Scrophulariaceae

De Wikipedia
Scrophulariaceae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Scrophulariaceae
Juss. 1789
Tribus y Xéneros
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Les escrofulariácees (Scrophulariaceae), a la que pertenez la escrofularia y la boca de dragón, son una familia de plantes, qu'abarquen ente 220 y 300 xéneros y 4.000 a 4.500 especies, dependiendo de la interpretación taxonómica. Tienen una distribución cosmopolita, anque son más abondoses nes zones templaes y los montes tropicales. El so interés económicu ye por cuenta de que son plantes bien vistoses, cultivaes como ornamentales y tamién como plantes melecinales.

Descripción[editar | editar la fonte]

Principalmente son plantes herbales, dacuando maderices y namái dalgunes trepadores. De fueyes simples, enteres o dentaes y ensin estípules. Les flores suelen ser de disposición variada, hermafrodites ya irregulares. Estambres dende 5 hasta 2. Frutu en cápsula, tanto dehiscente como indehiscente (nun s'abrir). Granes bien variaes.

Usos[editar | editar la fonte]

La familia inclúi munches plantes melecinales, ente elles:

Hai tamién semiparásitas y parásites completes, ente elles:

Munchos xardineros tán familiarizaos con Antirrhinum, boca de dragón, que inclúin la perenne ornamental, Antirrhinum majus.

Los llabios apertaos de dambes especies Antirrhinum y Linaria puede faése-yos abrir los sos fauces primiendo'l resorte con un simple tirón de les flores. Esto exerz una gran fascinación ente los pequeños de la casa, especialmente cuando va acompañáu del efeutu sonoru apropiáu "uitch uitch " pa los pequeños conejitos, y allaríos paecíos a dragón colos de boca de dragón.

Melampyrum nemorosum

Ente los xéneros presentes n'España pueden citase:

Nota: les veróniques (xéneru Veronica), dedaleras (xéneru Dgitalis), linarias (xéneru Linaria) y otros xéneros, tradicionalmente taben clasificaos dientro de la familia Scrophulariaceae, sicasí cola clasificación filoxenética APG tán incluyíes na familia Plantaginaceae.[1][2][3]

Les eufrasias y les boques de dragón son de les plantes semi-parásites ente que les clandestines son parásites completes.

La clasificación filoxenética APG asitia esta familia nel orde de les Lamiales asina mesmu dientro del grupu de les Euasterideas.

Orobanche asítiase dacuando na so propia familia, Orobanchaceae.

Xéneros[editar | editar la fonte]

Agalinis Raf. -- falsa dedalera.
Alectra Thunb.
Amphianthus Torr.
Anarrhinum Desf.
Angelonia Humb. & Bonpl. -- angelon
Antirrhinum L. -- boca de dragón.
Aureolaria Raf. -- falsa dedalera.
Bacopa Aubl. -- hisopu d'agua.
Bartsia L.
Bellardia All. --grana de llinu.
Besseya Rydb. -- uña de gatu
Brachystigma Pennell -- dedalera del desiertu.
Buchnera L.
Calceolaria L.
Capraria L.
Castilleja Mutis.
Chaenorhinum Reichenb. -- boca de dragón nana.
Chaenorrhinum Reichenb.
Chelone L. -- cabeza de tortúa.
Chionophila Benth. -- amante de la nieve.
Collinsia Nutt. -- maría hojo azules.
Cordylanthus Nutt.
Cymbalaria Hill.
Dasistoma Raf.
Digitalis L.

Diplacus Nutt. -- arbusto flor del monu.
Dopatrium Buch.-Ham.
Epixiphium Munz
Euphrasia L. -- rellumu de güeyu
Galvezia Dombey
Gambelia Nutt. -- rellumu verde
Gerardia
Glossostigma Wight & Arn.
Gratiola L. -- hisopu de los barganales.
Hebe Comm.
Hemianthus Nutt.
Holmgrenanthe Elisens -- dama de la roca.
Howelliella Rothm.
Ilysanthes
Keckiella paya
Kickxia Dumort. -- kickxia
Lagotis Gaertn.

Latharea L.

Lathraea squamaria.

Lendneria Minod
Leucophyllum Bonpl.
Leucospora Nutt.
Limnophila R. Br.
Limosella L.
Linaria P. Mill.
Lindernia All.
Lophospermum D. Don
Mabrya Elisens
Macranthera Nutt.
Maurandella Rothm.
Maurandya Ortega
Mazus Lour.
Mecardonia Ruiz & Pavón
Melampyrum L.
Micranthemum Michx.
Mimetanthe Greene
Mimulus L. -- flor del monu
Misopates Raf.
Mohavea Gray
Nemesia Vent.
Neogaerrhinum Rothm.
Nothochelone Straw
Nuttallanthus D.A. Sutton
Odontites Ludwig
Orobanche L.
Orthocarpus Nutt.
Parentucellia Viviani
Paulownia Sieb. & Zucc.
Pedicularis L.
Penstemon Schmidel.
Pseudorontium Rothm.
Rehmannia Libosch.
Rhinanthus L. -- cascabel mariellu
Russelia Jacq.
Sairocarpus D.A. Sutton.
Schistophragma Benth.
Schwalbea L.
Scoparia L.
Scrophularia L. -- escrofulária
Seymeria Pursh -- sena negru
Stemodia L.
Striga Lour.
Synthyris Benth.
Tetranema Benth.
Tomanthera

Tonella Nutt.

Veronica chamaedrys.

Torenia L.
Triphysaria Fisch. & C.A. Mey.
Verbascum L. -- verbasco

Veronica L. -- veronica Veronicastrum Heister
y alredor de 130-200 más.

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Ellisiophyllaceae.[4]
  • Bontiaceae, Buddlejaceae, Caprariaceae, Hebenstretiaceae, Limosellaceae, Myoporaceae, Oftiaceae, Selaginaceae, Verbascaceae.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. [1], Disintegration of the Scrophulariaceae. Richard G. Olmstead, Claude W. dePamphilis, Andrea D. Wolfe, Nelson D. Young, Wayne J. Elisons and Patrick A. Reeves.
  2. [2], Further disintegration of Scrophulariaceae. Bengt Oxelman, Per Kornhall, Richard G. Olmstead & Birgitta Bremer
  3. [3], Piecing together the "new" Plantaginaceae. D. C. Albach, H. M. Meudt and B. Oxelman

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]