Saltar al conteníu

Polari

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia

mios"

falantes ensin envalorar,
namái como 2ª llingua
Polari
Faláu en Reinu Xuníu
Familia basáu nel inglés, delles Llingües romániques y el romanín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2les

mios

ISO 639-3pld

El polari (tamién parlare, parlary, palare, palarie, palari y parlyaree,[1] del italianu parlare, que significa "falar"), yera una llingua informal utilizada na subcultura gai británica. La base del so vocabulariu ye'l italianu o'l sabir a les que se-y añader pallabres d'otros idiomes y xírigues como'l romanín, el yidis o'l shelta,[2] amás de pallabres del inglés modificaes.

La xíriga foi usada y popularizada nos años 1950 y 1960 polos personaxes amuyeraos Julian y Sandy del popular programa de radio de la BBC Round the Horne, anque los sos oríxenes pueden rastrexase hasta a lo menos el sieglu XIX. Hai diverses opiniones sobre'l so orixe, unos piensen que foi lleváu a Inglaterra por marineros qu'aprendieren la llingua franca del mediterraneu, otros piensen que pudo ser aniciada por inmigrantes italianos.[2]

Descripción y usu

[editar | editar la fonte]

El polari formóse como un amiestu de pallabres de Llingües romániques (italianu o sabir),[3] romanín,[3] xíriga de Londres,[3] Vesre inglés, xíriga rimada, xíriga de marineros y germanía. Darréu amplióse con pallabres procedentes del yidis de la subcultura xudía asitiada nel East End de Londres, de les fuercies armaes d'EE. XX. (presentes en Reinu Uníu mientres la segunda guerra mundial) y de los consumidores de drogues de los años 1960. Yera una forma de llinguaxe en constante desenvolvimientu con un nucleu d'unos venti pallabres principales (incluyendo bona, ajax, eek, cod, naff, lattie, nanti, omi, palone, riah, zhoosh (tjuz), TBH, trade y vada) con unos 500 términos menos conocíos más.[4]

El polari escarecía d'estructures gramaticales propies y les frases formar pola mera sustitución de pallabres nes estructures ingleses. Exemplu:

  • Polari: How bona to vada your eek!
  • Inglés: How nice to see your face! o Nice to see you!
  • Español: la traducción lliteral ye ¡Qué prestosu ye ver la to cara!, significando ¡Allégrame vierte!, ¡Qué gustu vierte!

El polari usar na marina mercante, el mercáu de pexe de Londres, polos feriantes, la xente del circu (d'equí los préstamos del romanín), el teatru y de la subcultura gai.

El polari yera usáu polos homosexuales p'azorronar les sos actividaes, entós illegales, ante posible estraños contrarios (incluyíos los policías tapaos), amás de porque munchos d'ellos trabayaben nel teatru y la industria del entretenimientu (como los circos y les feries) onde s'usaba y ye otru posible orixe de la xíriga. El parlyaree, una xíriga similar, falar nes feries siquier dende'l sieglu XVII ente los feriantes y sigue siendo usada nos espectáculos ambulantes d'Inglaterra y Escocia.[5]

Anque principalmente usóse polos homosexuales como llinguaxe crípticu pa despintase y nun ser entendíos polos demás, tamién foi usáu por dellos individuos, particularmente los qu'exhibíen más pluma, como mediu d'afirmar la so identidá.

Bona Togs nome de tienda en Polari.

Sacante nel ambiente de les feries y los circos, onde'l parlyaree permaneció estremáu de la subcultura gai, el polari empezó a cayer en desusu a la fin de los años 1960. La popularidá de los personaxes Julian y Sandy del programa radiofónicu Round the Horne fixo que'l significáu de los sos términos dexara de ser un secretu, perdiendo la so principal función. Amás los activistes gais de los años 1970 considerar daqué degradante, segregador y políticamente incorreutu (por ser usáu frecuentemente pa cotillear, criticar a la xente o tratar asuntos sexuales).

Préstamos al inglés standar

[editar | editar la fonte]

Delles pallabres del polari popularizáronse y pasaron a ser usaes na xíriga inglesa xeneral como:

