán | ||||||||||
| Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
| Datos | |||||||||||
| Familia |
Persian language in Tajikistan (en) | ||||||||||
| Sistema d'escritura |
alfabetu cirílicu, Persian alphabet (en) | ||||||||||
| Códigos | |||||||||||
| ISO 639-1 | tg | ||||||||||
| ISO 639-2 | tgk | ||||||||||
| ISO 639-3 | tgk | ||||||||||
|
| |||||||||||
El taxiquistanín[1] o taxicu[2] (autoglotónimu [tɔːdʒɪˈkiː]) ye una llingua iranina de la mesma rama que'l persa cola que tienen un grau altu de comprensión mutua. La llingua taxica fálenla más de cuatro millones de persones y ye l'idioma oficial de Taxiquistán, magar que tamién se fala n'otros países.
Enantes de 1928, usábase una versión d'escritura árabe/persa pero dempués adoptóse l'alfabetu llatín, ente 1928 y 1940, pa pasar darréu a una versión del alfabetu cirílicu. En 1994, el gobiernu taxiquistanín tentó de volver introducir l'alfabetu llatín como sistema d'escritura.
Fonoloxía
[editar | editar la fonte]Vocales
[editar | editar la fonte]La tabla embaxo amuesa les vocales en taxiquistanín lliterariu estándar. Los dialeutos tienen más vocales.
| Vocales taxiques | |||
|---|---|---|---|
| Fronteru | Central | Posterior | |
| Zarrada | i | o | |
| Media | y | ȯ[3] | o¹ |
| Abierta | æ | ||
Gramática
[editar | editar la fonte]L'orde de les pallabres nel persa taxiquistanín ye suxetu-oxetu-verbu. La gramática del persa taxiquistanín ye cuasi idéntica a la gramática del persa clásicu (y a la gramática d'otres variedaes modernes como'l persa d'Irán), magar qu'hai diferencies importantes.[9]
Sustantivos
[editar | editar la fonte]Los sustantivos nun tienen marcador pal xéneru gramatical, magar que sí pal númberu. El xéneru estremase davezu de manera léxica, como n'inglés. Por casu: мурғ (murj) 'pita' y хурус (hurus) 'gallu'. Tamién s'usen los modificadores 'нар' (nar) pal masculín y 'мода' (moda) pal femenín, tanto enantes como dempués del sustantivu: хари нар (xari nar) 'pollín' y хари мода (xari moda) 'burra'.
Vocabulariu
[editar | editar la fonte]| Taxiquistanín | моҳ (mōh) | нав (naw) | модар (mōdar) | хоҳар (xohar) | шаб (šab) | бинӣ (binī) | се (se) | сиёҳ (siyoh) | сурх (surx) | зард (zard) | сабз (sabz) | гург (gurg) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Otres Llingües iraníes | ||||||||||||
| Persa | ماه māh | نو now | مادر mādar | خواهر xāhar | شب šab | بينى bīnī | سه se | سياه siyāh | سرخ/قرمز qermez/sorx | زرد zard | سبز sabz | گرگ gorg |
| Pastún | myāsht | nəwai | mōr | khōr | shpa | pōza | dre | tōr | sur | zyarr | shin, zarghun | lewə |
| Otres Llingües indoeuropees | ||||||||||||
| Español | mes | nuevo | madre | hermana | noche | nariz | tres | negro | rojo | amarillo | verde | lobo |
| Armeniu | ամիս amis | նոր nor | մայր mayr | քույր küyr | գիշեր gisher | քիթ kit | երեք erek | սեվ sev | կարմիր karmir | դեղին deqin | կանաչ kanač | գայլ gayl |
| Llatín | mēnsis | novus | māter | sōror | nox | nasus | trēs | āter, niger | ruber | flāvus, gilvus | viridis | lupus |
| Griegu | μήνας minas | νέος neos | μητέρα mitera | αδελφή adhelfi | νύχτα nihta | μύτη miti | τρία tria | μαύρος mavros | κόκκινος kokkinos | κίτρινος kitrinos | πράσινος prasinos | λύκος likos |
| Rusu | месяц mesäc | новый nový | мать mat' | сестра sestra | ночь noč' | нос nos | три tri | чёрный čörný | красный, рыжий krasný, ryžij | жёлтый žöltý | зелёный zelöný | волк volk |
| Lituanu | mėnuo | naujas | motina | sesuo | naktis | nosis | trys | juodas | raudonas | geltonas | žalias | vilkas |
| Hindi | महीना mahīnā | नया nayā | माँ māṃ | बहन bahan | रात rāt | नाक nāk | तीन tīn | काला kālā | लाल lāl | पीला pīlā | हरा harā | भेड़िया bheṛiyā |
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
- ↑ Ramón d'Andrés (2021). Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu (n'asturianu). Uviéu: Ediciones Trabe.
- ↑ Baizoyev, Azim and John Hayward (2003) A Beginners' Guide to Tajiki. Routledge, London and New York, p. 3
- ↑ Lazard, G. 1956
- ↑ Perry, J. R. (2005)
- ↑ Sistemes del Mundu
- ↑ Ido, S. (2005)
- ↑ Korotkow, M. (2009 )
- ↑ Perry, J. R. 2005
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Consulta la edición de Wikipedia en taxiquistanín.