Lagata

Coordenaes: 41°14′23″N 0°48′17″W / 41.2398°N 0.8047°O / 41.2398; -0.8047
De Wikipedia
Lagata
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Zaragoza
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde de Lagata (es) Traducir Fracisco Javier Ángel Lázaro Gómez
Nome oficial Lagata (es)[1]
Códigu postal 50134
Xeografía
Coordenaes 41°14′23″N 0°48′17″W / 41.2398°N 0.8047°O / 41.2398; -0.8047
Lagata alcuéntrase n'España
Lagata
Lagata
Lagata (España)
Superficie 23.651485 km²
Altitú 518 m
Llenda con Letux, Moneva y Samper del Salz
Demografía
Población 111 hab. (2023)
- 59 homes (2019)

- 52 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01% de provincia de Zaragoza
0% de Aragón
0% de España
Densidá 4,69 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
lagata.org
Cambiar los datos en Wikidata

Lagata ye un conceyu d'España, na contorna Campu de Belchite, na provincia de Zaragoza, Comunidá Autónoma d'Aragón.

Historia y Xeografía[editar | editar la fonte]

En Lagata el respiru medieval del so pasáu apalpar nel ambiente del so caserío, de mampostería, tapial y lladriyu encalado, col blancu resaltáu a la lluz del sol. El príncipe d'Aragón Ramón Berenguer IV concedió en 1154 al abá Raimundo el llugar de Lagata por qu'edificara un monesteriu cisterciense. Con éses Lagata, al igual que Samper del Salz, dependió totalmente del monesteriu de Monasteriu_de Rueda Santa María de Rueda

En Lagata atopamos cola esistencia d'un señoríu de Abadengo, esto ye, dependiente del abá d'un monesteriu, qu'impartía l'alministración inclusive a la de nomar al cura-párrocu del pueblu. D'ende que l'agora derruido palaciu de Lagata denominárase Palaciu del Abá.

Zarra prestoses sorpreses nel interior del so nucleu urbanu, como la Ilesia Barroca de la Santa Cruz, la Ermita de Santa Bárbara, el conxuntu de la fonte-llavaderu o l'Arcu de la entrada a la población.

La contorna del Campu de Belchite, asitiada na llende ente les provincies de Zaragoza y Teruel, ta integrada por 15 conceyos: Almochuel, Almonacid de la Cuba, Azuara, Belchite, Coldu, Fuendetodos, Lagata, Lécera, Letux, Moneva, Plenes, Puebla de Albortón, Samper del Salz y Valmadrid.

La so estensión ye de 1043,8 km² de superficie. La so población apenes supera les 5.674 habitantes, lo que da una bajísima densidá de población qu'apenes llega a los 5,5 habitantes per quilómetru cuadráu.

Al so gran ya importante patrimoniu artísticu y cultural añader dos espacios naturales protexíos: l'Abelugu Nacional de Caza de La Lomaza y la reserva ornitolóxica d'El Planerón, qu'alluga exemplares típicamente esteparios. Miguel Plou

Demografía[editar | editar la fonte]

1991 1996 2001 2004 2016
159 159 157 132 126

Fiestes[editar | editar la fonte]

-Santa Águeda (5 DE FEBRERU)

-Selmana Santa ( SÁBADU SANTU "EL CHOPU Y LOS GÜEVOS")

-Esaltación de la Santa Cruz (14 SETIEMBRE)

Política llocal[editar | editar la fonte]

Últimos alcaldes de Lagata[editar | editar la fonte]

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Enrique Baquero Lázaro[2] PAR
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999 PP
1999-2003 Francisco Javier Lázaro Gómez[3] PSOE
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales[4]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 4 4 4 4
PAR 1 - 1 1
PP - 1 - -
CHA - -
IX -
Total 5 5 5 5

Lagata y el Reggae (2004-2011)[editar | editar la fonte]

Lagata Reggae Festival (a.k.a. LAGATAvajunto) ye un Festival de música d'orixe xamaicana y ye l'únicu d'Aragón especializáu nesti tipu de música. L'eventu, como'l so propiu nome indica, entamar na llocalidá de Lagata, asitiada a 64 km de Zaragoza. Nesti momentu atopamos ante la XII edición; tres l'ésitu de les tres ediciones anteriores. La principal motivación pa llevar a cabu la realización de tal eventu foi evidentemente la pasión por esti xéneru musical y la cabezonería d'unos mozos empeñaos en realizar un conciertu nel so pueblu colos grupos musicales que-yos gustaba, d'esta manera nació'l Festival ante'l qu'agora atopamos. La suma d'esti tipu de música col llugar onde se lleva a cabu l'eventu, un pequeñu pueblu d'Aragón que cunta con pocu más de 100 habitantes, dan como resultáu un Festival únicu, orixinal y familiar que fai que tou aquél que va una vegada repita.

Comida tradicional[editar | editar la fonte]

Güevos Fritos. El Sábadu Santu de cada añu celebra la merienda popular de los "Güevos Fritos" entamada pola Cofradería de Santa Águeda.

Copa Brasil. El xeláu Copa Brasil de Frigo gocia d'amplia popularidá dende va décades ente la población del pueblu mientres la dómina braniza.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. 
  4. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Ver tamién[editar | editar la fonte]