Pelecanoides georgicus

De Wikipedia
Pelecanoides georgicus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Procellariiformes
Familia: Pelecanoididae
Xéneru: Pelecanoides
Especie: P. georgicus
Murphy & Harper, 1916
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Pelecanoides georgicus[2] ye una especie d'ave procelariforme de la familia Pelecanoides que vive nos océanos del hemisferiu sur, atopándose nes islles del Índicu sur, les islles y castros alredor de Nueva Zelanda y el sureste d'Australia.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Foi descritu científicamente pol ornitólogu estadounidese Robert Cushman Murphy y el so compañeru Francis Harper en 1916.[1] El so nome científicu georgicus vien de les islles onde primeramente s'identificó la especie: les islles Georgia del Sur.

Descripción[editar | editar la fonte]

El potoyunco de Georgia ye un pequeñu procelariforme, que mide ente 20–25 cm de llargu y pesa ente 86–186 g.[3] El so plumaxe ye negru nes partes cimeres y ablancazáu nes inferiores y tien un gran picu negru.[4]Les sos ales tienen pequeñes llistes blanques. La so cara y pescuezu pueden ser más pardes que negres. Les sos pates son azulaes.[4] Sacantes se-y repare bien de cerca ye indistinguible del potoyunco común. El potoyunco común tien una trama de primaries de color pardu, ente que'l geórgico tener de color más claru. Los potoyuncos comunes tienen picos más pequeños y estrechos que los geórgicos.[4][5] Otra diferencia ye que los potoyuncos geórgicos tienen una llinia escura na parte posterior de los sos párpagos. Amás hai una llixera diferencia de tamañu.[6]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Añera en colonies nes islles subantártiques. Cría nes islles Georias del Sur nel Atlánticu sur y nes islles del Príncipe Eduardo, Crozet, Kerguelen y les islles Heard y McDonald nel Índicu meridional. En Nueva Zelanda cría na isla Codfish y enantes criaba nes islles Auckland. Tres la dómina de cría esvalixar polos mares circundantes y rexístrense individuos divagantes nes Islles Malvines y Australia.[1]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Güevu de Pelecanoides georgicus.

El potoyunco geórgico aliméntase principalmente de crustáceos del placton, particularmente krill, pero tamién s'alimenta de pequeños pexes y cefalópodos nuevos. Los potoyuncos de Georgia son notables buceadores.[7] Esisten rexistros d'algamar fondures de 48,6 m, anque la mayoría de les vegaes afonden ente los 20,4–24,4 m.[7]

La so estación de cría ye d'ochobre a febreru.[8] Xeneralmente escargaten llurigues fasteres con vexetación, d'alredor de 1,5 m de fondura onde instalen los sos niales, anque dacuando construyir sobre'l suelu llisu.[3][4] Les femes ponen un güevu que guaren mientres 44–52 díes. Los pollos tarden en desenvolvese ente 43–60 díes.[3] Les principales amenaces pa los pollos son los cágalos, gatos, aguarones y les wekas. Escastar de les islles Auckland porque los Lleones marinos de Nueva Zelanda destruyíen les sos niaraes.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 BirdLife International (2009). «Pelecanoides georgicus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2011.2. Consultáu'l 16 de mayu de 2012.
  2. Potoyunco de Georgia (Pelecanoides georgicus) Murphy & Harper, 1916 en Avibase.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 South Georgia Diving Petrel Polar Conservation. Consutado el 16/05/12
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Dewey, Tanya Pelecanoides urinatrix en ADW
  5. Brooke, Michael (2004). Albatrosses And Petreles Across The World. Oxford: Oxford University Press. pp. 428–430. ISBN 0-19-850125-0.
  6. A Comparison Between Common and South Georgia Diving Petreles en Sía Birding. Consultáu'l 16/05/12
  7. 7,0 7,1 Prince, P. A.; M. Jones (1992). "Maximum dive depths attained by South Georgia Diving Petrel Pelecanoides georgicus at Bird Island, South Georgia Antarctic Science 4 (4): 433–434. Consultáu de 16/05/12.
  8. South Georgia Diving-petrel Pelecanoides georgicus en Bird International.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]