Picoides tridactylus

De Wikipedia
Picoides tridactylus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Piciformes
Familia: Picidae
Xéneru: Picoides
Especie: P. tridactylus
(Linnaeus, 1758)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Picoides tridactylus

Picoides tridactylus[2][3] ye una especie d'ave piciforme de la familia Picidae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Los adultos miden de 21,5 a 24 cm de llargor. Ye de color negru na cabeza, les ales y la cola, y blancu dende'l gargüelu hasta'l banduyu. Los lladrales y la parte posterior son de color blancu con franxes negres, y la cola de color negru coles plumes esternes blanques barradas con negru. Los machos adultos tienen un capiellu mariellu.

En Eurasia ye l'únicu picatueru con un capiellu de color mariellu, l'únicu con tres deos nes pates, y unu de los dos únicos carpinteros de blancu y negru qu'escarecen de colloráu nel plumaxe.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

L'hábitat de reproducción estiéndese al traviés de los montes de coníferes del norte d'Eurasia dende Noruega a Corea. Tamién hai poblaciones nos Alpes y los Cárpatos.

Ye de normal residente permanente, pero les aves del norte suelen migrar escontra'l sur y les aves n'altes elevaciones pueden pasar a niveles más baxos nel iviernu.

Alimentación[editar | editar la fonte]

Alimentar n'árboles de coníferes, onde busquen bárabos d'escarabayos barrenadores de la madera o d'otros inseutos. Tamién pueden comer la fruta y la cazumbre del árbol. Estes aves muévense de cutiu a zones con un gran númberu d'árboles infestaos d'inseutos, de cutiu dempués d'una quema forestal o hinchente.

Subespecies[editar | editar la fonte]

Reconócense les siguientes subespecies:[4]

  • P. t. albidior Stejneger, 1885
  • P. t. alpinus C. L. Brehm, 1831
  • P. t. crissoleucus (Reichenbach, 1854)
  • P. t. funebris J. Verreaux, 1870
  • P. t. inouyei Yamashina, 1943
  • P. t. kurodai Yamashina, 1930
  • P. t. tianschanicus Buturlin, 1907
  • P. t. tridactylus (Linnaeus, 1758)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «Picoides tridactylus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 26 de payares de 2013.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Séptima parte: Piciformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 49 (1):  páxs. 121-125. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_49_1_septimo.pdf. 
  3. «Pico Tridáctilu Euroasiático (Picoides tridactylus) (Linnaeus, 1758)». avibase. Consultáu'l 24 de xineru de 2014.
  4. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Picoides tridactylus (TSN 178251)» (inglés).

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Gorman, Gerard (2004): Woodpeckers of Europe: A Study of the European Picidae. Bruce Coleman, UK. ISBN 1-872842-05-4.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]