Pelargonium graveolens
Pelargonium graveolens | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Eudicots | |
Orde: | Geraniales | |
Familia: | Geraniaceae | |
Xéneru: | Pelargonium | |
Especie: |
P. graveolens L'Hér.[1] | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Pelargonium graveolens ye una rara especie nel xéneru Pelargonium, que ye nativu de Sudáfrica, Zimbabue y Mozambique, ente que les plantes cultivaes so esti nome (escritu P. 'Graveolens') difieren de los especímenes monteses y son d'orixe híbridu[1] (un encruz probable ente Pelargonium graveolens, P. capitatum y / o P. radens, o otres especies estrechamente rellacionaes). De cutiu llamáu xeraniu, yá que cai dientro de la familia de plantes Geraniaceae, y foi categorizáu enantes col mesmu xéneru. El P. común 'Graveolens' o P. 'Rosat' tien gran importancia nel arume de la industria. Cultivar a gran escala y la so xamasca se destila pol so golor. Cultivares de P. 'graveolens' tienen una amplia variedá de golores, incluyendo rosa, cítricu, menta, cocu y nuez moscada, según diverses frutes. Sicasí, les variedaes de mayor importancia comercial son les que tienen arumes de rosa.[2][3]
Usos[editar | editar la fonte]
Pelargonium destilaos y absolutos, comúnmente conocíu como "aceite de xeraniu", viéndense para aromaterapia y aplicaciones na terapia de masaxe. Dacuando tamién s'utilicen pa complementar o adulterar más caros aceites de rosa. L'aceite esencial ye un ingrediente nun tratamientu de hemorroides "natural".[4]
Como saborizante, les flores y les fueyes utilizar en pasteles, mermelaes, auries, xelaos, sorbetes, ensalaes, azucres,[5] y tés. Amás, utilízase como un axente aromatizante en dellos tabacos de pipa, siendo unu de los carauterísticos "arumes Lakeland."
Componentes químicos del aceite de xeraniu[editar | editar la fonte]
Nun analís modernu apaez la presencia de más de 50 compuestos orgánicos nel aceite esencial de P. graveolens dende una fonte d'Australia.[6] Los analises d'aceites de xeraniu na India señalaron un perfil fitoquímico similar, y demostraron que los principales componentes (en términos de composición%) fueron citronelol + nerol y geraniol.[7][8]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Pelargonium graveolens describióse por Charles Louis L'Héritier de Brutelle y espublizóse en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 423. 1789.[9]
- Sinonimia
- Geraniospermum terebintaceum (Spreng.) Kuntze
- Geranium graveolens (L'Hér.) Thunb.
- Geranium terebinthinaceum Cav.
- Pelargonium intermedium Kunth[10]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 USDA ARS NPGS. "Pelargonium graveolens information from NPGS/GRIN". United States Department of Agriculture (USDA), Agricultural Research Service (ARS), National Plant Germplasm System (NPGS). Accessed June 23, 2007.
- ↑ "Pelargonium graveolens". Plants For A Future. Accessed June 23, 2007.
- ↑ USDA NCRS. "PLANTS Profile for Pelargonium graveolens (sweet scented geranium)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 23, 2007.
- ↑ http://www.amoils.com/h-hemorrhoids-ingredients.html, http://www.amoils.com/hemorrhoids.html
- ↑ Encyclopedia of Spices
- ↑ R. A. Shellie and P. J. Marriott (2003). "Comprehensive two-dimensional gas chromatography-mass spectrometry analysis of Pelargonium graveolens essential oil using rapid scanning quadrupole mass spectrometry." Analyst 128 879-883.
- ↑ N. Jain, K. K. Aggarwal, K. V. Syamasundar, S. K. Srivastava and S. Kumar (2001). "Essential oil composition of geranium (Pelargonium sp.) from the plains of Northern India." Flavour and Fragrance J. 16 44–46.
- ↑ R. Gupta, G. R. Mallavarapu, S. Banerjee and S. Kumar (2001). "Characteristics of an isomenthone-rich somaclonal mutant isolated in a geraniol-rich rose-scented geranium accession of Pelargonium graveolens." Flavour and Fragrance J. 16 319–324.
- ↑ «Pelargonium graveolens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de xineru de 2015.
- ↑ «Pelargonium graveolens». The Plant List. Consultáu'l 26 de xineru de 2015.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Morales, J. F. 2010. Geraniaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119(5): 841–843.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikispecies tien un artículu sobre Pelargonium graveolens. |