Navaescurial

Coordenaes: 40°28′19″N 5°16′40″W / 40.471944444444°N 5.2777777777778°O / 40.471944444444; -5.2777777777778
De Wikipedia
Navaescurial
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia d'Ávila
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Navaescurial (es) Traducir Susana Curiel Torrijos
Nome oficial Navaescurial (es)[1]
Códigu postal 05514
Xeografía
Coordenaes 40°28′19″N 5°16′40″W / 40.471944444444°N 5.2777777777778°O / 40.471944444444; -5.2777777777778
Navaescurial alcuéntrase n'España
Navaescurial
Navaescurial
Navaescurial (España)
Superficie 35 km²
Altitú 1185 m
Demografía
Población 52 hab. (2023)
- 31 homes (2019)

- 20 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.03% de provincia d'Ávila
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 1,49 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
navaescurial.es
Cambiar los datos en Wikidata

Navaescurial ye un conceyu d'España perteneciente a la provincia d'Ávila, na comunidá autónoma de Castiella y Llión, n'España. Forma parte de la comarca d'El Barco de Ávila-Piedrahíta y al partíu xudicial de Piedrahíta, y ta asitiáu nel valle del Corneja, na aguada norte de la Sierra de Villafranca. En 2017 cuntaba con una población de 55 habitantes.

Mediu físicu[editar | editar la fonte]

Allugamientu Ta asitiáu nel

suroeste de la provincia. La distancia a Ávila ye de 64 km y l'accesu ye al traviés d'una esviadura de la N-110 al altor de San Miguel de Corneja. Tamién ta comunicáu con Villafranca de la Sierra al traviés d'un camín, apocayá rehabilitáu, en bones condiciones. Tien tres anejos denominaos El Barrio, Les Maríes y Zapata, una estensión de 35,7 km².

La llocalidá ta asitiada a una altitú de 1211 msnm,[2][3] con una cota máxima de 2059 m nel conceyu (Cuetu Moros).

Noroeste: Piedrahíta Norte: San Miguel de Corneja Nordeste: Villafranca de la Sierra
Oeste: Piedrahíta Este: Villafranca de la Sierra
Suroeste: Santiago del Collado Sur: San Juan de Gredos Sureste: San Martín de la Vega del Alberche

Xeoloxía[editar | editar la fonte]

Asitiada sobre'l zócalo hercínico del Sistema Central constituyíu por materiales d'orixe ígneos, principalmente granitoides inhomogéneos y gneises bandiaos. Al altor de la ermita asitiada nel encruz que xube al pueblu de Navaescurial apruz en forma de pequeños bolos que nun superen los 30 cm de diámetru'l dique posthercínico de Plasencia-Alentejo qu'escurre de forma diagonal en direición Piedrahíta-Villafranca de la Sierra (nesta postrera esistió una esplotación del dique que s'utilizaba p'afirmar carreteres).

Flora y fauna[editar | editar la fonte]

La mesma que se da na Sierra de Villafranca.

Demografía[editar | editar la fonte]

El conceyu, que tien una superficie de 35.31 km²,[4] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 55 habitantes y una densidá de 1,56 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Navaescurial ente 1842 y 2017

     Población de derechu (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye población de fechu) según los censos de población del sieglu XIX.[5]      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.[5]      Población según el padrón municipal de 2011[6] y de 2017 del INE.

Economía[editar | editar la fonte]

La fonte principal d'ingresos de los sos habitantes ye l'agrícola-ganadera. L'usu agrícola del suelu según datos de Ministeriu d'Agricultura (M.A.P.A.) al traviés del Mapa de Cultivos y Aprovechamiento número 554 ye la siguiente (datos espresaos en hectárees):

Tabla de Cultivos y Aprovechamientos del suelu de Navaescurial.
Caballos pastiando
Fatáu de ganáu vacuno de raza avileña-negra ibérica.
  • Siendo:

H: Güerta | Ma: Pumares en regadío | PR: Pradería | P: Pacional | PT: Pacional d'altu monte | P/Arb: Pacional arboláu | P/M/Arb: Pacional-carba arboláu | P/M: Asociación de pacional y carba | PT/M: Asociación de pacional d'altu monte con carba | M: Carba | Ppr: Superficie arbolada con pinu negral(Pinus pinaster) | Ps: Superficie arbolada con pinu montés (Pinus sylvestris) | Qt: Superficie arbolada con rebollos (Quercus pyrenaica) | I: Improductivu.

