Pelargonium graveolens

De Wikipedia
Pelargonium graveolens
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
Orde: Geraniales
Familia: Geraniaceae
Xéneru: Pelargonium
Especie: P. graveolens
L'Hér.[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Pelargonium graveolens ye una rara especie nel xéneru Pelargonium, que ye nativu de Sudáfrica, Zimbabue y Mozambique, ente que les plantes cultivaes so esti nome (escritu P. 'Graveolens') difieren de los especímenes monteses y son d'orixe híbridu[1] (un encruz probable ente Pelargonium graveolens, P. capitatum y / o P. radens, o otres especies estrechamente rellacionaes). De cutiu llamáu xeraniu, yá que cai dientro de la familia de plantes Geraniaceae, y foi categorizáu enantes col mesmu xéneru. El P. común 'Graveolens' o P. 'Rosat' tien gran importancia nel arume de la industria. Cultivar a gran escala y la so xamasca se destila pol so golor. Cultivares de P. 'graveolens' tienen una amplia variedá de golores, incluyendo rosa, cítricu, menta, cocu y nuez moscada, según diverses frutes. Sicasí, les variedaes de mayor importancia comercial son les que tienen arumes de rosa.[2][3]

El grupu de cultivada P. 'Graveolens'
Una abeya nun grupu de la cultivada P. 'Graveolens'

Usos[editar | editar la fonte]

Pelargonium destilaos y absolutos, comúnmente conocíu como "aceite de xeraniu", viéndense para aromaterapia y aplicaciones na terapia de masaxe. Dacuando tamién s'utilicen pa complementar o adulterar más caros aceites de rosa. L'aceite esencial ye un ingrediente nun tratamientu de hemorroides "natural".[4]

Como saborizante, les flores y les fueyes utilizar en pasteles, mermelaes, auries, xelaos, sorbetes, ensalaes, azucres,[5] y tés. Amás, utilízase como un axente aromatizante en dellos tabacos de pipa, siendo unu de los carauterísticos "arumes Lakeland."

Componentes químicos del aceite de xeraniu[editar | editar la fonte]

Geranium (Pelargonium 'Graveolens') aceite esencial

Nun analís modernu apaez la presencia de más de 50 compuestos orgánicos nel aceite esencial de P. graveolens dende una fonte d'Australia.[6] Los analises d'aceites de xeraniu na India señalaron un perfil fitoquímico similar, y demostraron que los principales componentes (en términos de composición%) fueron citronelol + nerol y geraniol.[7][8]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Pelargonium graveolens describióse por Charles Louis L'Héritier de Brutelle y espublizóse en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 423. 1789.[9]

Sinonimia
  • Geraniospermum terebintaceum (Spreng.) Kuntze
  • Geranium graveolens (L'Hér.) Thunb.
  • Geranium terebinthinaceum Cav.
  • Pelargonium intermedium Kunth[10]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 USDA ARS NPGS. "Pelargonium graveolens information from NPGS/GRIN". United States Department of Agriculture (USDA), Agricultural Research Service (ARS), National Plant Germplasm System (NPGS). Accessed June 23, 2007.
  2. "Pelargonium graveolens". Plants For A Future. Accessed June 23, 2007.
  3. USDA NCRS. "PLANTS Profile for Pelargonium graveolens (sweet scented geranium)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 23, 2007.
  4. http://www.amoils.com/h-hemorrhoids-ingredients.html, http://www.amoils.com/hemorrhoids.html
  5. Encyclopedia of Spices
  6. R. A. Shellie and P. J. Marriott (2003). "Comprehensive two-dimensional gas chromatography-mass spectrometry analysis of Pelargonium graveolens essential oil using rapid scanning quadrupole mass spectrometry." Analyst 128 879-883.
  7. N. Jain, K. K. Aggarwal, K. V. Syamasundar, S. K. Srivastava and S. Kumar (2001). "Essential oil composition of geranium (Pelargonium sp.) from the plains of Northern India." Flavour and Fragrance J. 16 44–46.
  8. R. Gupta, G. R. Mallavarapu, S. Banerjee and S. Kumar (2001). "Characteristics of an isomenthone-rich somaclonal mutant isolated in a geraniol-rich rose-scented geranium accession of Pelargonium graveolens." Flavour and Fragrance J. 16 319–324.
  9. «Pelargonium graveolens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de xineru de 2015.
  10. «Pelargonium graveolens». The Plant List. Consultáu'l 26 de xineru de 2015.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Morales, J. F. 2010. Geraniaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119(5): 841–843.
  8. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]