Pirazés

De Wikipedia

Pirazés[1][2], n'aragonés, o Piracés, n'español, ye un conceyu perteneciente a la contorna Hoya d'Huesca na provincia homónima (España) asitiada en terrén quebráu ente los ríos Flumen y Guatizalema. La so distancia a Huesca ye de 13 km.

Blue globe icon.svgPirazés
Piracés1.jpg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Aragon.svg Aragón
ProvinciaFlag of Huesca (province).svg provincia d'Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Piracés (es) Traducir Sergio Villacampa Ferrando
Nome oficial Piracés (es)
Códigu postal
Xeografía
Coordenaes 42°00′18″N 0°18′58″O / 42.005°N 0.31611111111111°O / 42.005; -0.31611111111111Coordenaes: 42°00′18″N 0°18′58″O / 42.005°N 0.31611111111111°O / 42.005; -0.31611111111111
Pirazés alcuéntrase n'España
Pirazés
Pirazés
Pirazés (España)
Superficie 25.152568 km²
Altitú 453 m
Llenda con Sesa, Tramaced, Grañén, Albero Baixo, Albero Alto (es) Traducir y Novales (es) Traducir
Demografía
Población 95 hab. (2022)
- 54 homes (2019)

- 48 muyeres (2019)
Porcentaxe 0%
0.01%
0.04% d'España
Aragón
provincia d'Uesca
Densidá 3,78 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
piraces.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía[editar | editar la fonte]

Llocalidá estremeros[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

  • En marzu del añu 1099 el rei Pedru I d'Aragón confirmó al monesteriu de Montearagón la ilesia de “Petraselze” (Ubieto Arteta, Coleición diplomática de Pedru I, nᵘ 62, p. 268)

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Piracés[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Félix Fontán Cortés[3] UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007 Pascual Catalán Satué PSOE
2007-2011
2011-2015 Sergio Villacampa Ferrando[4] PP
2015-2019 Jesús Sánchez Caudevilla[5] PSOE

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[6]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 4 2 2 3
PP 1 3 3 1
PAR - - - 1
CHA -
Total 5 5 5 5

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2005
254 276 264 261 211 208 154 116 114 107 100 106

Monumentos[editar | editar la fonte]

Piedra de Mediudía.

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial dedicada a San Pedro (góticu tardíu)
  • Ermita de la Corona

Monumentos civiles[editar | editar la fonte]

  • El castiellu ye una construcción musulmana

Cultura[editar | editar la fonte]

  • Cruz de términu datada en 1872
  • Fonte d'orixe musulmán conocida como El Pozu Diversos xacimientos del Eneolíticu

Fiestes[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • http://www.ine.es/
  • UBIETO ARTETA, Antonio, "Hestoria d'Aragón". Los pueblos y los despoblados III (Ed. Anubar. Zaragoza, 1986)

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]