Últimos datos del Ministeriu publicaos en 1985.

Patrimoniu[editar | editar la fonte]

  • Ermita de Santa Apolonia, nel encruz pa xubir a Navaescurial. El so artesonado ye asemeyáu al de la ilesia de San Bartolomé. Preséntense l'Anunciación, la Nacencia, la Crucifixón, l'esmorecimientu de la Virxe y la Resurrección. El retablu de pequeñes dimensiones como la ermita ye renacentista.
  • Ilesia de San Bartolomé, d'una sola nave construyida ente los sieglos XVII y el XVIII. L'escelente artesonado ocupa tola nave de la ilesia. Pa Fernández-Shaw, nel añu 1688, según la inscripción del tirante de la nave, dar# en restaurar les cubiertes de madera per deterioru, pos hai restos de decoración y llazos carauterísticos que lo asitiaríen nos años finales del sieglu XVI. L'altar mayor de trés calles y alto basamento ye barrocu, foi construyíu en redol a 1702 por Antonio de Nao con traza de Manuel González. Los colaterales tamién son barrocos: l'esquierdu ye de 1757, y representa la Advocación de la Virxe del Rosario. El de la derecha con columnes salomóniques con recímanos d'uves (1699). Na fornica hai una Virxe con Neñu, de principios del sieglu XVII. La Virxe ta de pies y el Neñu n'actitú de bendicir cola mano, y cola otra suxeta la bola del mundu. El retablu foi ufiertáu por Domingo Hernández. Na fornica central representar a San Bartolomé.
  • Ilesia de La nuesa Señora de la Concepción, n'El Barrio. Trátase d'un templu d'una sola nave, posiblemente del sieglu XVII. Na cabecera destaca la bóveda de lunetos, anque ta encalada.Los sos retablos fueron realizaos mientres el sieglu XVIII.Permanecen en blancu y guarden una gran uniformidá ente ellos. Unu d'ellos acovez al Cristu de la Humildá, patrón d'El Barrio.
  • Escultura a los mios Padres Santiago de Santiago

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • 9 de febreru: Santa Apolonia, patrona del pueblu.
  • Últimu domingu de mayu: Stmu. Cristu De La Humildá, El Cristu d'El Barrio
  • 24 d'agostu: San Bartolomé.

Persones destacaes[editar | editar la fonte]

Santiago de Santiago, escultor vio la lluz en Navaescurial el 25 de xunetu de 1925. En xunu de 2014 donó a Navaescurial dos de les sos obres: una escultura del acabante coronar Felipe VI[7] y otra titulada Analiz na que se representa a sigo mesmu.[8] Dambes obres, xunto con otres varies, formen parte del muséu escultóricu al campu Santiago de Santiago allugáu na llocalidá.[9][10]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • FERNÁNDEZ-SHAW TOA, M. Carpintería de lo blanco na provincia de Avila (Arquiteutura relixosa). Tesis Doctoral.Universidá Complutense de Madrid, 2002.
  • FERNÁNDEZ-SHAW TOA, M.Sotocoros y frentes de coru de madera na provincia d'Ávila. Añales d'Historia del arte. Universidá complutense de Madrid, páx.385-390.
  • GÓMEZ GONZÁLEZ, Mª V.: Artistes rellacionaos colos retablos barrocos del Valle del Corneja C. A. num.28. Ávila, 1999.
  • GÓMEZ GONZÁLEZ, Mª V.: Retablos barrocos del Valle del Corneja. Ávila, 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]