Sumba

Coordenaes: 9°40′S 120°00′E / 9.67°S 120°E / -9.67; 120
De Wikipedia
Sumba
Situación
PaísBandera de Indonesia Indonesia
Provincia Nusatenggara Oriental (es) Traducir
Tipu islla
Parte de Islles menores de la Sonda
Asitiáu en Océanu Índicu
Coordenaes 9°40′S 120°00′E / 9.67°S 120°E / -9.67; 120
Sumba alcuéntrase n'Indonesia
Sumba
Sumba
Sumba (Indonesia)
Datos
Altitú media 604 m
Superficie 10 711 km²
Población 611 422
Cambiar los datos en Wikidata

La islla de Sumba (indonesiu: Pulau Sumba) ye una islla perteneciente a la provincia de Nusa Tenggara Oriental. Con una estensión de 11.153 km², tien una población de 611.422 habitantes.

La principal llocalidá de la islla ye Waingapu, con una población d'unos 10.700 habitantes, cercana al aeropuertu. Los isleños son d'orixe malayu y melanesiu; anque munchos practiquen la tradicional relixón Malapu o Malafu, otros son cristianos (calvinistes y católicos) y dellos musulmanes suníes.

Como'l restu d'islles que formen les Islles de la Sonda, Sumba pertenez al área de la Llinia de Wallace (Wallacea), de gran interés científicu pola so rica biodiversidá, al ser islles allugaes ente'l Sureste asiáticu y Oceanía.

Conocida antaño como la Islla de la Madera, Sumba ye mundialmente conocida polos sos lpequenos caballos y el so escelente pañu de doble Ikat. [1]

L'oeste de la islla (capital Waikabubak) cuenta con tumbes en grandes piedres (megalitos) y les sos cabañes con techos de paya.

En Inda na actualidá siguen construyéndose tumbes megalítiques para delles persones riques. El futuru difuntu (construyela en vida) entama'l treslláu de la piedra dende la cantera hasta la so aldega (kampung). Un día a la selmana axunten docenes de persones de tolos kampung cercanos, y van abasnando la piedra sobro rodiellos. El pagu d'esta mano d'obra faise n'especies (el xefe mata dellos animales y prepara una gran comida colectiva). Los funerales inclúin equí'l sacrificiu de numberosos gochos, búfalos, perros y caballos.

Otres ceremonies son el Pajura o Pasola, combate tradicional de caballeros engarraos con llances que busquen facer sangrar al adversariu, según los festivales del Añu Nuevu llunar n'ochobre y payares, con carreres y dances rituales.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]