  • Naff
  • Zhoosh
  • Cottaging
  • Balonie
  • Bevvy

Vocabulariu principal

[editar | editar la fonte]
Polari Español Observaciones
AC/DCuna pareya
Ajaxcercade adjacent, xacer xunto a
Alamoescitáu por ti/él
Aunt nelloyer, escuchar
Aunt nellsoreyes
Aunt nelly fakespendientes, aretes
Baloniebasura
Barneyengarradiella
Basketpaquete, bultu de los xenitales
masculinos na ropa
Battszapatos
Bevvybebida
Bibibisexual
Bitchhome amuyeráu/gai pasivu
Bijoupequeñuen francés significa xoya o guapu
Blagamestar
Bluehomosexualusada como códigu secretu
Bodcuerpudel inglés body, tamién Lacoddy
Boldardigosu, atrevíu
Bonabonubona nochy - bones nueches
Bonaroofantásticu, escelente
Bungerychigre
Butchmasculín/lesbiana de
apariencia masculina
Buvarebebidadel italianu bere o bevere beber
o del sabir bevire
Cacklefalar/cotillear
Campamuyeráu
Capello/capellasombrerudel italianu cappello
Carseyretretetamién escritu khazi
Carts/cartsopenedel italianu cazzo
Cats/kaffiespantalones
Charperbuscar/investigar
Charpering omipolicía
Chaverpracticar sexu/contauto sexualdel italianu chiavare (follar)
Chickenmozun'inglés significa pollu
Clobberropa
Codordinariu, hortera, malu, de mal gustu
Cottagebañu públicona dómina los urinarios
solíen tener forma de casa
Cottagingamestar o tener sexu
nos servicios públicos
Coveamigu
Crimperpeluqueru
Dallyatentu, dulceposiblemente una pronunciación alternativa
de dolly
Dilly boyprostitutu masculín
Dinarlydinerual traviés de la forma derivada "dinari"
Dishculu, nalgues
Dog and boneteléfonutamién palare pipe
Dollyguapu, bonitu, prestosu
Donamuyerdel italino donna o del sabir dona
Dorcasal que lu importathe Dorcas society yera una asociación
femenina de caridá
Dragropa femenino
Dosscama
Ecafcaraface al aviesu
Eekcaraabreviación de ecaf
Endspulgotamién riah
Esongñariznose al aviesu
Fantabulosafabulosu/maraviyosu
Feele/freely/fillyneñu/nuevu
Fruitmarica
Funtllibra
Geltdineruproveniente del yidis
Glossiesrevistes
Handbagdineru
Hooferbaillarín
Homy polone/HPhome gai amuyeráu
Jarrycomidatamién mangarie
Jubespechos
Khaziretretetamién escritu carsey
Lacoddycuerpu
Lallies/lylespiernes
Latty/lattiehabitación, casa o pisu
Lillsmanestamién martinis
Lillypolicíade Lilly law
Lucoddycuerpu
Luppersdeos
Langariecomidadel italianu mangiare o del sabir mangiaria
Martinismanes
Measuresdineru
Meesesosu, feudel yidis meeiskeit - repulsivo, despreciable,
abominable
Meshigenerllocudel yidis y hebréu מְשֻׁגָּע - llocu
Metzasdineru
Minceandar afeutáu
Naffhorrible, aburríu, hetero
Nantinon/naide
Nishtanon/nadadel yidis y hebréu נישטא - nun hai
Oglesgüeyos
Oglefakesgafes
Omihome
Omi-palonehome amuyeráu/homosexual
Onkñariztamién conk
Orbsgüeyos
Palare pipeteléfonu
Palliassllombu
Parkdar
Platepie/faer una felación
Palonemuyer
Palone-omilesbiana
Potsdientes
Remouldcambéu de sexu
Riah/rihapulgohair al aviesu
Riah zhoosherpeluqueru
Scarperescapardel italianu scappare o
de la xíriga rimada Scarpa flow, to go
Schlumphbeber
Schmutterropadel yidis schmatte trapu, harapo
Scotchpiernascotch egg=leg
Screechboca, falar
Sharpypolicía
Sharpy polonemuyer policía
Shushsisar/robar
Shyker/shycklepelucamutación del yidis sheitel
Slapmaquillaxe
Sohomosexualde "Is he 'so'?" (¿él ye asina?)
Stimpspiernes
Stimpcoverscalcetu, media
Stridespantalones
Strillerspianu
Switchpeluca
Thewscoses
Tobercarretera, camín
Toddsolotamién sloanne
Tootsie tradesexu ente dos homosexuales pasivos
Tradesexu, compañeru sexual
potencial compañeru sexual
Trollcaminar en busca de sexu
Vada/varderverdel italino - vedere
vardered, vardering - pasáu, gerundio
Veraxinebratamién lynn
Voguepitu
Vogueressmuyer fumadora
Willetspechos
Yewsgüeyosdel francés yeux
Zhooshpeñáu/estilismu/iguar
Zhooshyvistosu

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Entrada Polari en Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, 5ª edición (versión online, n'inglés).
  2. 1 2 A gai way of speaking.
  3. 1 2 3 "British Spies: Licensed to be Gay Archiváu 2013-07-08 en Wayback Machine." Time. 19 d'agostu de 2008
  4. Baker, Paul (2002) Fantabulosa: A Dictionary of Polari and Gay Slang. London: Continuum ISBN 0-8264-5961-7
  5. Partridge, Eric (1937) Dictionary of Slang and Unconventional English

Bibliografía

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]