Operación Invierno Caliente

De Wikipedia
Operación Invierno Caliente
Parte de conflicto entre Gaza e Israel (es) Traducir
Fecha 3 marzu 2008
Llugar Franxa de Gaza y sur d'Israel
Causes Llanzamientu de cohetes Qassam dende la Franxa de Gaza contra'l sur d'Israel per parte de Hamás.
Resultáu Victoria israelina
Belixerantes
Bandera de Israel Exércitu d'Israel Hamás
Comandantes
Bandera de Israel Gabi Ashkenazi
Bandera de Israel Yoav Galant
Khaled Meshaal
Ismail Haniya
Mahmoud az-Zahar
Ahmed Jabari
Baxes
2 muertos
8 mancaos
60 muertos
350 mancaos
52 civiles palestinos y un israelín muertos
[editar datos en Wikidata]

Plantía:Campaña Conflicto árabe-israelín

La Operación Invierno Caliente (Warm Winter) foi una campaña militar que les Fuercies de Defensa d'Israel entamaron el 29 de febreru de 2008 na Franxa de Gaza coles mires de defender a la población civil israelina de los cohetes Qassam disparaos pola ala paramilitar del Hamás y otres organizaciones. Nesta campaña morrieron siquier 112 palestinos y 3 israelinos.

La escala de la operación xeneró una estendida alarma internacional y mientres la ONX y la Xunión Europea calificar como usu desproporcionáu de la fuercia, el Departamentu de Defensa d'EE.XX. animó a Israel a tomar procuru pa evitar les perdes de vides inocentes. En concretu, Europa pidió'l cese tantu de los llanzamientos de cohetes de Hamás como les actividaes militares israelines.

Esta empresa realizóse aprovechando la discordancia nos territorios palestinos ente los estremistes de Hamás (que gobiernen Gaza) y los moderaos del Fatah (que cunten col poder en Cixordania y el sofitu d'Estaos Xuníos[1]); sicasí les operaciones militares en Gaza provocaron que Fatah suspendiera'l potencial procesu de paz con Israel proyeutáu na Conferencia de Annapolis de 2007, que depués retomó.

Operación[editar | editar la fonte]

La operación, según la Defensa israelina, pretende causar el máximu dañu posible a la infraestructura terrorista na Franxa de Gaza (unu de los oxetivos mientres los ataques foi la oficina del primer ministru palestín y líder de Hamás Ismail Haniya).

Na operación de tierra participaron tamién les tropes de la Brigada Guivati, Fuercies d'Inxeniería Militar y el Cuerpu Armáu (tanques) sofitaos pola Fuercia Aérea Israelina pa realizar ataques aéreos y sofitu tácticu al contingente terrestre.

Ante les presiones internacionales, Israel concluyó la primer etapa'l 3 de marzu de 2008, dexando la operación aplazada.[2]

Víctimes[editar | editar la fonte]

La organización de derechos humanos israelín B'Tselem espresó la so grave esmolición pola cantidá de neños y otros civiles ensin arreyar muertos y mancaos na Franxa de Gaza». Según el grupu, más de la metá de toles víctimes palestines nun tenía rellación coles lluches. Sicasí Israel declaró que la mayoría de los muertos fueron militantes terroristes.

El ministru de defensa israelín, Maten Vilnai, declaró que los palestinos arriesgar a un holocaustu» si siguíen colos sos ataques, utilizando la pallabra hebrea shoah (lliteralmente desastre) en referencia al nome n'hebréu que recibe'l xenocidiu xudíu.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Non-goodniks and the Palestinian shootout». Asia Times (9 de xineru de 2007).
  2. Hanan Greenberg (3 de marzu de 2008). IDF Operation in Gaza Ends, Soldiers Leaving Strip. Ynetnews. http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3514012,00.html. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  3. Etgar Lefkovits (2 de marzu de 2008). Shoah remark sparks uproar. The Jerusalem Post. http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1204214002068&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull. Consultáu'l 2 de marzu de 2008. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]