P Cygni

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteP Cygni
estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1], UV-emission source (en) Traducir[1] y Estrella variable[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 304,44667535167 °[2]
Declinación (δ) 38,03293131222 °[2]
Distancia a la Tierra 1886 pc
Magnitú aparente (V) 4,82 (banda V)
Magnitú absoluta −7,9
Constelación Cygnus (es) Traducir
Velocidá de rotación 37 km/s[5]
Velocidá radial −8,9 km/s[6]
Parallax 0,7358 mas[7]
Carauterístiques físiques
Radiu 76 Radius solars
Masa 30 M☉
Tipu espectral B1-2Ia-0ep[8]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 20h 17m 47.202s, 38° 1 58.553

P Cygni (P Cyg / 34 Cygni)[9] ye una estrella de la constelación Cygnus, una de les más alloñaes que pueden vese a simple vista, pos se topa a una incierta distancia ente 5000 y 7000 años lluz del Sistema Solar.[10] Tamién la conoz como Nova Cygni 1600.[9]

Historia[editar | editar la fonte]

Nel añu 1600, P Cygni apaeció como un astru de tercera magnitú nun llugar onde nun se reparó enantes nenguna estrella. Mientres los siguientes años, la estrella atenuó'l so rellumu y dexó de ser visible a güeyu, pero volvió a magnitú +3,5 en 1655. Caltener en dichu rellumu hasta 1659, momentu nel que de nuevu apagar hasta asitiase per debaxo de sesta magnitú, volviendo aumentar el so rellumu en 1665. Dempués de delles fluctuaciones, hacia l'añu 1715 volvióse estable alredor de magnitú 5, bazcuyando'l so rellumu en redol a esti valor nos postreros 200 años.[11][12]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

P Cygni ye una superxigante o hiperxigante de tipu espectral B2 con una lluminosidá aproximao equivalente a 700.000 soles,[10] catalogada como variable azul lluminosa o variable S Doradus. Éstes son estrelles bien pocu frecuentes y constitúin les estrelles más lluminoses de la galaxa. Los sos aumentos de rellumu prodúcense porque la estrella avérase peligrosamente a la llende d'Eddington, lo que fai que la presión de radiación espulse les sos capes más esternes de forma violenta. P Cygni ta arrodiada por una tenue nebulosa que foi creada mientres los postreros 900 años poles erupciones de la estrella; tamién hai restos d'erupciones anteriores que tuvieron llugar fai 2.400 y 20.000 años. La estrella sigue perdiendo masa a un ritmu estraordinariu, 300 millones de vegaes mayor que la perda de masa qu'esperimenta'l Sol pol vientu solar. El destín d'un oxetu tan enorme ye hasta ciertu puntu inciertu; bien puede esplotar como una brillosa supernova o puede terminar como una hipernova, onde'l nucleu colapsa escontra un furacu prietu.[13]

Suxurióse tamién que les erupciones mentaes pueden ser causaes pola tresferencia de masa a una hipotética compañera estelar de tamién tipu espectral B, que tendría una masa envalorada ente 3 y 6 vegaes la del Sol. La materia que cai escontra l'acompañante lliberaría enerxía gravitacional, una parte de la cual traduciríase nun aumentu de la lluminosidá. Dicha acompañante emplegaría aproximao 7 años en completar una órbita, siendo ésta bien escéntrica.[14]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  3. «The interstellar Ca II distance scale» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 833–840. 15 setiembre 2009. doi:10.1051/0004-6361/20079144. 
  4. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  5. Norberto Castro (19 avientu 2016). «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201628541. 
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  7. Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  8. Afirmao en: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 2023. Data d'espublización: 2014.
  9. 9,0 9,1 Nova Cygni 1600 (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 P Cygni. Jumk.de/astronomie
  11. P Cygni profile. The Internet Encyclopedia of Science
  12. P Cygni. SEDS
  13. P Cygni (Jim Kaler, Stars)
  14. Kashi, Amit (2010). «An indication for the binarity of P Cygni from its 17th century eruption». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 405 (3). páxs. 1924-1929. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010MNRAS.405.1924K&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 20h 17m 47.202s, 38° 1 58.553