Syrma

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteSyrma
estrella[1], Estrella variable[1], rotating variable star (en) Traducir[1], fonte d'infrarroxos[1], fuente astrofísica de rayos X (es) Traducir[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], estrella doble (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 214,00362293708 °[2]
Declinación (δ) −6,00054537444 °[2]
Distancia a la Tierra 22,0258 pc
Magnitú aparente (V) 4,08 (banda V)
Magnitú absoluta 2,4
Constelación Virgu
Velocidá de rotación 17,1 km/s[5]
Velocidá radial 12,079 km/s[6]
Parallax 45,4888 mas[7]
Radiu 2,5 Radius solars
Gravedá superficial 3020 cm/s²[8]
Tipu espectral F7III[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 14h 16m 0.87s, -6° 0 1.963

Syrma (ι Virginis / ι Vir / 99 Virginis)[10] ye una estrella na constelación de Virgu de magnitú aparente +4,10. El so nome provién del griegu Surma, utilizáu pol astrónomu Claudio Ptolomeo pa designar a esta estrella asitiada na cola de la toga de la virxe.[11] Xunto a κ Virginis y φ Virginis, Syrma apaez mentada na primer traducción árabe del Syntaxis col nome de h-imar, «falda». Los trés estrelles formaben la decimotercer casona llunar árabe denomada Al Ghafr, «la cubierta».[11]

Syrma ye una subxigante mariella de tipu espectral F7IV con una temperatura efectivo de 6115 ~ K.[12][13] Con una lluminosidá 9 vegaes mayor que la del Sol,[14] la midida del so diámetru angular —1,13 milisegundos d'arcu[15] da como resultáu un diámetru 3,4 vegaes más grande que'l solar, confirmando la so estatus de subxigante. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 15 km/s, completando una vuelta en menos de 7,71 díes.[16] Tien actividá magnética y tien una caliente corona esterior —non bien distinta de la que tien el Sol— que la so temperatura envalórase ente 2 y 8 millones K.[17]

Syrma tien una metalicidá inferior a la del Sol, con una bayura relativa de fierro equivalente al 78% de la solar.[12][13] Tien una masa de 1,5 mases solares y la so edá envalórase nunos 2500 millones d'años.[14] Paez ser llixeramente variable con una fluctuación nel so rellumu de 0,05 magnitúes y que'l so periodu, magar ye desconocíu, pue ser del orde d'un día, na llinia de les variables Gamma Doradus.[17] Alcuéntrase a 69,8 años lluz del Sistema Solar.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21. 
  6. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  7. Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  8. Joss Bland-Hawthorn (2020). «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». The Astronomical Journal (2). doi:10.3847/1538-3881/AB9AB8. 
  9. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001. doi:10.1086/319956. 
  10. Mu Virgnis (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 Syrma (The Fixed Stars)
  12. 12,0 12,1 Mármol-Queraltó, Y.; Cardiel, N.; Cenarro, A. J.; Vazdekis, A.; Gorgas, J.; Pedraz, S.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P. (2008). «A new stellar library in the region of the CO index at 2.3 μm. New index definition and empirical fitting functions». Astronomy and Astrophysics 489 (2). páxs. 885-909. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...489..885M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. 13,0 13,1 Cenarro, A. J.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P.; Selam, S. O.; Toloba, E.; Cardiel, N.; Falcón-Barroso, J.; Gorgas, J.; Jiménez-Vicente, J.; Vazdekis, A. (2007). «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 374 (2). páxs. 664-690. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007MNRAS.374..664C&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. 14,0 14,1 Takeda, Yoichi (2007). «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan 59 (2). páxs. 335-356 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007PASJ...59..335T&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  15. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. (2005). «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics 431 (4). páxs. 773-777 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...431..773R&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  16. Reiners, A. (2006). «Rotation- and temperature-dependence of stellar llatitudinal differential rotation». Astronomy and Astrophysics 446 (1). páxs. 267-277. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...446..267R&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  17. 17,0 17,1 Syrma (Stars, Jim Kaler)

Coordenaes: Sky map 14h 16m 0.87s, -6° 0 1.963